L'Estat limitarà encara més la pràctica dels ventres de lloguer. Com? Dificultant la inscripció com a fills propis dels bebès nascuts per aquest mètode en un altre país, perquè la pràctica és il·legal a Espanya. El govern de Pedro Sánchez té enllestida una nova instrucció que posarà més traves burocràtiques als "progenitors d'intenció" per evitar que "esquivin" la llei: la nova ordre invalida els certificats estrangers, les sentències d'autoritats judicials internacionals i qualsevol altra declaració acompanyada de documentació mèdica per registrar els menors a Espanya. D'aquesta manera, el Registre Civil espanyol no acceptarà cap d'aquests documents. "Sense excepcions", determina la instrucció.

Malgrat que la legislació espanyola no permet els contractes de ventre de lloguer, cada vegada hi ha més casos de famílies o parelles que se'n van a un país estranger on sí que estan permesos i tornen amb un nadó després d'una gestació subrogada. Un cop aquí, xoquen amb les dificultats per inscriure l'infant, i algunes han acudit als tribunals buscant un reconeixement de la parentalitat. Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha refusat homologar una sentència dictada a Texas que validava un contracte de gestació subrogada. L'ARA ha contactat amb dues especialistes per conèixer quines són les escletxes legals que aprofiten les agències dedicades a la gestació subrogada per driblar la prohibició.

1. Aquest no és un article sobre la gestació subrogada. Els debats sobre la compra de persones, l’ús de les dones com a ventres de lloguer, les mares-forn com a model de negoci i els límits de la decadència humana els deixo per als experts. En qualsevol cas, aquí la llei és molt clara. La gestació subrogada és il·legal. Des del 2006, l’article de la llei té un redactat que no deixa escletxes per a la interpretació. “Serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”. Naturalment, feta la llei feta la trampa. I qui més qui menys coneix algú que ha anat a buscar un fill a un país on la llei no ho prohibeix si no és a canvi de diners. Tot i que, al capdavall, pràcticament sempre hi ha un intercanvi per una quantitat que la mare considera que fa que li surtin a compte l’embaràs, el part i desprendre’s d’un fill que no veurà mai més. Si, a més a més, al darrere hi ha una xarxa internacional de ventres de lloguer, que s’aprofita de les mares biològiques, el delicte és un crim de lesa humanitat.

El Tribunal Suprem (TS) ha permès que els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a l'estranger puguin modificar el registre civil perquè consti que el lloc de naixement ha estat el domicili familiar a Espanya i, així, ometre el seu país de procedència. Aquesta és una sentència pionera pel que fa a la gestació subrogada –una pràctica que no està permesa a l'estat espanyol– , ja que, fins ara, la modificació del lloc de naixement només estava prevista per als casos d'adopcions internacionals. A Espanya des del 2006 els ventres de lloguer són una pràctica il·legal i, de fet, la llei de l'avortament que va entrar en vigor l'any passat considera que és una forma de violència sobre la dona.

El chico de las musarañas és el llibre que Ana Obregón publica avui després de setmanes parlant-ne a les xarxes socials. El text, que va començar a escriure el seu fill, Aless Lequio, abans de morir de càncer, el va decidir acabar posteriorment l'actriu, que ha inclòs el seu testimoni "respectant íntegrament la versió original de l'Aless", com expliquen des de l'editorial, que no ha facilitat exemplars als mitjans de comunicació. "Els textos de l'Aless, que al llibre ocupen de la pàgina 159 a la 231, han estat respectats íntegrament en la seva versió original", ha assenyalat en una nota l'editorial HarperCollins, que només ha difós un comunicat que serà ampliat per Obregón quan torni a Espanya en una roda de premsa que encara no té data.

La nena nascuda a Miami fa escassament dues setmanes com a filla pòstuma d'Aless Lequio, fill d'Ana Obregón, s'ha convertit en el centre de l'actualitat informativa del cor a Espanya. Fins ara havien estat diversos els actors implicats que havien parlat sobre aquest naixement. De fet, n'han parlat fins i tot polítics, ja que aquesta gestació als EUA ha posat en qüestió l'actual prohibició de la gestació subrogada a Espanya perquè permet que tothom qui la faci a fora després pugui viure amb la criatura a l'Estat sense cap gran inconvenient.

