Élisabeth Borne, la primera ministra de França, ha presentat aquest dilluns la seva dimissió, forçada per la voluntat del president de la República, Emmanuel Macron, de fer canvis al govern i nomenar un nou primer ministre. Borne, que ha estat 20 mesos al càrrec i era la segona dona a ocupar-lo, feia setmanes que estava a la corda fluixa. Macron ha decidit prescindir-ne per donar un nou impuls al seu segon i últim mandat, molt convuls, marcat per les dificultats per aprovar lleis a l'Assemblea Nacional, on el president no té majoria, i per les protestes socials, especialment la que van protagonitzar els sindicats i treballadors contra la reforma de les pensions. S'espera que en les pròximes hores o dies anunciï el nom del nou primer ministre i possiblement altres canvis al govern.

Les xarxes socials en van plenes: vídeos de trens, cinemes, habitacions d'hotels o pisos particulars amb xinxes, petits insectes ovalats que s'alimenten de sang humana o d'animals. En les últimes setmanes, les xinxes semblen haver-se multiplicat a França, i han provocat una gran alarma social i una enorme preocupació política, sobretot perquè d'aquí a poc més de nou mesos París acollirà els Jocs Olímpics. S'ha observat la presència de xinxes a gairebé tot arreu, des d'hospitals i escoles fins a transports públics, presons i infinitat d'habitatges. "Són un veritable calvari per als nostres ciutadans", admetia aquest dimarts la primera ministra, Élisabeth Borne.

Quan Élisabeth Borne va ser nomenada primera ministra de França, ara fa un any, poc s'imaginava el que li esperava. Segurament intuïa que les coses no serien fàcils, sobretot després que el president Emmanuel Macron perdés la majoria a l'Assemblea Nacional, però difícilment s'imaginava que esclataria una crisi social de grans dimensions provocada per una reforma de les pensions que Macron ha imposat sense diàleg social ni vot al parlament, en contra del que desitjava la primera ministra. Un any després d'ocupar el seu despatx a Matignon, Borne té poc per celebrar: la seva popularitat està sota mínims –igual que la del president– i la crisi de les pensions ha erosionat la seva relació amb Macron fins al punt que algunes veus la situen aviat fora del govern.

No hi haurà, per ara, daltabaix polític a França: l’Assemblea Nacional francesa ha rebutjat aquest dilluns les dues mocions de censura contra el govern d’Emmanuel Macron. El president de França ha superat el primer assalt polític a la seva reforma de les pensions, que el seu govern va imposar sense sotmetre a votació parlamentària. Cap de les dues mocions, ni la de l’extrema dreta de Marine Le Pen, ni la presentada per un grup polític centrista amb el suport de les esquerres, han aconseguit sumar els 287 vots de la majoria absoluta, llindar necessari perquè una moció prosperi.

El parlament francès debat aquesta tarda les dues mocions presentades pels grups de l'oposició contra el govern, que ha adoptat per decret la polèmica reforma de les pensions. Si alguna de les dues prospera –és un escenari poc probable–, la primera ministra Élisabeth Borne i els seus ministres hauran de dimitir. El president Emmanuel Macron tindrà aleshores dues opcions: nomenar un nou govern o dissoldre la cambra i convocar eleccions legislatives. El més probable seria la primera opció, però segons alguns mitjans francesos l'inquilí de l'Elisi hauria amenaçat Els Republicans amb convocar eleccions si donen suport a la moció de censura. Al partit conservador, amb un nou líder al capdavant, Éric Cioti, no li interessa celebrar comicis perquè podria perdre escons.

La decisió del president Emmanuel Macron d'adoptar una reforma tan rellevant com la de les pensions sense l'aval de l'Assemblea Nacional està provocant un terratrèmol polític i social a França. L'endemà de l'anunci de l'aprovació de la reforma, els partits de l'oposició han presentat dues mocions de censura, que es votaran dilluns, i als aldarulls de la matinada d'aquest divendres en diferents ciutats franceses s'hi han sumat talls de carreteres a la perifèria de París aquest divendres. Davant de possibles protestes violentes en els pròxims dies, la policia ha reforçat la seguretat d'edificis públics, seus de partits polítics i també refineries per evitar que els manifestants les bloquegin. A més, els ministres han anul·lat els seus desplaçaments al territori d'aquest divendres per evitar incidents.

El govern francès no està disposat a fer marxa enrere en la seva intenció d'allargar l'edat de jubilació tot i les protestes massives al carrer. El tercer dia de vaga general aquest dimarts no ha aconseguit sumar tants manifestants com el 19 i el 31 de gener, dia en què van sortir al carrer gairebé 1,3 milions de persones, però ha confirmat que l'oposició a la reforma de les pensions impulsada pel president del país, Emmanuel Macron, és important. Segons el sindicat CGT, gairebé dos milions de persones s'han manifestat a França, una xifra que la policia rebaixa a 760.000, la meitat que a l'última vaga.

