Internacional 16/05/2022

Élisabeth Borne, nova primera ministra de França

Macron opta per una dona amb perfil tècnic i poc pes polític, fins ara ministra de Treball, en substitució de Castex

3 min
La nova primera ministra de França, Élisabeth Borne, en una imatge recent a l'Elisi

ParísTres setmanes després de l'elecció presidencial de França, arriben els canvis de govern. El president reelegit, Emmanuel Macron, ha nomenat aquest dilluns una nova primera ministra en substitució de Jean Castex. Es tracta d'Élisabeth Borne, de 61 anys i fins ara ministra de Treball. Macron opta per un perfil tecnòcrata, amb poc pes polític, però amb una àmplia experiència governamental –va ser també ministra de Transports i de Transició Ecològica després d'ocupar alts càrrecs en gabinets de diferents ministeris i de l'administració– i coneixedora de dossiers rellevants per als anys vinents com el de medi ambient o el de les pensions. Borne coneix bé els sindicats gràcies al seu càrrec de ministra de Treball, un element important perquè la nova primera ministra haurà de negociar amb els sindicats l'augment de l'edat de jubilació, una de les grans reformes que Macron planeja fer durant el seu segon mandat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Borne sempre ha estat una persona pròxima al Partit Socialista, tot i que no hi havia arribat a militar. De fet, va ser la cap de gabinet de la socialista Ségolène Royal quan aquesta era ministra d'Ecologia. Ara forma part de l'ala socialdemòcrata de la República en Marxa de Macron. En el seu primer discurs aquest dilluns després de ser nomenada ha promès "diàleg" amb els sindicats, tot i que ja ha estat criticada pels partits d'esquerres. "És una de les figures més dures del maltractament social macronista", ha destacat el líder de l'aliança d'esquerres per a les eleccions legislatives, l'insubmís Jean-Luc Mélenchon.

Élisabeth Borne és la segona dona que ocupa el càrrec de primera ministra a la Cinquena República. La primera va ser la socialista Édith Cresson, que va ocupar el càrrec durant menys d'un any, entre el 1991 i el 1992, i va ser nomenada per François Mitterrand. Després de cinc anys fent campanya per la igualtat entre homes i dones, el president de França, que fins ara només s'havia envoltat d'homes al nucli dur tant del govern com del seu partit, nomena una primera ministra. “M’agardaria dedicar aquest nomenament a totes les nenes: lluiteu pels vostres somnis -ha afirmat Borne en el seu primer discurs-. Que res no freni el combat perquè les dones ocupin el lloc que els correspon a la nostra societat”.

En una entrevista aquest diumenge a Le Journal du Dimanche, Cresson denunciava el "masclisme" polític a França i li demanava a Borne que tingués coratge: "No és el país qui és masclista. És la seva classe política". La fins ara única primera ministra lamentava que per a un president francès escollir una dona com a primera ministra avui dia encara sigui "córrer un risc".

Castex ha presentat la dimissió aquest dilluns a la tarda –un gest protocol·lari després de l'elecció presidencial– i s'espera que en els dies vinents Macron i la nova primera ministra anunciïn el nom dels nous ministres. El nou govern, però, només es mantindrà més enllà del mes de juny si el president aconsegueix mantenir la majoria a l'Assemblea Nacional després de les eleccions legislatives del 12 i el 19 de juny. Si perd la majoria parlamentària, el president de la República es veurà obligat a nomenar un primer ministre sorgit de la nova majoria a l'Assemblea.

Sobre el paper, la llei atorga al president la potestat exclusiva de nomenar primer ministre i govern, però l'Assemblea Nacional pot aprovar una moció de censura per tombar el govern. Això implica que, a la pràctica, el president hagi de nomenar un govern que tingui el suport de la majoria del Parlament. Mélenchon, que aspira a convertir-se en primer ministre, ja ha advertit a Twitter, amb certa ironia, que la nova primera ministra durarà poques setmanes al càrrec. Les enquestes, però, pronostiquen que Emmanuel Macron mantindrà el domini del Parlament francès després dels comicis legislatius.

stats