L'enemistat entre Ana Obregón i Antonia Dell'Atte és història de la premsa rosa espanyola. Des que la madrilenya es va creuar en el camí del matrimoni que formaven la italiana i Alessandro Lequio, els enfrontaments entre elles s'han allargat durant 30 anys. Tot i que durant un temps elles van segellar la pau, cosa que va retratar la revista ¡Hola! en portada amb una entrevista en exclusiva i fotos fetes ad hoc per a l'ocasió, la treva va ser efímera i Dell'Atte fins i tot va portar Obregón als tribunals l'any 2022.

Poques vegades un tema de portada de les revistes del cor es converteix en un assumpte d'alt voltatge polític. Ha passat amb el reportatge de la revista ¡Hola! en què s'explica com Ana Obregón, una de les celebrities espanyoles més conegudes, surt d'un hospital de Miami en cadira de rodes, una nena en braços i un braçalet on posa "Mama". La nena l'ha tingut a través de gestació subrogada o, el que és més exacte, d'un ventre de lloguer. Aquí hi ha hagut dos elements de polèmica. Una, l'edat d'Obregón, 68 anys, edat en què seria més aviat una àvia. I l'altra, el mètode pel qual ha tingut aquesta criatura que a partir d'ara a efectes legals serà filla seva. El tema de l'edat és interessant, ja que, per exemple, per poder adoptar la diferència màxima dels progenitors amb la criatura és de 45 anys, però no ha estat aquesta qüestió la que ha desfermat el debat polític.

Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), de mare estoniana i pare finès, no és tan sols una important veu literària –és la primera finesa a obtenir el Premi Nòrdic de l'Acadèmia Sueca– sinó que també porta vint anys denunciant els abusos dels règims autoritaris. A Purga (La Magrana / Salamandra, 2011), la seva tercera novel·la, amb més d'un milió d'exemplars venuts i traduïda a 40 llengües, parlava del tràfic de dones i de l'aniquilació de la identitat estoniana; a Norma (Salamandra, 2020), el rerefons era el comerç de cabells. A El parque de los perros (Salamandra, 2022) aborda el negoci de la fertilitat a Ucraïna. L'autora recorre la Ucraïna rural d'abans de la invasió russa: les cases sense aigua corrent, els camps de roselles que serveixen per preparar opiacis més barats, i les mines de carbó il·legals del Donbass. És en aquesta Ucraïna on les noies joves busquen sortir de la misèria, primer com a models, després recorrent a les agències matrimonials i, finalment, venent els seus òvuls i ventres fèrtils a parelles occidentals. Elles pràcticament no tenen cap dret i els clients, que busquen una criatura, els tenen tots.

La dreta dreta espanyola proclama un nou vencedor per a les seves misèries, un suposat líder que un dia afirma que la violència vicària no és violència masclista, després fa veure que rectifica i seguidament farà el que calgui per posar de manifest que la dreta dreta no és tan extrema però que ja no queda marge per perdre més vots. Negar la violència masclista és exercir-la. Mentre uns perden vots, hi ha dones i fills i filles que perden la vida. Mentre uns guanyen vots, hi perdem totes. Però escandalitzem-nos sobretot amb la violència que exerceix el mascle egòlatra rus. Com si fos l’únic. Desviem les mirades, ara que hi ha una oportunitat tan bona. El mal està focalitzat i les ombres dissimulen el seu passeig entre nosaltres. Ja que hi som, victimitzem les pobres parelles que han decidit comprar una criatura i que amb la guerra tenen problemes per rebre el seu paquet. Parlem d’aquesta violència. D’aquesta pobra gent. I de la que exerceixen també els mitjans de comunicació dramatitzant una situació que és dramàtica, sí, però pel present i el futur de la humanitat, no per aquesta pobra gent que compra persones i que suposadament rescata nadons de l’infern mentre les seves mares es queden buides enmig de la guerra. Amb quin dret es pensen que ho fan? Com es pot fer? Com han d’estimar ningú si són capaços d’arrencar un nadó de la seva mare només perquè l’han pagat? Quin és el drama d’aquestes persones que es pensaven que no tindrien cap problema en els tràmits i que l’únic problema que es pensen que tenen és que els ha enxampat una guerra? ¿Realment creuen que no és un tema arrencar el nadó d’un ventre aliè per endur-se’l a una casa suposadament en pau? ¿Amb quina pau viurà una persona quan sàpiga que la gent que l’ha criada va decidir que era una bona idea comprar-la i deixar la seva mare enrere, amb guerra o sense? Hi ha dones que ho fan lliurement perquè és una manera de guanyar molts més diners dels que guanyarien treballant. És una opció. Argument de misèria, se’n diu, d’això. Parlem de tota la violència que hi ha en aquesta forma d’abús aplaudida per tants i permesa per un govern com el d’Ucraïna, per exemple. "El que espera és una cosa ben senzilla: vol un Natalici en aquesta casa, amb convidats, menjar i regals; vol una criatura petita a qui malcriar a la cuina, a qui planxar la roba, a qui donar galetes d’amagat quan no hi hagi ningú mirant. I soc jo qui li ha de proporcionar aquestes alegries". En El conte de la Serventa Margaret Atwood il·lustrava als anys 80 del segle passat una distopia que aleshores no quedava tan lluny i ara queda tan esgarrifosament a prop que ja és una realitat. Hi ha massa imatges presents que són una agressió constant contra les dones. Hi ha massa paraules i complicitats excessives que fan vomitar. Literalment. Com les d'Estibáliz Palma, comissària en cap de la Policia Nacional a Pontevedra que va dir que "ja els agradaria a algunes que les violés un antiavalots". Ja no és comissària. Però els que reien amb ella són per tot arreu. Com la violència. Que es disfressa de víctima per exercir de botxí.