El president de França, Emmanuel Macron, havia assegurat abans de l'estiu que el subministrament elèctric per a aquest hivern estava garantit. "No hi ha risc de talls", va assegurar contundent. Tres mesos després, amb la tardor i l'hivern més a prop, el govern francès ha admès obertament que el risc de limitar el consum hi és. "Malauradament, hem de preparar-nos per a aquest escenari", ha dit la primera ministra, Elisabeth Borne, aquest dilluns. Fa només un dies, Macron proclamava "la fi de l'abundància", també en l'àmbit energètic. Aleshores explicava que la guerra d'Ucraïna i el canvi climàtic han canviat les regles del joc en un món que s'està transformant.

En plena crisi de preus energètics per la guerra a Ucraïna, el govern francès ha anunciat que vol renacionalitzar l'energètica EDF per poder controlar la producció d'electricitat i impulsar l'energia nuclear. La primera ministra, Élisabeth Borne, que ha fet l'anunci aquest dimecres davant l'Assemblea Nacional, ha destacat que cal "prendre decisions fortes, radicals", tant per lluitar contra el canvi climàtic com per "guanyar la batalla" de l'energia. "Hem d'assegurar la nostra sobirania davant les conseqüències de la guerra i els reptes que tenim per davant”, ha defensat en el seu discurs per presentar les prioritats del nou govern.

La desfeta política que va patir l'aliança del president de França, Emmanuel Macron, diumenge a les eleccions legislatives comença a tenir conseqüències. La primera ministra, Élisabeth Borne, nomenada fa només cinc setmanes, ha presentat aquest dimarts la seva dimissió, segons han informat fonts de l'Elisi. Macron, però, l'ha rebutjat "perquè el govern pugui continuar amb la seva tasca". Per ara Borne seguirà com a primera ministra, però no és improbable que el president de la República la substitueixi quan faci canvis al govern. Els seus dies a Matignon podrien estar comptats.

Si la història d'Europa hagués recorregut un camí diferent i l'Holocaust no hagués existit, la nova primera ministra de França es diria Élisabeth Bornstein. Però la nova cap del govern francès passarà a la història com a Élisabeth Borne, un canvi que amaga un drama familiar estretament lligat a la història del segle XX a Europa. El pare de la nova primera ministra, Joseph Bornstein, procedia d'una família jueva d'origen rus que va arribar a França el 1939 fugint dels nazis. Joseph es va unir a la resistència i es va canviar el cognom pel de Borne per evitar ser descobert, però va acabar detingut i enviat primer al camp de Rivesaltes i posteriorment a Auschwitz juntament amb el seu pare i dos germans més. Només sobreviurien ell i el seu germà Isaac. Van tornar el 1950 a França, ja alliberada, on van ser naturalitzats com a francesos amb el cognom Borne.

Després del nomenament dilluns d'Élisabeth Borne com a primera ministra de França, aquest divendres s'ha remodelat el govern. Per al seu segon mandat, el president Emmanuel Macron ha triat –conjuntament amb Borne– un govern paritari, com l'anterior, però amb més dones en els ministeris importants, i amb un cert equilibri entre conservadors i progressistes. El més destacat del nou executiu francès és la seva diversitat. Al govern Borne hi ha un ministre d'origen senegalès –Pap Ndiaye, que ocuparà la cartera d'Educació–, una ministra franco-libanesa –Rima Abdul-Malak, nova titular de Cultura– i un ministre amb una discapacitat física i fill d'exiliats espanyols –Damien Abad, que ocuparà la cartera de Solidaritats i Persones Discapacitades–. Són tres de les cares noves de l'executiu, que dilluns celebrarà el primer consell de ministres.

Tres setmanes després de l'elecció presidencial de França, arriben els canvis de govern. El president reelegit, Emmanuel Macron, ha nomenat aquest dilluns una nova primera ministra en substitució de Jean Castex. Es tracta d'Élisabeth Borne, de 61 anys i fins ara ministra de Treball. Macron opta per un perfil tecnòcrata, amb poc pes polític, però amb una àmplia experiència governamental –va ser també ministra de Transports i de Transició Ecològica després d'ocupar alts càrrecs en gabinets de diferents ministeris i de l'administració– i coneixedora de dossiers rellevants per als anys vinents com el de medi ambient o el de les pensions. Borne coneix bé els sindicats gràcies al seu càrrec de ministra de Treball, un element important perquè la nova primera ministra haurà de negociar amb els sindicats l'augment de l'edat de jubilació, una de les grans reformes que Macron planeja fer durant el seu segon mandat.