BarcelonaTres anys després de l'esclat de la pandèmia de coronavirus, el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha anunciat l'eliminació definitiva de l'etiqueta d'emergència de salut pública d'interès internacional i, per tant, dona per acabada la crisi causada per la malaltia. Almenys sobre el paper. "Amb gran esperança, declaro que el covid-19 ja no és una emergència sanitària global", ha afirmat l'expert. L'emergència, que es va declarar el 30 de gener del 2020, ha permès mantenir el focus i l'atenció dels països a l'hora de gestionar i respondre a reptes com la circulació incontrolada, l'allau de malalts als hospitals del primer any, la vigilància epidemiològica i la resposta al covid persistent, que afecta un 6% dels infectats.
L’organisme també ha esmenat la xifra oficial de víctimes mortals de la pandèmia: tenint en compte l'excés de mortalitat d'arreu del món, l’OMS calcula que el virus ha causat 20 milions de morts, el triple dels que dona a les seves estadístiques (6,9 milions). Adhanom ja afirmava dijous que el comitè, que es convoca trimestralment, havia de valorar amb claredat les implicacions que pot tenir la declaració de la fi de l'emergència. Aquest dimecres es va fer públic un document que actualitza l'estratègia de prevenció, control i resposta a la malaltia amb vocació de ser un instrument de cara al període que va del 2023 al 2025, i el director general ha subratllat que el coronavirus continua sent una amenaça global per a la salut.
"Tenim motius per l'esperança. La xifra de morts reportades està al nivell més baix des de l'inici de la pandèmia i en molts països la vida ha tornat a la «normalitat». També la capacitat dels sistemes sanitaris per respondre davant de potencials rebrots, així com davant del problema dels símptomes postcovid", va argumentar Adhanom. "Però encara milions de persones continuen infectant-se o reinfectant-se, milers encara moren cada setmana, i tenim moltes preguntes sobre la potencial emergència de noves variants que poden causar noves onades", va afirmar dijous el responsable de l'OMS. De fet, la fi de l'alerta internacional no evita que el coronavirus es continuï considerant una pandèmia.
A finals de gener, en l'última reunió del comitè, ja es va decidir mantenir l'emergència internacional al considerar que el covid continuava sent "una malaltia infecciosa perillosa", amb potencial encara per causar danys considerables a la salut de les persones i als sistemes sanitaris. Adhanom ha fet una estirada d'orelles als governs perquè el descens (gairebé desaparició) de les proves diagnòstiques impedeix que es pugui predir l'aparició de futures variants del virus, sobretot tenint en compte el repartiment desigual de tractaments i vacunes contra la malaltia, encara escassos en molts països en desenvolupament. "El pitjor que els països podrien fer ara és utilitzar aquesta notícia com a excusa per abaixar la guàrdia, desmantellar els sistemes que han construït o enviar a la població del missatge que ja no s'ha de preocupar", va advertir.
En aquest sentit, l'expert ha advertit que, malgrat la possible declaració de la fi de l'emergència sanitària aquest any, "el virus ha vingut per quedar-se, i tots els països han d'aprendre a gestionar-lo com altres malalties infeccioses". Molts estats, però, fa mesos que han aixecat les restriccions i les mesures de contenció i han reduït dràsticament la vigilància epidemiològica. A Catalunya, per exemple, cada cop és més residual l'ús de mascaretes, el gran símbol de la pandèmia, i les autoritats sanitàries es plantegen retirar-les també dels centres sanitaris i les farmàcies, on encara són obligatòries, pels baixos nivells de transmissió que es registren.
"[La pandèmia] Ha estat molt més que una crisi sanitària. Ha causat greus trastorns econòmics, eliminant bilions del producte interior brut, interrompent els viatges i el comerç, tancant negocis i enfonsant milions en la pobresa. Ha causat una greu agitació social, amb fronteres tancades, moviment restringit, escoles tancades i milions de persones experimentant solitud, aïllament, ansietat i depressió", ha valorat el responsable de l'OMS.
Baixa transmissió i pocs hospitalitzats
Entre els objectius estratègics que l'OMS prioritza de cara als anys 2023-2025 hi ha el control de la circulació del virus per reduir els contagis i, per tant, les seqüeles a llarg termini i les morts, així com minimitzar les possibilitats d'eclosió de noves variants. Com? Energitzant la vacunació dels col·lectius més vulnerables (ancians, gent amb malalties greus i professionals sanitaris) i continuar fent cribatges i proves diagnòstiques per monitorar l'evolució epidemiològica.
Segons l'última actualització de l'OMS, arreu del món s'han diagnosticat prop de 2,8 milions de casos nous i més de 17.000 defuncions en els últims 28 dies, una disminució del 17% i el 30%, respectivament, si es comparen les dades amb les del mes anterior. Però el mateix organisme avisa que les notificacions estan subestimades per la falta de proves generalitzades –i perquè els positius de covid s'integren als registres generals de malalties respiratòries– i el menor interès dels països de presentar els informes.
A Catalunya, el SARS-CoV-2 representa un de cada sis contagis (16%) per infecció respiratòria, un percentatge molt allunyat de les demolidores xifres de fa dos anys, quan era pràcticament l’únic patogen que hi circulava. I tot i que s’ha registrat un petit repunt d’infeccions en l'última setmana –s'ha passat dels 52 als 64 casos per cada 100.000 habitants–, el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions (SiViC) constata que els nivells de transmissió i l'impacte assistencial són baixos. De fet, hi ha 313 hospitalitzats, la majoria (79,5%) de més de 60 anys i amb altres malalties de base, i 11 ingressats a les unitats de cures intensives (UCI).
