L’Espanyol ha iniciat el mercat de fitxatges des d’una casella de sortida força diferent de la d’anys anteriors. Enguany no hi ha diners a la caixa per poder refer la plantilla ni tampoc un bloc amb grans noms que il·lusionin l’afició. La inestabilitat esportiva i el deteriorament econòmic que arrossega el club en els últims anys han debilitat la credibilitat d'un projecte que ha perdut capacitat de seducció de cara als jugadors amb més talent, sobretot els que viuen el club des de dins. 

El jugador del Reial Madrid i de la selecció espanyola Joselu ofereix una entrevista a El Mundo on explica la seva decisió de deixar el club blanc per marxar a un equip de Qatar, en concret a l'Al-Gharafa, on també anirà el seu company Nacho. El titular ja és una autojustificació vergonyosa: "No només penso en els diners". I es passa tota l'entrevista argumentant que ell és un jugador competitiu i que la lliga de Qatar és "molt competitiva". I al final afegeix: "Sé que vaig a un país on la qualitat de vida per a la meva família i els meus fills és boníssima".

La temporada de l’Espanyol pot explicar-se a partir del número 14. Aquesta xifra és la diferència entre els gols que ha encaixat de més (40) i els que ha marcat de menys (54) respecte a l’anterior temporada a Segona, la 2020-21. D’altra banda, també és el dorsal que llueix aquest curs un dels jugadors a qui més enyora, un Joselu Mato que va aprofitar una escletxa del seu contracte per marxar de l’Espanyol i viure la que està sent la temporada més prolífica de la seva carrera: 17 gols –els mateixos que el curs passat–, una Supercopa d’Espanya, la Lliga i, possiblement, també una Champions. Negoci rodó per al punta, però ruïnós per a l’Espanyol. 

Jo em moriré sent de l’Espanyol. Diria més: sent molt de l’Espanyol. L’únic que ho podria evitar –i tampoc– és que l’Espanyol morís abans. Moriré sent de l’Espanyol perquè no tinc més remei, però cada cop m’ho posen més difícil. No ho dic només, tot i que també, pel trist empat de diumenge, que ens complica, i molt, l’ascens directe (i, per tant, l’ascens). Ho dic per la vergonya i la ràbia que em fa Joselu i tot el que el rodeja.

L'Espanyol tanca l'últim dia del mercat de fitxatges amb una sortida d'última hora, el traspàs de César Montes a l'Almeria per uns 14 milions, la renovació de Pol Lozano fins al 2027 i la incorporació de Keita Baldé. L'arbucienc, de 28 anys, arriba cedit amb una opció de compra voluntària d'entre 2 i 3 milions d'euros procedent de l'Spartak Moscou, on va arribar gratis l'estiu passat procedent del Cagliari. Substitueix Landry Dimata, que marxarà traspassat al Samsuspor turc per una xifra superior al milió d'euros entre fixe i variables. Al belga li quedava un any de contracte.

Domingo Catoira ja no és el director esportiu de l’Espanyol. Bona notícia. Però aquí s’acaben les bones notícies. Perquè si finalment Chen ha decidit fer-lo fora ha estat perquè la pressió que hem fet tots plegats (i que, aquest cop sí, Mao li ha transmès) ha sigut extremadament intensa. Però no es pot gestionar un club de futbol a còpia de pressions dels seus aficionats i de quatre comentaristes. Cal dedicació i expertesa. Dit altrament, professionalitat. I aquí és on topem amb el següent escull: Mao. Tot i que mentre ell sigui el màxim executiu del club no ens en sortirem, ara toca driblar aquest problema i resoldre unes urgències que marcaran el nostre futur immediat i em temo que, per efecte dominó, també el llunyà.

Joselu jugarà al Reial Madrid. L'Espanyol i el club blanc han fet oficial aquest dilluns l'acord per a la cessió, amb opció de compra, del davanter, que als 33 anys torna a un dels clubs on es va formar. Tot i no estar-hi obligat, per la clàusula que permetria Joselu marxar cedit a l'equip de Primera que li mantingui la seva fitxa, finalment el Madrid ha accedit a pagar prop de mig milió d'euros, xifra a la qual se li podrien afegir 1,5 milions més en el cas que el club madrileny faci efectiva l'opció de compra contemplada en el préstec. Una xifra assumible que el club blanc-i-blau dona gairebé per fet que acabarà ingressant si Joselu acaba fent una temporada a un bon nivell. El jugador tenia clar que volia marxar al Madrid, fet que ha jugat un pes a l'hora que l'Espanyol hagi accedit a facilitar-li la sortida. El jugador, de fet, marxa perdonant prop de mig milió del seu salari, xifra que assumirà el club blanc.

L’Espanyol s’abraça a la cultura popular gallega. Amb l’arribada de Denis Suárez en l’últim dia del mercat hivernal, el club blanc-i-blau ja compta amb dues bruixes per desfer el mal d’ull que ha patit al llarg de la primera volta de la Lliga. Una dècada després d’ajudar a salvar econòmicament el Celta de Vigo, Denis i Joselu coincidiran per primer cop en un mateix equip, l’Espanyol, on aspiren a crear una societat que ajudi a aixecar el vol a un equip que no vol conformar-se amb la permanència. 

No va ser a la seva presentació com a blanc-i-blau. De fet, cap de les persones que va participar-hi ni tan sols va fer referència al seu nom. Però el fitxatge del nou home gol de l’Espanyol, Joselu (sis dianes en els primers vuit partits de Lliga) porta la firma de qui fins fa pocs mesos era el màxim responsable de l’àrea esportiva espanyolista: Joaquín Pérez, Rufete. L’alacantí, força criticat per la seva gestió, va marxar per la porta del darrere de l’Espanyol després de decidir no acceptar la proposta de renovació que li oferia Chen Yansheng. Abans de fer-ho, però, va aconseguir tancar l’arribada del jugador que s’ha convertit en la gran esperança blanc-i-blava d’enguany. Joselu serà la principal amenaça espanyolista aquest diumenge davant del Valladolid (18.30 h, GOL).

Quan ara fa deu anys, el 2012, va tornar al seu país natal, Alemanya, Joselu Mato va adonar-se que la destacada envergadura (1,92 metres) que li havia permès convertir-se en un punta golejador de referència als planters del Celta i del Reial Madrid no li seria suficient per competir amb els centrals de la Bundesliga. El segon fitxatge de l’Espanyol per al curs 2022-23, que ha estat presentat aquest dilluns (firma per a les properes tres temporades, fins al 2025) va haver de fer, amb 21 anys, un treball específic de diverses hores extres al gimnàs, amb especial atenció als quàdriceps, per poder equiparar-se a la fortalesa física que exigia el campionat alemany.