La directora del CNI confirma que el Suprem va autoritzar a espiar els expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie
Reconeix l'espionatge des del 2019, malgrat que els Mossos ja havien detectat intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat aquest dilluns en un jutjat de Barcelona que el Tribunal Suprem va autoritzar els serveis d'intel·ligència de l'estat espanyol a espiar els expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie. El consell de ministres va desclassificar la setmana passada una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge, fet que ha permès a Casteleiro, que dirigeix el CNI des del 2022, explicar davant del jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona que Sánchez i Paluzie van ser espiats des del 2019. Tot i que Casteleiro només ha reconegut l'espionatge a partir del 2019, els Mossos van detectar intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015, quan teòricament encara no hi havia autorització per espiar-lo. El dirigent independentista va ser candidat de Junts al Parlament el 2018 i al Congrés el 2019, i secretari general del partit entre 2020 i 2022.
Casteleiro ha actuat com fa uns mesos en el cas de l'espionatge als diputats d'ERC Josep Maria Jové i Diana Riba. És a dir, s'ha limitat a corroborar només el que la part desclassificada de les interlocutòries del Suprem permet saber –que des del 2019 l'espionatge a Sànchez i Paluzie estava autoritzat judicialment–, però sense confirmar els detalls ni els mètodes d'espionatge. En una compareixença al Congrés el maig del 2022, l'exdirectora del CNI Paz Esteban ja havia reconegut haver espiat, amb l'aval del Suprem, tant Sànchez com Paluzie.
Intrusions des de quatre anys abans
El maig del 2022 l’ANC va presentar una querella per l'espionatge als seus dirigents, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l’Estat. En aquell moment, i amb un informe de Citizen Lab, es va establir que els afectats eren Paluzie, amb quatre atacs i una infecció provada entre el 2019 i 2020; Sànchez, amb 26 atacs entre el 2015 i el 2017 i quatre infeccions provades; els secretaris nacionals Sònia Urpí, amb dos atacs amb SMS el juny del 2020 i una infecció provada, i Arià Bayé, amb un SMS el 2020, i el membre de base de l'entitat Jordi Domingo, víctima via WhatsApp el 2019.
A més, un informe dels Mossos certifica que Sànchez va rebre almenys 19 atacs. El primer va ser el setembre del 2015, quan acabava de ser elegit president de l’ANC però encara no s’havia ni acordat un referèndum independentista. La majoria d’atacs van ser entre aleshores i l’octubre del 2017, quan va ser empresonat juntament amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. De fet, la policia assegura que el mòbil de Sànchez va ser víctima d'un procés maliciós amb Pegasus i va patir extracció d'informació entre el setembre i el 13 d'octubre del 2017, just en el moment àlgid del referèndum de l'1-O i abans d'ingressar a la presó. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial que avui ha admès Casteleiro.
Els atacs autoritzats
L’últim atac a Sànchez va ser entre el juny i el juliol del 2020, quan va tenir un permís penitenciari. Aquest, doncs, ja va ser sota l'empara del permís del Suprem. En el cas de Paluzie, de qui s'han analitzat dos telèfons, va rebre dos atacs per SMS l'agost del 2019. De Paluzie s’han revisat dos telèfons mòbils. En el primer va rebre dos atacs per SMS l’agost del 2019, poc abans de la sentència del judici al Suprem contra la cúpula independentista, i un segon a finals d’octubre d’aquell any, just després de la sentència i de les mobilitzacions en contra. El segon SMS era de tipus zero-click, en què l’usuari no cal que entri al vincle rebut per ser infectat igualment.
Paluzie va canviar de mòbil aleshores. I el maig i el juny del 2020, en plena pandèmia i en plenes eleccions al secretariat de l’entitat que presidia, va rebre per SMS dos links a suposades notícies de dos mitjans de comunicació diferents on parlava de l’ANC i les seves eleccions. Urpí va ser atacada, com Paluzie, el juny del 2020, al voltant de les eleccions al secretariat nacional de l’entitat, quan va ser escollida membre de l’òrgan de direcció però encara sense cap càrrec concret.