Pendents d'un conveni vinculant
L'1 de desembre del 2021, els 194 membres de l'OMS van assolir un consens per posar en marxa el procés d'elaboració i negociació d'un conveni (que es vol que sigui vinculant) per reforçar la prevenció, la preparació i la resposta per lluitar contra les pandèmies. Entre altres coses, aquest acord podria, si els estats ho decideixen, abordar qüestions cabdals com ara el desenvolupament de disposicions globals de preparació i resposta entre països per ajudar a prevenir futures pandèmies i abordar-les de manera més eficaç quan es produeixin.
L'acord també hauria d'establir un finançament consolidat per a la preparació i resposta a emergències sanitàries, inclòs en els pressupostos nacionals per donar suport a les mesures de preparació i ajudar a garantir que el món estigui preparat i pugui respondre a l'aparició de patògens perillosos. A més, permetria posar en marxa mecanismes de supervisió governamentals per augmentar la confiança, garantir la rendició de comptes i fomentar la transparència. Ara bé, els països encara mantenen reunions per decidir com serà aquest conveni per evitar que es repeteixin els errors comesos el 2020.
Cronologia de la pandèmia
L’origen
El desembre del 2019, la Xina informa l'OMS de l'existència de diversos casos de pneumònia d'origen desconegut a Wuhan. La ciutat és aïllada i tota la seva població confinada, però la mesura fa tard: el virus ja s'havia escampat i es comencen a registrar els primers casos a Europa. França, Alemanya, Finlàndia i Itàlia són els primers. Fins al 31 de gener Espanya no confirma el primer positiu. L'11 de febrer l'OMS bateja el coronavirus com a SARS-CoV-2 i la malaltia que provoca com a covid-19. Barcelona suspèn el Mobile World Congress malgrat les reticències dels polítics i el 25 de febrer es confirma el primer cas a Catalunya.
Primera onada
El març del 2020 s'informa de les primeres morts a Espanya i Catalunya. L'11 de març l'OMS declara la pandèmia i l'endemà la Generalitat confina la conca d'Òdena. Dos dies després, el 14 de març, el govern espanyol decreta l'estat d'alarma i confina gairebé tota la població a casa, inicialment durant dues setmanes. També es tanquen les fronteres. Els geriàtrics i residències són el principal focus de contagi i on hi ha més víctimes mortals, i els hospitals temen una allau de malalts inassumible. Fins al 4 d'abril no arriba el primer avió amb material sanitari, quan les UCI catalanes arriben al seu pic d'ingressats (1.529) i se superen les 3.000 morts.
Rebrots i segona onada
El 2 de maig comença la desescalada. Al juny Espanya entra en la "nova normalitat" però el virus no s'atura i el món supera els 7 milions de contagis. Amb l'estiu, comencen els rebrots i el juliol del 2020 el Govern tanca el Segrià per l'augment de casos i també l'àrea metropolitana de Barcelona, especialment l'Hospitalet. Es desencadena la segona onada i l'ús de la mascareta es fa obligatori als espais públics. També se suspenen les activitats de restauració i es limita l'aforament dels comerços. A l'octubre es declara el toc de queda i es prohibeix la mobilitat entre les 22 h i les 6 h.
Arriben les vacunes
A les portes del nou any es disparen els contagis per la irrupció de la variant alfa i es declara la tercera onada. Hi ha més confinaments, restriccions d'aforament i limitacions d'interacció social per celebrar les festes de Nadal. El 27 de desembre arrenca la campanya de vacunació a les residències, que no serà generalitzada fins a l'estiu del 2021.
Encara noves onades
L’abril del 2021 arrenca el quart embat del virus. Hi ha pocs contagis, però com que moltes persones de més de 60 anys encara no s’havien pogut vacunar, els hospitals s’omplen ràpidament. A l’estiu del 2021 es flexibilitzen les restriccions per excés de confiança en la vacuna i Catalunya es converteix en líder de contagis a Europa en una cinquena onada sense precedents: es recuperen les festes majors i les revetlles de Sant Joan, i els viatges de final de curs que generen macrobrots; es dona llibertat a la restauració amb l'ús del passaport covid i reobre l’oci nocturn. A més, es permeten els concerts i festivals massius.
Se succeeixen les noves variants
La variant delta, encara més contagiosa, es va fent majoritària i afecta sobretot els no vacunats. El setembre del 2021, la tornada a l'escola i a la feina després de les vacances d'estiu tornen a desestabilitzar la corba però no és fins a finals d'any que es declara la sisena onada.
Retorn a la normalitat
Amb les terceres dosis s'acaben les quarantenes, primer a les escoles i després per a tothom (també pe als no vacunats), i les mascaretes a l'aire lliure, que només es mantenen al transport públic, els centres sanitaris i les residències. Tot Europa avança en l'aixecament de les restriccions i es preveu que l'any 2022 s'assoleixi la normalitat. I tot i que Espanya supera els 100.000 morts per covid, el Govern decideixen aturar el recompte, el diagnòstic i el seguiment als casos greus en entorns vulnerables o en risc d'exclusió social, com ara residències de gent gran o centres penitenciaris.
