Catalunya ha recuperat una quarta part de les biblioteques escolars que havia perdut fa cinc anys, però aquestes són més petites i estan més hores tancades respecte al curs 2019-2020. L'estadística de biblioteques escolars publicada pel departament d'Educació i Formació Professional estableix que el curs 2023-2024 es va revertir la tendència a la baixa: els centres —tant públics com privats— amb biblioteca escolar han passat del 56,8% el 2020 al 72,9% el 2024, i se situen a prop de la situació del 2016, en què el 79,9% disposava d'aquest servei. Els mestres, bibliotecaris i experts consultats per l'ARA atribueixen aquest canvi a diversos factors: la reobertura de les biblioteques que s'havien tancat arran de la pandèmia del coronavirus, la caiguda del nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans —que ha empès els centres a buscar maneres de millorar-lo obrint biblioteques—, els canvis en els currículums —ara més enfocats a fomentar la lectura— i la reducció de les biblioteques d'aula en substitució de les escolars.

En un article del maig passat en aquest diari l’Alba Castellví ens explicava que un dels problemes de base del nivell de comprensió lectora dels alumnes és que hi ha mestres als quals no els agrada llegir. Haver tingut professors i mestres que ens transmetien el seu amor per la lectura va ser una sort, doncs. Jo no seria qui soc si no hagués pogut compartir la meva passió pels llibres amb alguns d’ells. Els que hem tingut aquesta experiència hem viscut pensant que això era així a tot arreu i que ho seria per sempre, que la vocació docent i l’amor a la literatura van de bracet. Fet i fet, la comprensió lectora és la base de la comprensió del món, encara més en una cultura que no és una cultura oral. Però tal com explicava Castellví, no es pot donar per fet que els futurs mestres siguin lectors ni que entenguin la importància d’aquest pilar fonamental del coneixement i la construcció de l’individu en una societat oberta i democràtica. Ara bé, què passa amb els centres? Quina actitud tenen respecte a la lectura i quina importància li donen?

És legítim, cobrar una altra vegada per una cosa que ja has dit? M'ho hauré de plantejar, i, sobretot, s'ho haurà de plantejar la persona encarregada de pagar-me els articles. Assumint el risc de cobrar una peça menys en plena prèvia de Nadal (sí, tiro de xantatge emocional), m'hi llanço: sense voler reduir la complexitat del tema, que té moltes arestes i moltes problemàtiques gens fàcils de resoldre, estic convençuda que, si tinguéssim més biblioteques escolars, els resultats de l'informe PISA haurien pogut ser una mica diferents.

L'oferta de les biblioteques públiques de Barcelona aquest estiu serà una mica millor que la de l'any passat, quan només 10 de les 40 van obrir durant tot l'agost (i quatre més van funcionar durant la segona quinzena). Però només una mica millor: tot i el debat que hi va haver sobre la conveniència o no de tancar aquests espais, que són refugis climàtics i donen servei als veïns que no poden anar-se'n de vacances, aquest agost n'hi haurà només 12 d'operatives i tres més que obriran portes a partir del dia 16. És a dir, en total dues més que obriran tot el mes i una menys durant la segona quinzena. Així i tot, les biblioteques continuen formant part del mapa de refugis climàtics per fer front a les altes temperatures que l'Ajuntament va presentar divendres i que suma 227 espais entre equipaments (com biblioteques, escoles i museus) i parcs amb ombra.

Llibres ordenats per gènere, per autor o per edat del futur lector. A les biblioteques hi ha moltes maneres de presentar els llibres. A les escolars generalment estan classificats per edat, però i si els ordenem pensant en els infants? I si un nou ordre, aparentment desordenat, pot servir de ganxo per atraure nous lectors?

Acaba de sortir una nova edició d’un dels meus llibres preferits des de petita, De quan Hitler va robar el conill rosa (L’Altra; Trad. Marta Bes). La novel·la explica la història de l’Anna i la seva família, jueus, que han de deixar Berlín per l’arribada dels nazis. Recordo que em va impressionar molt, i que vaig voler buscar més llibres sobre aquest tema. Els vaig trobar a la biblioteca de la meva escola: era gran, ben organitzada, acollidora. Hi vaig passar moltes hores. Feia temps que no hi pensava, però fa pocs dies em vaig adonar de la sort que vaig tenir.