La Fiscalia Federal d'Alemanya va emetre al juny una ordre de detenció europea contra un ciutadà ucraïnès que vivia a Polònia per les seves suposades implicacions en el sabotatge al gasoducte Nord Stream el setembre del 2022. Segons una investigació de la televisió ARD, el diari Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit, l'ucraïnès contra el qual es va emetre l'ordre és instructor de busseig i, juntament amb dues persones més, se l'acusa d'haver participat en el sabotatge.

Sembla que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units han trobat els terroristes culpables dels atemptats contra els oleoductes Nord Stream. Aquests oleoductes representaven una de les infraestructures estratègiques alemanyes més importants per assegurar el subministrament energètic a les seves indústries i ciutadans.

Més de quatre mesos després, la discussió sobre qui va sabotejar el gasoducte Nord Stream continua oberta. Per un costat, diversos dirigents dels països aliats, tot i que no assenyalen directament Moscou, insisteixen que en plena guerra d'Ucraïna cal defensar les infraestructures essencials de potencials atacs russos. I, per l'altre, el règim de Vladímir Putin n'ha negat sempre l'autoria i ha acusat en més d'una ocasió els EUA de ser-ne el culpable. Les dues posicions es mantenen intactes i, després de la publicació del periodista Seymour Hersh que assegura que Washington està darrere del sabotatge –una versió que diversos analistes han criticat per la manca de proves–, aquesta setmana s'ha tornat a fer evident.

Tres misterioses fuites als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 van disparar les alarmes al setembre, cosa que va generar un misteri que no s'ha pogut resoldre fins ara: va ser sabotejat? Va ser Rússia? Van ser els Estats Units? En una publicació que probablement portarà cua, el prestigiós periodista Seymour Hersh, que ha destapat nombrosos escàndols polítics nord-americans, assegura que la Casa Blanca va ordenar bombardejar els gasoductes que feien arribar gas rus a Europa, en una operació executada per la CIA amb l'ajuda de Noruega. Així ho assegura en una investigació publicada a la seva pàgina web, creada aquest mateix dimecres, on cita una font anònima "amb coneixement directe del procés".

Des d'un primer moment tant el govern suec com el danès van referir-se a les fugues als gasoductes Nord Stream 1 i 2, les conduccions per transportar gas de Rússia a Alemanya, com una acció deliberada, un sabotatge. Aquest divendres Suècia ha assegurat que té evidències que corroboren aquesta tesi. "Les anàlisis que s'han fet mostren restes d'explosius en diversos dels objectes que es van trobar", ha indicat la Fiscalia sueca en un comunicat. Tot i així, ha mostrat cautela a l'hora d'assenyalar un responsable: "La investigació és molt complexa i minuciosa. La recerca que tenim en marxa determinarà si hi ha cap sospitós que pugui ser identificat". En la mateixa línia s'ha expressat el departament de seguretat de la policia sueca (Säpo), que és qui lidera el cas: "La investigació és extensa i complexa. Ha de continuar per poder determinar si algú pot ser considerat sospitós i posteriorment processat". Les autoritats de Suècia no han donat més detalls ni del tipus d'explosius ni de les circumstàncies en què podrien haver estat col·locats al traçat dels gasoductes.

Els guardacostes suecs han detectat un quart forat al gasoducte Nord Stream 2, segons informa el diari Svenska Dagdbladet. Dos dels forats estan dins les aigües de la zona econòmica exclusiva de Suècia i dos més dins la danesa, però cap dins les seves aigües territorials. El forat es troba a prop d'un altre que s'ha detectat al Nord Stream 1 i s'havia trobat fa dies. La UE considera que es tracta d'un acte de sabotatge contra la infraestructura que ha de servir per portar gas de Rússia fins a Alemanya sense passar per l'Europa central, i ha promès una resposta "contundent".

Tres misterioses fuites als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 al mar Bàltic han disparat totes les alarmes i han posat en alerta les autoritats de diversos països europeus. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha sigut contundent: "Són accions deliberades, no pas un accident", ha dit en una roda de premsa aquest dimarts al vespre. Al matí ja havia apuntat cap a aquesta hipòtesi: "No es pot descartar un sabotatge", ha dit des de Polònia, on participava justament en la inauguració d'un nou gasoducte que ha d'enviar gas des de Noruega fins a Polònia passant per Dinamarca. La primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, també ha parlat d'"acte deliberat", i la policia sueca ha obert una investigació per un presumpte cas de sabotatge.

"Fem un pas endavant en la construcció europea també en energia". Així s'ha manifestat la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, després del consell de ministres d'Energia extraordinari que aquest dimarts discutia el pla de contingència de la Unió Europea per a un hivern amb poc gas. Es referia a l'acord assolit aquest dimarts entre els Vint-i-set que marca el compromís d'un estalvi de gas d'un 15%, tot i que introdueix diverses excepcions per rebaixar aquesta retallada, segons les peculiaritats de cada país. Segons Ribera, aquest acord, que entrarà en vigor l'1 d'agost i s'estendrà fins al 31 de març del 2023, "obre una nova fase" per a una "utilització dels recursos de forma més intel·ligent" i amb una "posada en comú de les infraestructures i els recursos energètics" entre tots els socis de la UE que "no s'havia fet mai fins ara".

La majoria de líders europeus -un més que d'altres- devien tenir marcat en vermell a l'agenda el dia d'avui. Rússia, que sap perfectament com utilitzar el seu poder energètic com a arma de pressió davant una Europa depenent, s'havia compromès a reactivar aquest dijous el subministrament de gas cap a territori europeu a través del Nord Stream 1. El gasoducte, que connecta amb Alemanya, ha reprès avui l'activitat després de portar parat deu dies per "feines anuals de manteniment", segons l'operador de la infraestructura, Nord Stream AG. Però la por de Brussel·les era que tot plegat fos una excusa i que els plans del Kremlin, en plena guerra econòmica i també energètica amb la Unió Europea, impliquessin allargar més l'aturada d'una de les vies d'entrada de gas més important per al continent -hi arriben més d'un terç de les exportacions de gas rus-, especialment per a Alemanya, el motor econòmic de la UE.