Crisi energètica
Internacional  /  Europa 27/09/2022

Dinamarca i Suècia apunten que les fuites de gas al Bàltic són fruit d'"accions deliberades"

Els dos gasoductes Nord Stream han quedat malmesos per dues fortes explosions i creix el neguit a Europa

Marta Casagolda / Núria Vila Masclans
4 min
Fuita de gas al mar Bàltic, prop de l'illa danesa de Bornholm

Copenhaguen / BarcelonaTres misterioses fuites als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 al mar Bàltic han disparat totes les alarmes i han posat en alerta les autoritats de diversos països europeus. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha sigut contundent: "Són accions deliberades, no pas un accident", ha dit en una roda de premsa aquest dimarts al vespre. Al matí ja havia apuntat cap a aquesta hipòtesi: "No es pot descartar un sabotatge", ha dit des de Polònia, on participava justament en la inauguració d'un nou gasoducte que ha d'enviar gas des de Noruega fins a Polònia passant per Dinamarca. La primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, també ha parlat d'"acte deliberat", i la policia sueca ha obert una investigació per un presumpte cas de sabotatge.

També les autoritats alemanyes sospiten d'aquesta causa. I la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha avisat que les institucions europees respondran: "He parlat amb la primera ministra Frederiksen sobre l'acció de sabotatge al Nord Stream. [...] Qualsevol interrupció deliberada de la infraestructura energètica europea activa és inacceptable i comportarà la resposta més contundent possible", ha escrit a Twitter.

Les fuites als gasoductes russos

Víborg

Finlàndia

Sant

Petersburg

Baltic Pipe

Europipe II

Ust-Luga

Fuites de gas

mar

Bàltic

Estònia

Rússia

Suècia

mar

del Nord

Bornholm

(Dinamarca)

Letònia

NORD STREAM

Dinamarca

NORD STREAM 2

Lituània

Greifswald

Polònia

Bielorússia

Alemanya

Finlàndia

Baltic Pipe

Europipe II

Víborg

Fuites de gas

mar

Bàltic

Ust-Luga

Estònia

Suècia

Rússia

Letònia

Dinamarca

Lituània

Bielorússia

mar

del Nord

Greifswald

Bornholm

(Dinamarca)

Polònia

Alemanya

NORD STREAM

NORD STREAM 2

Finlàndia

Baltic Pipe

Europipe II

Víborg

Fuites de gas

mar

Bàltic

Ust-Luga

Estònia

Suècia

Rússia

Letònia

Dinamarca

Lituània

Greifswald

Bornholm

(Dinamarca)

Polònia

Alemanya

NORD STREAM

NORD STREAM 2

Les alertes van saltar aquest dilluns a la nit, quan l'operador del Nord Stream 2 va informar d'una caiguda sobtada de la pressió i va indicar que podria haver-hi alguna fuita, i aquest dimarts s’han confirmat dues fuites més al gasoducte Nord Stream 1, a prop de l'illa danesa de Bornholm. "La destrucció que s'ha produït el mateix dia simultàniament a tres cadenes dels gasoductes offshore del sistema Nord Stream no té precedents", ha dit l'operador de xarxa.

Els dos gasoductes afectats per les fuites han estat el centre de la guerra energètica entre Europa i Rússia. Tots dos van de Rússia a Alemanya travessant el mar Bàltic per Suècia i Dinamarca, i actualment cap d’ells estava en funcionament. El Nord Stream 1 va deixar de funcionar al setembre, quan Putin va tancar l’aixeta per les sancions europees , i el Nord Stream 2 mai ha estat operatiu perquè el govern alemany no el va autoritzar per la invasió de Rússia a Ucraïna . Però, tot i no estar actius, els gasoductes estaven plens de gas, que s’ha de mantenir a una pressió constant.

