L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat els primers contagis locals de la nova variant de mpox (que abans es coneixia com a verola del mico) a Europa. Es tracta de dues persones del Regne Unit que han donat positiu de la soca amb potencial pandèmic. Fins ara, els casos que s'havien detectat al Vell Continent eren importats del brot circulant a Àfrica, és a dir de persones que s'havien contagiat durant un viatge a algun territori afectat per l'augment d'infeccions i havien emmalaltit en tornar al seu país d'origen. La nova variant va provocar un increment de casos sense precedents a l'estiu i va obligar l'OMS a declarar l'emergència sanitària internacional. A Catalunya, de moment, no s'ha detectat cap cas d'aquesta variant i els professionals insisteixen que el risc d'infecció és baix.

L'actual brot de mpox, també coneguda com a verola del mico, exemplifica les conseqüències de menystenir la dimensió global de la salut. La falta de coordinació i vigilància a escala internacional han permès que la malaltia s'estengui més que mai a l'Àfrica i la crisi derivada ens ha recordat que la salut global no depèn només de la prevenció: la col·laboració contínua entre països és clau.

"Només et podem donar cita a partir del 18 d'octubre. Abans, impossible", diu un treballador del BCN Checkpoint a la sala d'espera per rebre la vacuna contra la mpox, que és plena de gom a gom. És el centre comunitari de detecció i control del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) per a homes que tenen sexe amb homes i un dels tres espais a Barcelona que administra les vacunes de la mpox, un terme que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) prefereix a verola del mico.

El novembre del 2022, just després de la seva primera gran onada coincidint amb la covid, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va notificar que la fins llavors anomenada "verola del mico" passaria a dir-se mpox (un terme que prové de monkeypox, verola del mico en anglès) en tots els idiomes. En aquell moment, l'organisme ja va recomanar a totes les institucions oficials i als mitjans de comunicació anar introduint aquesta nova denominació de manera gradual fins que la societat acabés per adoptar la nova forma. El motiu del canvi de nom és evitar les associacions estigmatitzants i racistes que van sorgir durant la primera etapa d'expansió de la malaltia.

Les autoritats sanitàries europees han posat, de moment, un punt de calma davant l'emergència sanitària per la mpox declarada a escala mundial. Després que la setmana passada l'Organització Mundial de la Salut (OMS) tornés a declarar l'emergència sanitària internacional pel brot de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico) a l'Àfrica, aquest dilluns el Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea ha descartat mesures dràstiques com el control de les fronteres o una estratègia de vacunació generalitzada a la població.

El director general de Salut Pública del ministeri de Sanitat, Pedro Gullón, ha assegurat aquest divendres que Espanya disposa de prou reserva de vacunes per mantenir la seva estratègia de prevenció contra la mpox (també coneguda com a verola del mico). A més, ha afegit que, si calgués, podria augmentar-ne l'estoc, ja que la Unió Europea ja està en contacte amb les farmacèutiques. Ho ha explicat en declaracions a Efe després que el PP hagi demanat públicament a l'executiu espanyol la creació d'una reserva fixa de vacunes i un reforç de controls en ports i aeroports –com han anunciat països com la Xina o l'Argentina– davant la nova emergència sanitària decretada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

“Era només qüestió de temps”, ha valorat el director regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa, Hans Kluge, després que s’hagi confirmat el primer cas a Suècia de la nova variant de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico). L’endemà de la declaració d’emergència internacional per aquest virus, l’Agència de Salut Pública sueca va informar del primer positiu de la soca clade I, que seria més greu que la que circulava fins ara (la clade II), en un viatger infectat a la zona centre-oest del continent africà. Aquesta variant amb “potencial pandèmic” ha causat 16.000 contagis i 548 morts només a la República Democràtica del Congo (RDC) des del novembre del 2023, i els experts avisen que és possible que ja circulés amb anterioritat per la UE sense donar senyals. L’Àsia ja ha reportat el primer positiu al Pakistan (on hi ha dos contagis sospitosos més), i la Xina i l’Argentina han començat a fer controls fronterers per detectar símptomes.

