Durant les protestes per Palestina d'aquest octubre, l'ús del conegut com a gas pebre que van fer servir els Mossos d'Esquadra va aixecar polseguera. L'esprai OC és una eina que fins ara el cos policial havia utilitzat en comptades ocasions, i durant aquells dies hi va recórrer en diverses situacions. Es va fer servir fins i tot contra manifestants asseguts a terra als voltants de l'estació de Sants de Barcelona, pocs minuts després que comencés la protesta. Per tot plegat, ERC, Comuns i la CUP van exigir al Govern que fes públic el protocol d'ús i van demanar la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, a la cambra catalana. Ara, aquest diari ha pogut xifrar l'augment en l'ús que s'apuntava aquells dies. Segons dades facilitades per Interior a través d'una petició de transparència, la policia catalana ha fet servir l'esprai pebre en set ocasions en el que portem del 2025, sis de les quals el mes d'octubre. Abans, des del primer ús l'any 2019 i malgrat tenir-lo reglat des del 2013, només l'havia emprat en tres circumstàncies.

L'esprai OC, fet d'extracte de pebre natural, és una substància que expulsa un núvol gasós que irrita immediatament els ulls i la gola de les persones que hi estan exposades. Es tracta d'una eina policial que els Mossos d'Esquadra fan servir cada cop més, i últimament s'ha utilitzat en les protestes propalestines convocades a Barcelona. Dimecres es va ruixar amb aquest esprai un grup de persones que estaven assegudes en un dels accessos de l'estació de Sants intentant evitar que avancés l'autocar de l'equip de bàsquet Hapoel de Jerusalem, que es dirigia a Manresa per disputar un partit.

"La gràcia és que per al jutge la meva mutilació és justa perquè m'hi vaig exposar. No és segur manifestar-se?". Aquest és un fragment d'una carta de la noia que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de foam dels Mossos d'Esquadra en les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél i que el seu pare ha fet pública per denunciar l'arxivament del cas decidit pel jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. El 8 de maig el magistrat va tancar la investigació contra un sergent i dos escopeters al·legant que els agents van actuar "en defensa pròpia", ja que estaven envoltats de "manifestants violents", i donant per vàlid que va ser la víctima qui es va posar "en perill". De fet, en la resolució, avançada per El Periódico, Aguirre conclou que la noia (de 19 anys en el moment dels fets) "formava part" del grup que tirava objectes contundents contra la policia, a qui compara amb la kale borroka. “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu.

Sira, Roger, Olga i A.K.. Són els noms de dues noies i dos nois que durant les protestes postsentència van resultar ferits per l'impacte d'un element compatible amb una bala de foam. Cinc anys després, només l'Olga ha aconseguit ser reconeguda i indemnitzada com a víctima de foam. Són quatre casos que van passar en dues nits diferents i l'avenç d'una causa representa ara el gir de guió d'una altra.

El Govern ha acceptat indemnitzar amb 69.218 euros una dona que va resultar ferida durant les protestes a Barcelona contra la sentència del Procés, l'octubre del 2019, per l'impacte d'un projectil de foam dels Mossos d'Esquadra. Segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, el departament d'Interior ha assumit el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, l'òrgan consultiu de la Generalitat, que va concloure que el cos policial va actuar de manera "desproporcionada". L'informe de la comissió assenyalava que molt probablement un dels projectils disparats va impactar al cap de la jove en una zona on no es produïen aldarulls i va descartar que la jove actués amb "imprudència", motiu pel qual es va proposar una indemnització de prop de 70.000 euros.

La Comissió Jurídica Assessora, òrgan consultiu de la Generalitat, ha conclòs que els Mossos d'Esquadra van actuar de manera "desproporcionada" el 18 d'octubre del 2019, durant les protestes postsentència, quan un dels seus agents d'ordre públic suposadament va disparar un projectil de foam que va colpejar el cap de l'Olga. Tal com va avançar l'ARA, la jove va quedar greument ferida: va patir un traumatisme cranioencefàlic i la van ingressar a l'UCI. L'endemà va ser operada d'urgència. Va estar ingressada tretze dies, però les seqüeles han anat molt més enllà. El 2020 li van acreditar una pèrdua d’audició del 85,8% a l'orella esquerra i també va patir una crisi epilèptica greu per lesions cerebrals. També li ha quedat un forat al crani d'1,8 cm i una cicatriu de 23 cm.

