Entre tots l’estan matant, i ell sol s’està morint. La temporada 2022-23 de l’Espanyol s’assembla cada cop més a una novel·la negra en què l’afició blanc-i-blava fa de detectiu i no deixa d’assenyalar culpables mentre veu com, inevitablement, l'equip fa cada cop pitjor cara. Espòiler: de responsables n’hi ha més d’un. L'última derrota, contra el Celta, va provocar els primers càntics de l’afició demanant el cap d’un Diego Martínez que, si no hi ha un gir radical d'esdeveniments, s’asseurà a la banqueta visitant de Montilivi d’aquí dues setmanes. “No hi ha cap decisió a prendre. El Diego és el nostre entrenador”, expliquen a l’ARA fonts del club blanc-i-blau. Martínez, que sap que té el suport de la plantilla, assegura que es veu capacitat per tirar endavant la situació.

Diumenge ho tenia clar: només amb un canvi d’entrenador teníem possibilitats de salvar-nos de l’infern. La fórmula Diego Martínez s’havia esgotat. Fins diumenge –i amb l’excepció del partit de l’Almeria i en part el de la Reial– gairebé no havíem guanyat partits però sempre els havíem competit. Això, un dia, ha de canviar, pensàvem tots. Amb els reforços d’hivern i una mica de sort, aquest esperit competitiu donarà resultats. El canvi s’ha produït, però en el sentit contrari: no hem començat a guanyar, hem deixat de competir. I això sí que no. Crèdit acabat. Game over.

“Ho he dit clarament: tenim unes necessitats claríssimes i evidents que són compartides per la direcció esportiva i pel club. Cada cop queda menys temps en aquest mercat, necessitem una empenta”. Diego Martínez fa mesos que ha vist les orelles al llop, les mancances de l’Espanyol de Chen Yansheng. El tècnic gallec es resisteix a perdre l’esperança i aprofita les aparicions públiques per estirar les orelles a una entitat que no ha pogut complir, fins ara, el que li va prometre a l’estiu. 

“Falten tres jugadors de camp, la plantilla ha quedat lluny de completar-se i d’estar compensada com esperàvem. Ni cap periquito ni jo podem estar satisfets amb aquest mercat”, admet l’entrenador de l’Espanyol, Diego Martínez, abans de visitar l’Athletic Club aquest diumenge (16.15 h, Gol). El conjunt blanc-i-blau ha tancat la finestra de fitxatges d’estiu invertint prop de sis milions d’euros en deu reforços, quatre dels quals cedits, tres de lliures i un dins d’un intercanvi. Només s’ha pagat traspàs per Expósito i un Vilhena que ha acabat marxant cedit. El balanç, tant des del punt de vista esportiu com econòmic, no compleix les expectatives amb què el tècnic gallec i la direcció esportiva van iniciar el mercat. “Els plans que teníem al cap s’han quedat a mitges”, va apuntar.

La bíblia de l’Espanyol és un llibret de 67 pàgines que va escriure Enric González fa deu anys: Una cuestión de fe. La identitat de l’Espanyol –cito González– “s’ha construït des d’una constant necessitat de resistir. La necessitat de l’Espanyol és la fe”. I afegeix: “La fe sacrificada i gratuïta dona un estrany sentiment de superioritat”. A la roda de premsa prèvia al partit contra el Celta, Diego Martínez, assessorat, n’estic convençut, per Sergio Aguilar, va recordar aquest títol per expressar amb quins ànims marxaven cap a Galícia. El guió va sortir perfecte. Sense que ningú ens regalés res, vam remuntar un 2-0 en contra marcant un gol de penal just gràcies al VAR quan s’acabava el temps afegit. Un empat de mèrit i un joc que confirma els nostres millors desitjos: aquest és l’entrenador i el líder que necessitàvem. Pressió, lluita fins a l’últim minut, unió i una idea de joc. I fe, molta fe.