Com ja va fer el 2022, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha tornat a declarar l'emergència sanitària internacional, el seu nivell d'alerta més alt, pel brot de verola del mico (monkeypox) a l'Àfrica, on s'ha registrat un augment de casos sense precedents. Ho ha anunciat aquest dimecres en una conferència de premsa el director general de l'organització sanitària, Tedros Adhanom, després d'analitzar la situació amb 16 experts. "Avui el comitè d'emergència m'ha confirmat i m'ha avisat que, a parer seu, la situació constitueix una emergència pública de preocupació. He acceptat aquest consell", ha assenyalat. La decisió arriba després que aquest dimarts el Centre per al Control de Malalties d'Àfrica també decretés l'emergència continental per la infecció.

El brot de verola del mico que va posar en alerta les autoritats de bona part del món ja no és una amenaça sanitària. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha declarat aquest dijous el final de l'emergència internacional pel brot de monkey pox –el nom en anglès de la malaltia–, declarada el juliol de l'any passat per la detecció de milers de casos en poc més de tres mesos. El comitè d'emergència es va reunir dimecres, gairebé un any després de l'eclosió dels primers casos a Europa, per analitzar trimestralment la situació del brot i va acabar per recomanar a l'organisme que aixequés l'alerta. "He acceptat el consell i em complau declarar que la verola del mico ja no és una emergència de salut pública a nivell mundial", ha anunciat Adhanom. La decisió arriba només sis dies després que l'agència fes el mateix amb el covid i, a hores d'ara, doncs, el nivell de màxima alerta només es manté amb la pòlio, endèmica a l'Amèrica Llatina.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

La Fira de Barcelona va jugar un rol important en la lluita contra la pandèmia convertint-se en un centre de vacunació massiu. Encara s'hi continuen subministrant dosis contra el covid-19, però a partir d'aquest dimarts la Fira també serà un punt de vacunació contra la verola del mico, on està previst que s'atenguin unes 3.000 persones cada setmana. Es tracta del primer espai en què els mateixos usuaris poden demanar proactivament una cita a través d'un portal web (vacunaverola.gencat.cat), perquè fins ara eren els divuit centres de referència els qui contactaven amb possibles interessats. "El que fa la Fira és maximitzar el nombre de dosis disponibles perquè la capacitat de la resta de centres i les dosis que teníem eren limitades", ha afirmat la cap de Servei de Medicina Preventiva de Salut, Montse Martínez.

Sí, els nens es poden contagiar de la verola del mico. De fet, tots podem. Aquesta no és una malaltia d'homes que tenen sexe amb homes, el col·lectiu on fins ara s'han detectat més casos, ni una malaltia de transmissió sexual. Ja hi ha hagut alguns casos de monkeypox en nens, tot i que han sigut "anecdòtics", en paraules dels sanitaris. "Hem tingut nens amb monkeypox, molt pocs, però n'hem tingut", diu José Luis Blanco, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Clínic.

La Comissió de Salut Pública ha aprovat aquest dilluns l'administració per via intradèrmica de la vacuna de la verola del mico, que permetrà multiplicar per cinc les dosis actuals, excepte per a embarassades, criatures i immunodeprimits, als quals se'ls continuarà posant subcutàniament la quantitat normal de preparat. La decisió respon al nou criteri de l'Agència Europea de Medicaments (EMA en les sigles en anglès), que divendres passat va autoritzar aquesta nova via per posar fi a l'escassetat d'aquest medicament al mercat.

El segon lot de vacunes contra la verola del mico ja ha aterrat a Espanya. El ministeri de Sanitat ha anunciat que aquest dimecres han arribat les 7.110 dosis que faltaven per entregar-se de la primera compra europea conjunta, de manera que l'Estat ja ha rebut totes les dosis que li corresponien (12.000). A Catalunya, si se segueixen els mateixos criteris del primer lot, previsiblement li tocarien uns 2.000 vials d'aquesta remesa perquè és la comunitat amb més casos i més població susceptible, només per darrere de Madrid.