La primera comissió d'estudi sobre el model policial del Parlament va acabar el 2013 i va tractar molts temes, però sobretot va deixar un titular: la fi de les pilotes de goma. Aquest divendres ha conclòs la nova comissió sobre el model policial, que posa en dubte el mecanisme que es va triar per substituir les bales de goma: el foam. Un punt de la resolució de Junts i els comuns proposava "retirar urgentment els projectils SIR-X", que són les bales de foam que els Mossos fan servir per disparar des de la distància (de 20 a 50 metres). Normalment els utilitzen en les manifestacions. També instava el Govern a "estudiar la substitució de l'ús de les bales de foam per altres mitjans igual d'eficaços i potencialment menys lesius". Per tant, la comissió, amb el suport de Junts, la CUP i els comuns, ha aprovat instar el Govern a suprimir el foam de llarg abast i mantenir el de curt abast mentre s'estudia la substitució.

A les 22.54 hores, l'Olga era amb una amiga als Jardinets de Gràcia de Barcelona. Era el 18 d'octubre del 2019 i molta gent tornava a casa després d'una concentració contra la sentència del Procés. Als jardinets no hi havia cap manifestació. De sobte, l'Olga va veure com s'acostaven tres furgonetes dels Mossos d'Esquadra. En aquell moment una noia gravava un àudio que ho capta tot, fins i tot els trets: "Venen cap aquí, tira cap a dalt. Has sentit el tret? Estan disparant. L'han tocat a la cara. És a terra inconscient". Era l'Olga.

"Gairebé nou anys després del mandat contingut a la resolució 476/X, la majoria de les seves 48 conclusions mai no s’han implementat". "Es constata que no s’han implementat encara totes les conclusions aprovades a la comissió 476/X". Són dos punts de les conclusions de Ciutadans i JxCat a la comissió d'estudi sobre el model policial que ha acabat aquesta setmana. Dient que la resolució 476/X no s'ha complert es refereixen als acords de l'última comissió d'estudi sobre el model policial, que es va celebrar el 2013 i va eliminar les pilotes de goma. Els membres d'aquella comissió i els successius consellers d'Interior admeten que moltes coses han quedat al tinter. Què hi diu, però, la policia?

Fa un any, Esquerra i Junts, que llavors governaven plegats, van maniobrar perquè una proposta de resolució dels comuns que demanava la moratòria dels projectils de foam acabés només en un canvi en el protocol. Ara, amb JxCat fora de l'executiu, sembla que la situació ha canviat. Tots els grups parlamentaris han presentat les seves conclusions sobre la comissió d'estudi del model policial i el partit de Laura Borràs es mostra clarament partidari de substituir el foam "per altres mitjans igual d’eficaços i potencialment menys lesius". La CUP i els comuns mantenen la seva posició: moratòria total. Ara bé, ni ERC ni el PSC-Units es mouen. Tot plegat, tenint en compte que en una sessió de la comissió, el cap de la comissaria general de recursos operatius dels Mossos, Miquel Hueso, va demanar mantenir el foam: “És l’única cosa que ens permet mantenir la distància amb els manifestants quan hi ha atacs a la línia policial”.

Des de la tardor del 2019 s’han obert set investigacions judicials per persones ferides per l’impacte d’un projectil foam dels Mossos d’Esquadra, de les quals tres han quedat bòrnies, una pateix les seqüeles d’un traumatisme cranioencefàlic i una altra ha perdut un testicle. De l’anàlisi de les causes se'n destil·la el canvi de discurs del cos respecte d’aquests projectils i s’evidencien les mancances d’una eina antidisturbis que va agafar protagonisme després que el Parlament prohibís les pilotes de goma. Entitats en defensa dels drets humans com Irídia fa temps que en demanen l’eliminació, un extrem que també s’ha posat sobre la taula en la comissió d’estudi sobre el model policial del Parlament.