A la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

Tres grans rèquiems de polifonisme renaixentista espanyol del segle XVI i principis del XVII destaquen en la cinquena edició del Festival Llums d'Antiga, organitzat per L' Auditori de Barcelona del 12 al 26 d'abril. El repertori, que inclou rèquiems i misses de difunts de Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales i Francisco Guerrero, s'adiu amb el relat artístic de tota la temporada a L’ Auditori, Mort o retorn, el final d’un cicle de tres temporades inspirades en un procés vital. "És una edició que manté els trets fundacionals intactes del festival", tal com ha explicat aquest dimarts Robert Brufau, director de L' Auditori. És a dir, recuperacions patrimonials; concerts en espais idonis per a aquestes músiques com el monestir de Sant Pau del Camp i les basíliques de Santa Maria del Pi i de Sant Just i Sant Pastor; i la participació d'artistes experts en la interpretació historicista, com Ignacio Prego, Lea Desandre, Thomas Dunford, O Vos Omnes, Cantoría, el Cor Cererols i el Cor Francesc Valls.

Sovint insisteixo en recordar que aquest país practica un esport nacional anomenat autoodi, que se’ns menja per dins. I això inclou el menyspreu per compositores i compositors que haurien de merèixer el nostre interès. Aquest seria el cas de Manuel Oltra, mort el 2015 i nascut ara fa cent anys a València. Un centenari que hauria de ser molt més tingut en compte a les programacions nostrades.