El contacte pell amb pell durant les relacions sexuals és la principal via de transmissió de la verola del mico. Un estudi fet a Barcelona i Madrid, les zones amb més incidència a Europa, confirma que les lesions a la zona genital, anal i orofaringe són manifestacions característiques d’aquesta infecció que, tot i que no és una malaltia de transmissió sexual, l’evidència assenyala que s’està encomanant eminentment pel contacte íntim. “L’estudi confirma que, a Espanya, la inflamació del recobriment del recte (proctitis), l’edema del penis i la ulceració a les amígdales són les complicacions més freqüents tot i que no s’havien reportat en brots previs”, explica la investigadora de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i de la Fundació de Lluita Contra les Infeccions Andrea Alemany, que remarca que aquest és l’informe més exhaustiu sobre la verola del mico a Espanya.

Amb més de 26.000 contagis i 9 defuncions en 90 països, l'epidèmia de la verola del mico suposa una nova amenaça transmissible que no entén de fronteres i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha qualificat d'emergència de salut pública d'importància internacional. Davant l'auge d'infeccions els últims tres mesos i l'escassa informació que es té del virus fora del seu nínxol de propagació –mai havia circulat de manera comunitària fora del continent africà, hi ha indicis que ha començat a mutar i es desconeix l'abast que pot tenir i les complicacions de salut que pot generar–, representants de l'àmbit científic d'una vintena de països, entre els quals Espanya, i la Comissió Europea han subscrit una crida internacional per sol·licitar l'accés obert a totes les dades i investigacions científiques que es publiquin sobre el comportament de la verola del mico. La ciència oberta va tenir el seu màxim exponent fa dos anys, quan va esclatar la pandèmia i va permetre conèixer en només un mes el genoma del virus causant del covid-19, el SARS-CoV-2.

L’expansió de la verola del mico no té aturador: en un sol mes s’han duplicat els contagis tant a Catalunya com a Espanya. Les autoritats sanitàries internacionals ja han declarat la simultaneïtat de brots que va esclatar el maig passat al Regne Unit com una emergència de salut pública, però el comportament real i futur del virus continua sent una incògnita per als experts, que no s’atreveixen a pronosticar quin abast poblacional pot arribar a tenir ni quines conseqüències de salut es poden derivar dels contagis. A Espanya, el país europeu que més casos ha detectat, s’han diagnosticat 4.900 positius, amb la Comunitat de Madrid al capdavant (1.817), i s’han notificat dues defuncions (dos homes d’entre 30 i 40 anys a Andalusia i el País Valencià). Són, fins ara, les úniques morts a Europa que es vinculen al virus. El degoteig de casos coincideix amb un estancament de la producció de vacunes, que alenteix l’estratègia de prevenció i protecció dels grups més vulnerables, i amb l'escassetat d’alguns dels tractaments antivirals que es donen de forma excepcional als pacients greus que arriben a l’hospital, el 2,8% dels diagnòstics.

A finals de juliol, quan em vaig quedar a casa i vaig sentir el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declarar que la verola del mico era una emergència de salut pública d'importància internacional, molts dels meus amics havien sortit a celebrar el Dia Internacional de l'Orgull LGBT. La decisió de confirmar una emergència dos mesos després d'un brot global era la correcta. Però se sentia massa tardana.

Després de confirmar ahir el primer mort per verola del mico a l'estat espanyol, el ministeri de Sanitat ha elevat avui a dos el còmput de víctimes mortals per la malaltia. En el balanç de situació d'aquest dissabte es detallen 4.298 casos confirmats al conjunt de l'Estat, dels quals es té informació de 3.750 pacients: 120 han requerit hospitalització (un 3,2%) i dos han acabat morint. Sanitat ja ha traslladat aquesta informació a l'Organització Mundial de la Salut (OMS).