L’estiu del 2008, Pep Guardiola va aterrar a la banqueta del Barça amb el difícil repte de posar ordre en una plantilla acomodada que havia adquirit determinats vicis. Al tècnic de Santpedor no va tremolar-li el pols a l’hora de comunicar a alguns dels pesos pesants de la plantilla que no podien seguir al club. Ronaldinho i Deco van marxar i Eto’o ho faria un any més tard. Tres jugadors que havien marcat una etapa al Camp Nou sortien per la porta del darrere pel bé del col·lectiu.

“Van ser tres mesos, però va ser com un màster de cinc anys”, així resumia l’actual entrenador de l’Espanyol, Diego Martínez, en una entrevista al Guardian, com va ser l’estada a Anglaterra que va completar a finals del 2021. Una estada fugaç, però molt intensa, poc després d’haver deixat enrere tres anys plens d’èxits i de desgast al Granada. El tècnic gallec va refusar les propostes de diferents clubs de la Lliga per poder aprofundir en la formació personal i professional, una rutina que l’ha acompanyat tota la vida, especialment des que va penjar les botes amb 20 anys i va començar a estudiar ciències de l’activitat física i l’esport a la Universitat de Granada. 

M’has seduït. Amb una roda de premsa i una entrevista n’he tingut prou: ets l’home que necessitàvem. Com has dit, encaixem. I a la vida, les relacions no són bones o dolentes en si mateixes, són bones en la mesura que les parts encaixen. Tu has vingut (et cito citant Xavier Marcet) a “créixer fent créixer”. És exactament això. En relació amb els jugadors (com diu el mateix Marcet –i l'hi hauràs de recordar de manera especial a RDT–, es tracta de convertir l’habitual egosistema del món del futbol en un ecosistema) i en relació amb el club (si ens poses al lloc que ens correspon, el futbol et posarà al lloc que mereixes). 

Diego Martínez té molt clar que, per sobre de qualsevol individualitat, hi ha l’equip. El nou tècnic de l’Espanyol ha refusat parlar de noms concrets en la seva presentació com a espanyolista, però ha deixat ben clares les línies mestres de l’equip que vol construir. “El nostre primer objectiu és aconseguir la millor plantilla perquè doni una idea d’equip que contagiï, transmeti i emocioni. L’estrella de l’Espanyol ha de ser l’equip”, ha assegurat poc després de firmar el seu contracte, per dues temporades (fins al 30 de juny del 2024). 

Diego Martínez serà presentat aquest dimarts al migdia com a nou entrenador de l’Espanyol. El club ha fet oficial la incorporació del gallec, que firma per dues temporades, fins al 2024. Martínez s’ha vist seduït pel projecte esportiu que en les últimes setmanes li han anat dibuixant entre el director esportiu, Domingo Catoira, i el director general, Mao Ye, amb l’aprovació del propietari del club, Chen Yansheng, que ha donat el vistiplau final. El president espanyolista, que sempre reclama una audiència prèvia amb els candidats que són a la terna final, ja ha parlat amb Martínez. Les sensacions de totes dues parts han estat satisfactòries. Després d'haver arribat a un acord, i a falta de tancar els darrers serrells burocràtics, el club preveu presentar Martínez aquesta mateixa setmana. “És un entrenador que podria donar moltes coses a l’Espanyol”, va dir diumenge Mao Ye durant l’Aplec de Penyes de l’Espanyol celebrat a Avià. 

Diego Martínez (Vigo, 1980) apunta a convertir-se en el pròxim entrenador de l’Espanyol. Segons ha pogut saber l’ARA, els contactes entre el club blanc-i-blau i el tècnic gallec estan molt avançats i podrien tancar-se entre aquesta setmana i la vinent. Tot i tenir altres ofertes, veu amb bons ulls la proposta de l'Espanyol. El seu perfil és el que millor encaixa d’entre les opcions que ha valorat el nou director esportiu, Domingo Catoira: Martínez és un entrenador amb personalitat i capacitat de lideratge, metòdic i obsessionat pels detalls, amb ganes de construir un projecte de zero, coneixedor de la importància del planter i que sap construir equips competitius amb pocs recursos. Unes qualitats que el fan molt atractiu per dirigir el nou projecte blanc-i-blau.