Tant Frederiksen com Andersson han argumentat que se sospita que ha sigut un acte intencionat després de comprovar que hi va haver dues explosions submarines, que han detallat que es van produir en l'espai econòmic suec i danès però en aigües internacionals, per la qual cosa no ho consideren un atac a aquests dos països. El ministre d'Energia i Clima danès, Dan Jorgensen, ha explicat que la mida dels forats de les canonades indica que no es tracta d'un accident, perquè són gasoductes que estan a una profunditat d'entre 70 i 90 metres, envoltats de capes d'acer i de ciment. "S'han detectat tremolors que només es poden percebre quan es tracta d'explosions, i no pas terratrèmols", ha dit, i ha augurat que fins d'aquí una setmana no s'aturaran les filtracions de gas a l'exterior.

El Centre Nacional de Sismologia de Suècia, el Servei Geològic de Dinamarca i el Centre Geològic Alemany van detectar alteracions als sismògrafs aquest dilluns. El primer tremolor, de 2,3 a l'escala de Richter, va tenir lloc la matinada de dilluns, i la segona, de 2,1, al matí. L'organisme danès ha confirmat que les sacsejades registrades s'assemblen més a les provocades per explosions que no pas a les de terratrèmols. "No hi ha dubte que són explosions", ha dit Björn Lund, expert del Centre Nacional de Sismologia de Suècia, a la cadena pública sueca SVT, que ha indicat que fins a 30 estacions de mesurament de moviments sísmics de Suècia ho van registrar, fins i tot a més de 300 quilòmetres de distància. Les forces armades daneses han publicat diverses fotografies i un vídeo on es veuen grans bombolles que sorgeixen a la superfície del mar i han indicat que la fuita més gran ha afectat una superfície de més d'un quilòmetre de diàmetre.

Com a mesura de precaució, Dinamarca ha elevat el nivell d’emergència energètica al país, de manera que les empreses elèctriques i de gas daneses han reforçat la seguretat a totes les instal·lacions i infraestructures considerades clau per garantir el subministrament al país. Noruega també ha pres la mateixa decisió i ha anunciat que reforçarà la seguretat a les seves instal·lacions gasístiques i petrolieres.

La marina danesa ha emès una ordre que prohibeix la navegació en un radi de vuit quilòmetres al voltant de les zones on s'han detectat les fuites i també ha vetat els vols en una àrea d'un quilòmetre. Amb tot, l'Agència de Gestió d'Emergències danesa ha assegurat que el mesurament de la qualitat de l'aire a l'illa de Bornholm ha demostrat que les fuites de gas representen "poc o cap risc" per a la salut pública.

El Kremlin no descarta "cap opció"

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha considerat que les fuites de gas al mar Bàltic són "notícies molt preocupants", que afecten la seguretat energètica de "tot el continent". Ho ha dit a la seva roda de premsa telefònica diària, i quan els periodistes li han preguntat si la causa podia ser un sabotatge, Peskov ha contestat que "ara mateix no es pot descartar cap opció".

El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, s'ha mostrat convençut de la causa: "Avui ens hem enfrontat a un acte de sabotatge, no coneixem tots els detalls del que ha passat, però veiem clarament que és un acte de sabotatge", ha dit, i ha sigut l'únic que, tot i que no ha mencionat directament Rússia, sí que ha assegurat que aquest incident està "relacionat amb el següent pas d'escalada de la situació a Ucraïna".

Inauguració del gasoducte dels Bàltics, que connectarà Noruega, Dinamarca i Polònia

L’acte d’inauguració del gasoducte dels Bàltics (Baltic Pipe), que connectarà Noruega, Dinamarca i Polònia, s’ha celebrat avui a la ciutat polonesa de Goleniów i hi han assistit autoritats dels tres països i de la Unió Europea. Amb aquest nou gasoducte, que es preveu que entri en funcionament aquest mateix dissabte, es pretén diversificar l'origen del gas que s'importa a l’Europa de l’est i als Bàltics i, d’aquesta manera, alleugerir els efectes de la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna. La infraestructura està preparada per transportar 10 milions de metres cúbics de gas natural de Noruega cap a Polònia.

stats