Miro i remiro els extraordinaris retrats fets per la fotògrafa Maria Espeus l'any 1982, exposats a la cocteleria Dry Martini de Barcelona (Javier de las Muelas, el seu propietari, és, de fet, un dels retratats). Es tracta de persones que fa 42 anys havien adquirit, per raons diverses, una determinada notorietat als seus respectius àmbits: la música, la literatura, la pintura, les arts escèniques, la comunicació... Alguns van tenir una trajectòria ascendent, una carrera sòlida i fructífera. Altres, no tant. Altres, no gens –el destí és juganer, i el talent, de vegades, resulta només una il·lusió efímera–. Aquests retrats m'interessen també per una raó personal. L'any 1982 un servidor de vostès tenia 18 anys. A finals d'estiu, tot just el dia que va morir Grace Kelly en un revolt de Mònaco, el dimarts 14 de setembre, em vaig traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris. Les diferències entre la Granja d'Escarp i el barri de Sant Gervasi on vaig anar a parar eren importants, òbviament, però per qüestions que el lector potser no s'imagina: el Segrià de fa quatre dècades era llavors una realitat econòmicament emergent, vigorosa, mentre que la Barcelona del 82 era pura decadència. L'exportació de la fruita a Alemanya i als països escandinaus estava generant fortunes (res a veure amb els preus irrisoris de l'actualitat), mentre que a l'àrea de Barcelona el teixit productiu, especialment l'industrial, perdia pes d'una manera dramàtica. La imatge d'aquells octogenaris que regentaven els colmados de l'Eixample amb una bata llardosa i una caixa registradora prehistòrica ho deia tot. El turisme només era testimonial. Per redreçar tot allò calia alguna cosa semblant a un miracle. Va arribar quatre anys més tard, exactament el 17 d'octubre del 1986, gràcies a la intercessió providencial de Juan Antonio Samaranch. La resta és prou conegut: l'èxit dels Jocs Olímpics del 1992 ho va canviar tot. Per a bé i per a mal, evidentment. Sigui quin sigui el judici de valor que en fem, l'abans i el després resulta indiscutible.

La pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva. 

A mitjans del 2020, la indústria catalana vivia un dels seus pitjors daltabaixos: Nissan anunciava l'acomiadament de 3.000 treballadors i el tancament de les seves plantes després de 40 anys a Catalunya. El serial, que ha ocupat pàgines i pàgines fins avui, no s'ha acabat: tres anys després encara hi ha un miler de treballadors pendents de recol·locar.

La resolució del concurs per gestionar els terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona ha arribat al final. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha adjudicat aquest dimecres la licitació per l'arrendament d'aquest espai a l'operador logístic Goodman, en associació amb les catalanes QEV Technologies i BTech, que lideren el hub d'electromobilitat. L'acord arriba després d'unes setmanes de negociacions per tancar els últims serrells del contracte, que preveu la cessió dels terrenys durant 50 anys i una inversió de com a mínim 100 milions d'euros en la promoció i rehabilitació d’actius industrials. La candidatura garanteix la continuïtat industrial amb un projecte vinculat a la mobilitat elèctrica, han explicat el ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, la Generalitat i el CZFB.

El canvi de rumb de la geoestratègia mundial ha agafat Europa amb el pas canviat. Ja es va veure clarament amb la pandèmia que l'alegria amb què als inicis de la globalització s'havien deslocalitzat les fàbriques de tota mena de productes, fins i tot els estratègics, potser no havia estat tan bona idea. I amb la guerra d'Ucraïna també s'ha demostrat fins a quin punt és perillosa l'excessiva dependència energètica de Rússia, comercial de la Xina i defensiva dels Estats Units. L'aliat americà, a sobre, està anant cada cop més a la seva i torna a un proteccionisme que pot tenir greus conseqüències de competitivitat cap a les empreses europees, i a banda, exigeix un acatament a la seva política d'enfrontament amb la Xina que deixa Europa en una situació complicada.

La proposta del hub d'electromobilitat i descarbonització, que lideren QEV Technologies i BTech en associació amb el grup logístic Goodman, és l'única que s'ha presentat al concurs per gestionar els terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, que s'ha tancat aquest dilluns. El hub ha lliurat la seva proposta en l'últim moment i poc després la mesa de contractació ha obert el sobre A –documentació general i administrativa– i ha certificat que és l'única opció que s'ha presentat, segons ha explicat el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), propietari dels terrenys.

El departament d'Empresa i Treball de la Generalitat ha destinat aquest any 27 milions d'euros en ajudes a la reindustrialització per impulsar 44 projectes que, segons ha explicat aquest dijous el conseller Roger Torrent, revertiran en la generació de 1.838 nous llocs de treball.