Fa uns anys, en una edició de l'(a)phònica, l'organització va demanar als espectadors que escrivissin suggeriments en notes adhesives i algú va escriure: "Vull seure a primera fila i veure la Shakira". L'artista colombiana no ha actuat mai en el Festival de la Veu de Banyoles, però sí que ho han fet desenes d'altres artistes en les dinou edicions anteriors. Alguns ho tornaran a fer enguany, com Albert Pla, en aquesta ocasió acompanyat de The Surprise Band, La Iaia, Alba Carmona, aleshores amb Las Migas, o Salvador Sobral, que tancarà el festival amb un concert gratuït. Marina Herlop, Marc Parrot, Momi Maiga, Acorar, El Pony Menut són altres noms que conformen el cartell, juntament amb Alosa, De_paper, Cor de Teatre, Gorka Urbizu, Amaia Miranda i Mireia Calafell & Nil Ciuró. En total seran 20 espectacles i 19 activitats paral·leles que es duran a terme del 28 al 30 de juny en diferents escenaris de la ciutat.

Feia sis mesos que la Ludwig Band no pujava sobre l'escenari a tocar les seves cançons en directe. I, vist l'entusiasme, la diversió i la marxa d'aquest primer concert a l'(A)phònica de Banyoles queda clar que músics i espectadors tenien moltes ganes de retrobar-se. Durant aquest temps fora de sales de concerts i envelats, a banda d'estrenar un muntatge teatral al Maldà de Barcelona, el grup d'Espolla s'ha tancat a l'estudi per cuinar els temes del seu pròxim disc, Gràcies per venir, que sortirà a l'octubre. A l'estiu la banda farà molt pocs concerts i el festival banyolí va ser el primer tast musical per descobrir en viu algunes de les cançons d'aquest esperadíssim nou àlbum, coeditat per The Indian Runenrs i Ceràmiques Guzmán, la discogràfica dels Manel, que apunta a un aire més rocker i desenfrenat.

Manu Chao ha fet tres coses importants al Festival (A)phònica de Banyoles que s'ha celebrat aquest cap de setmana: diverses activitats amb escoles i entitats de la capital del Pla de l'Estany, un gran concert i un gag recurrent. En comptes de Banyoles, Manu Chao va dir Banyuls... i no una vegada, sinó un centenar. "Som-hi, Banyuls!", "Més fort, Banyuls", "No t'escolto, Banyuls" i "Gràcies per l'energia, Banyuls" van ser les crides, sempre en català, amb què va adreçar-se al públic que havia exhaurit entrades al Club Natació Banyoles. Els primers cinc cops paraves atenció per estar-ne segur, i cap al final tu mateix cridaves "Banyuls!" I hauríem cridat el nom que el músic francès hauria volgut, immersos com estàvem en la seva manera de fer, tan fora de les convencions, tan engrescadora i tan eloqüent sobre com pot ser l'experiència de la música en directe quan li treus la faramalla que hem acabat acceptant com a inevitable. És un impressionat generador d'estats d'ànim que entren pels peus i els malucs, i tot plegat a trio acústic amb el guitarrista argentí Lucky Salvadori i el percussionista francès Philippe Teboul, Garbancito, còmplice de Manu Chao des del temps de Mano Negra.