Fan cua a l'estació de la ciutat polonesa de Przemysl, a només uns deu quilòmetres de la frontera ucraïnesa, per agafar un tren que els porti a un lloc on pocs voldrien anar ara: Ucraïna. A primera vista semblen una parella normal i corrent. Per això crida tant l’atenció que siguin allà, entre desenes de refugiats i personatges peculiars que pretenen anar a la guerra.

Dimarts a les dotze de la nit, a La 2, vam poder veure un documental torbador. Una franja horària, per cert, batejada com “l’hora dels insomnes, els noctàmbuls, les parelles en crisi, els politoxicòmans i fins i tot algun aficionat al cinema” pel crític i presentador Antonio Gasset, que acaba de morir i que coneixia perfectament aquestes hores impossibles de pantalla. Com ell mateix va demostrar, però, sovint és quan s’emeten continguts interessants. 

El ministeri de Justícia ha deixat sense efecte la instrucció enviada des de la seva direcció general de Registres i del Notariat, aquest divendres 15 de febrer, a totes les ambaixades i registres per generalitzar l'admissió de proves d'ADN que certifiquessin la paternitat per inscriure al Registre Civil els nadons nascuts per gestació subrogada als països on no s'emeten sentències de filiació paterna, com passa a Ucraïna.

Un any després del seu discret casament, el cantant porto-riqueny i el seu marit, Jwan Yosef, acaben de donar la benvinguda a la seva primera filla. "Ens emociona anunciar que som pares d’una nena bonica i sana, a qui hem posat Lucía Martin-Yosef", ha explicat Ricky Martin al seu perfil d’Instagram. "Aquest ha sigut sens dubte un aniversari i una celebració de Nadal únics a les nostres vides", segueix el missatge, en què el cantant esmenta l’alegria de tota la família i dels seus dos fills bessons, Matteo i Valentino, que va tenir a través d'un ventre de lloguer fa deu anys.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a Manresa (Bages) una parella d'homes acusats d'haver enganyat una dona veneçolana perquè els ajudés a tirar endavant una gestació subrogada, i a qui haurien inseminat de manera casolana sense cap control sanitari, segons ha avançat avui 'El Periódico'. Un dels detinguts, de 29 anys i també d'origen veneçolà, hauria convençut la dona perquè viatgés a Manresa a canvi de diners i gestés un fill per a ell i la seva parella, un espanyol de 48 anys. Els dos homes, a més, haurien amagat a la noia que aquesta pràctica està prohibida a Espanya.

La maternitat subrogada ha entrat en vigor a Portugal aquest dimarts per a les dones estèrils. És a dir, només les dones que tinguin problemes de fertilitat, que hagin nascut sense úter o amb alguna lesió que els impedeixi quedar-se embarassades podran recórrer als anomenats ventres de lloguer. A més, la mare que s'ofereixi per gestar la criatura no podrà cobrar, només les despeses mèdiques.

El Comitè de Bioètica d'Espanya (CBE), que assessora el govern espanyol sobre ètica i salut, ha demanat que es prohibeixi la maternitat subrogada, la pràctica que també es coneix com a ventre de lloguer. El CBE considera que tot contracte de gestació comporta explotació a la dona i perjudica els interessos del menor.

La maternitat subrogada és il·legal a l’estat espanyol –i a la majoria de països europeus– i continuarà sent-ho, però a partir d’ara això no impedirà als pares que hagin subscrit aquest tipus de contracte –sempre a l’estranger– cobrar la prestació de la Seguretat Social que els permet deixar de treballar els primers mesos de vida de les criatures.