L'esprai OC, l'eina que la Brimo fa servir cada vegada més a les protestes

BarcelonaL'esprai OC, fet d'extracte de pebre natural, és una substància que expulsa un núvol gasós que irrita immediatament els ulls i la gola de les persones que hi estan exposades. Es tracta d'una eina policial que els Mossos d'Esquadra fan servir cada cop més, i últimament s'ha utilitzat en les protestes propalestines convocades a Barcelona. Dimecres es va ruixar amb aquest esprai un grup de persones que estaven assegudes en un dels accessos de l'estació de Sants intentant evitar que avancés l'autocar de l'equip de bàsquet Hapoel de Jerusalem, que es dirigia a Manresa per disputar un partit.

Aquesta actuació ha generat polèmica, i la CUP, ERC i els comuns ja han demanat que compareguin al Parlament la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director de la Policia, Josep Lluís Trapero, per donar explicacions sobre el protocol d'ús. Les entitats Prou Complicitat amb Israel i Boicot ICL, la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, els sindicats convocants de la vaga general de dimecres i Som Defensores han denunciat vulneracions greus de protocols i també han demanat explicacions a Parlon i Trapero per l'ús "Indiscriminat" del conegut popularment com a gas pebre.

El debat sobre aquest esprai no és nou a Catalunya, però sí que ho és relativament que els Mossos l'utilitzin de forma regular en les manifestacions. Segons fonts policials, es va fer servir al barri de la Font de la Pólvora pels aldarulls posteriors al tiroteig mortal de la revetlla de Sant Joan de l'any passat i també durant el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya l'agost del 2024 per evitar que uns manifestants accedissin al Parc de la Ciutadella. En les protestes propalestines d'aquests dies, que l'ARA ha seguit de prop, l'espai OC ha sigut una eina recurrent dels efectius de la Brimo, que van prioritzar en algunes situacions l'ús d'aquest gas abans que els cops de porra quan els concentrats volien superar el cordó policial o tenien una actitud violenta amb llançaments. La primera pregunta, doncs, és què ha canviat.

Segons diverses fonts consultades per l'ARA, cal remuntar-se al 2013, quan el Parlament va prohibir les pilotes de goma arran de cas Ester Quintana i en el si dels Mossos va començar a emergir una preocupació sobre les eines que tenien disponibles. De les pilotes de goma es va passar als projectils de foam, que amb els anys –uns anys especialment intensos al carrer amb les protestes postsentència i per l'empresonament de Pablo Hasél– també van acabar generant greus lesions a diversos manifestants i es van posar en qüestió. Tot va desembocar en una nova comissió d'estudi sobre el model policial al Parlament, que va abolir els projectils de foam més lesius, els de llarg abast. Després de tot aquest camí, les mateixes fonts assenyalen que el “procés natural” ha fet que aquest producte amb pebre emergís com a eina principal. De fet, la policia en va comprar per a les protestes postsentència, però el seu ús no ha sigut generalitzat fins ara.

El motiu? Fonts policials apunten que és una eina “més neta” perquè permet que la policia guanyi espai sense cops de porra ni una agressió física directa. “La imatge és molt menys dura”, reflexionen les mateixes fonts. Un cos policial que tradicionalment ha estat més avesat a fer servir aquests gasos és el francès, i els Mossos ho van poder veure i analitzar de prop durant el dispositiu conjunt al tall de la Jonquera del 2019, apunten fonts policials. L'esprai OC es llança normalment de forma manual, a diferència d'altres substàncies també autoritzades, que es disparen, per exemple, des de les mateixes llançadores de foam. Aquest esprai està regulat des de fa més de deu anys, en la instrucció 16/2013. “Aquests artefactes són específics per al control de masses i tenen com a objectiu reduir la capacitat de reacció efectiva de les persones sense produir efectes secundaris”, apunta aquesta instrucció. L'objectiu de fer-lo servir, segons fonts policials, és guanyar espai davant dels manifestants de forma menys “lesiva”.

Els límits

Aquest límit, el “control de masses”, és el que algunes fonts consultades per l'ARA agafen com a argument per criticar que l'actuació a l'estació de Sants no va ser del tot proporcionada, ja que la gent estava asseguda. Per contra, apunten que un bon ús, davant de grups agressius o que volen sobrepassar el cordó policial, és efectiu i menys lesiu que les porres. Algunes entitats, com Som Defensores i Alerta Solidària, critiquen obertament l'ús a l'alça d'aquest instrument. “Observem amb preocupació l'ús del gas pebre com a primera eina de dispersió, sense previ avís ni situació d'alt risc”, afirmen des de l'entitat Som Defensores. “No és l'eina neta que sembla que ens volen fer creure que és. Calen explicacions sobre el canvi de criteri”, diu Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària.

Majoral també critica que no s'avisi la gent abans d'utilitzar-lo i veu “difícil que es pugui ajustar a un protocol lògic”. “És una eina que aporta una afectació indiscriminada perquè no apunta a cap persona en concret”, afegeix, i comenta que dijous encara hi havia persones afectades i algunes van haver d'anar a l'ambulatori. Tant des d'Alerta Solidària com des de Som Defensores critiquen que els manifestants de Sants estaven exercint una protesta pacífica, i que la resposta proporcional hauria estat fer l'arrencacebes, com en desnonaments on també es produeixen aquestes assegudes. Es tracta d'una reflexió que algunes fonts vinculades als Mossos també comparteixen. Quan els Mossos van comprar aquests esprais per a les protestes postsentència van explicar que en farien “un ús molt selectiu i contra persones que realment estan pertorbant l'ordre públic dins de la manifestació”.

L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans permet que alguns irritants químics, entre els quals l'OC, es puguin “llançar des de la distància contra grups d'individus que participen en actes violents”. També adverteix dels efectes adversos d'aquestes substàncies, com que poden causar temporalment dificultats respiratòries, nàusees, vòmits, irritació de les vies respiratòries, els conductes lacrimals i els ulls, espasmes, dolors al pit, dermatitis i al·lèrgies. En dosis elevades, com podria ser en espais molt tancats, l'ONU apunta que poden causar necrosi del teixit de les vies respiratòries i del sistema digestiu, edema pulmonar i hemorràgia interna.

Actuació "desproporcionada"

De fet, aquest divendres les entitats Prou Complicitat amb Israel, Boicot ICL, la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, els sindicats convocants de la vaga general de dimecres i Som Defensores, a més de titllar de "desproporcionada" l'actuació amb esprai de pebre de dimecres, a també han alertat de diverses vulneracions greus de protocols i drets fonamentals, com ara que el gas pebre es va ruixar a la cara, sense previ avís, contra persones assegudes pacíficament, a poca distància i repetidament.

“És molt preocupant que l'ús del gas pebre s'estigui convertint en la primera opció dels agents antiavalots, prescindint totalment dels principis de necessitat, proporcionalitat i pertinença que han de guiar les seves actuacions”, critica l'advocada Anaïs Franquesa, que també ha explicat que durant l'actuació amb OC, altres agents intentaven arrencar la gent de terra i altres els pegaven amb les porres, fet que va provocar molta "confusió" als concentrats, que quan fugien d'uns agents se'n trobaven uns altres.