Fa més de vint anys que l'edifici Venus del barri de la Mina està esperant ser demolit. I a hores d'ara no està clar –hi ha contradiccions dintre del mateix Govern– si l'espera final serà de trenta anys. Si el mes d'abril passat es parlava del 2028, el departament de Drets Socials veu un horitzó del 2030, però a Presidència volen accelerar els terminis i enderrocar-lo fins i tot abans de la data prevista inicialment. És urgent. Tot i la complexitat d'aquest enderroc, pel necessari reallotjament dels veïns en un moment en què hi ha escassetat d'habitatge públic disponible, ja no s'hi valen més excuses. Són moltes les administracions i els governs que s'han anat passant la patata calenta i, mentrestant, l'edifici s'ha anat degradant cada cop més, fins al punt que la situació és pràcticament insostenible.

El 18 d'abril el Consorci de la Mina va aprovar el pla definitiu d'expropiació de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Tant el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, com l'alcaldessa de Sant Adrià, Filomena Cañete, president i vicepresidenta d'aquest organisme respectivament, es van mostrar “contents” i “satisfets”. Aquest dimecres, gairebé set setmanes després, la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda ha fet una reunió informativa al barri per impugnar el projecte. Paqui Jiménez, la portaveu dels veïns, explica per què: “Ens volen fer xantatge”. Ho assegura ella, però també ho diuen altres veïns.

L'enderroc de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, serà una realitat l'any 2028. Previst des de l'any 2001, la demolició d'aquest gegantí bloc de pisos serà l'expropiació més important que s'ha fet mai a Catalunya. Després de dues dècades d'estira-i-arronsa, aquest dijous el Consorci de la Mina –format per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona– ha aprovat el pla que preveu l'enderroc definitiu. En total quedaran en runes 244 habitatges de protecció oficial i 15 locals, fet que provocarà el reallotjament de 105 veïns que compleixen els requisits del pla i una indemnització o la possibilitat de lloguer social de tots els altres residents. En el seu espai s'hi alçaran, entre altres edificis, un nou complex administratiu de la Generalitat i una escola bressol.

“Maleït sigui, el ionqui ja ha deixat la porta oberta!”, crida un veí mentre colpeja enfadat amb el puny la porta de l'ascensor. Va carregat amb dues grans bosses de plàstic i cal tenir moltes ganes per pujar per l'escala. “Mira que m'ho he imaginat, quan l'he vist agafar l'ascensor”, continua rondinant abans de resignar-se i enfilar escala amunt. El problema és que no és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que passa. I si no és l’ascensor, és una altra cosa.