"Se m'ha trinxat, criminalitzat, caricaturitzat [...]. Hi ha hagut un especial interès en presentar-me com una corrupta, quan qualsevol persona que ha treballat amb mi pot dir que soc íntegra". D'aquesta manera s'ha defensat la presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts, Laura Borràs, en el seu al·legat final davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on aquest dimecres el cas sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes ha quedat vist per a sentència. En un discurs de deu minuts i interrompuda diverses vegades pel president de la sala, Jesús María Barrientos, Laura Borràs ha negat haver comès cap delicte i ha vinculat la seva causa amb l'independentisme: "És lawfare i és persecució política". "Si hi hagués justícia, l'única sentència possible seria l'absolució", ha conclòs, després de repassar tots els estaments judicials pels quals ha passat el seu cas: "Se m'ha causat un mal i un dolor innecessaris i irreparables".

Quan l’octubre passat la militància de Junts per Catalunya va votar a favor de sortir del Govern, la lectura majoritària va ser que Laura Borràs havia guanyat i que el sector pragmàtic –format en gran part pels dirigents amb passat convergent– havia estat derrotat. Però en política quatre mesos són una eternitat, i avui la nostàlgia de Convergència reviu amb força –només cal veure la calçotada d’aquest cap de setmana amb Jordi Pujol com a convidat més il·lustre– i el laurisme viu les seves hores més baixes.

Si alguna cosa ha centrat totes les mirades des que va esclatar el cas de la Institució de les Lletres Catalanes són els correus entre Laura Borràs i Isaías Herrero. La defensa ha volgut, des de l'inici, apartar de la causa aquests missatges, en què la líder de Junts evidencia el fraccionament de contractes i indica a l'empresari com ha de fer-ho per presentar els pressupostos falsos. Aquest dilluns al matí, en les proves pericials, ho ha intentat a través de dos arguments principals: que no hi ha garanties que s'hagi respectat la cadena de custòdia de tots els arxius informàtics extrets de l'ordinador d'Isaías Herrero i que hi ha evidències que s'han alterat alguns continguts, malgrat que no poden acreditar quins.

Després de la declaració dels acusats, els testimonis i les proves pericials, el torn de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arribat aquest dilluns. La líder de Junts s'ha assegut davant de la sala penal, presidida per Jesús María Barrientos, per defensar-se de les acusacions de prevaricació i falsedat documental per la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes i, durant l'hora i mitja que ha durat la declaració, ha descarregat la responsabilitat en els funcionaris. Borràs ha minimitzat qualsevol advertiment sobre la contractació menor durant la seva direcció a la ILC, ha esquivat els correus que l'incriminen i s'ha escudat en l'exadministradora per esquivar les possibles irregularitats. A més s'ha reafirmat en el que ha dit des de l'inici: que es tracta d'un cas de "lawfare" i de "persecució política".

Després de la declaració de fins a deu testimonis en la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, aquest dimarts ha quedat acreditada una de les qüestions clau de la causa: la presentació de diversos pressupostos falsos a la institució. Un rere l’altre els interrogats han anat confirmant, al visualitzar la documentació del sumari, que cap d'ells no s'havia postulat per obtenir l'adjudicació de treballs informàtics de l'ens malgrat constar en els expedients de contractació vinculats a Isaías Herrero. Tampoc havien facilitat als acusats, segons han declarat, les seves dades per fer-ho. La Fiscalia ha volgut demostrar així una de les seves tesis: que per als 18 contractes menors sota sospita es van presentar pressupostos falsos per complir formalment el requisit legal de buscar diverses ofertes, però que en realitat l'únic adjudicatari, de forma directa o indirecta, sempre acabava sent Isaías Herrero. De fet, aquest mateix empresari, acusat en el procediment, va confirmar ahir dilluns que havia elaborat aquests "pressupostos comparsa" –alguns d'ells sense autorització dels tercers–, a més d’afirmar que Laura Borràs, presidenta en aquell moment de la ILC, ho sabia.

El gir de guió en el judici a Laura Borràs s'ha consumat aquest dilluns amb l'interrogatori als altres dos acusats en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Tant Isaías Herrero, l'empresari a qui hauria beneficiat la líder de Junts amb el suposat fraccionament de contractes, com Andreu Pujol, que va participar de la trama, han confessat i han incriminat la presidenta del Parlament suspesa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Què impliquen, però, aquestes declaracions? ¿Fins a quin punt perjudiquen la defensa de Borràs? ¿Té marge l'equip que encapçala Gonzalo Boye per demostrar la innocència de la dirigent independentista?

El 10 de febrer comença el judici a la presidenta de Junts, Laura Borràs, per presumptes irregularitats en la contractació a la Institució de les Lletres Catalanes, i el secretari general de la formació, Jordi Turull, ja ha enviat una carta a la militància animant a acudir a una convocatòria per donar-li suport a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En una missiva a la qual ha tingut accés l'ARA, Turull afirma que el judici és un "nou episodi de persecució política" a l'independentisme i demana a la militància que "acompanyi la presidenta davant de la compareixença al TSJC". "Allà on es produeixi injustícia, allà on hi hagi persecució política, allà on es posin en perill els drets fonamentals, nosaltres hi serem per denunciar-ho", afirma el secretari general del partit a la carta.

La presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts per Catalunya, Laura Borràs, recusarà el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, on està pendent de judici per presumptament haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora de l'ens. Amb quin argument? Que ella és independentista i creu que Barrientos no és equànime davant de dirigents d'aquest espai polític. La líder de Junts s'agafa als precedents de les anteriors meses del Parlament, malgrat que l'objecte de la causa és diferent de la seva.

Set de cada deu catalans llegeixen un llibre per trimestre i, d'aquests, un de cada tres ho fa en català. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i impulsat per la Generalitat de Catalunya, pretén incidir en els hàbits de lectura de la població, i es desenvoluparà, com a mínim, fins al 2030. Els 46 membres del consell assessor treballaran durant els mesos vinents per aprovar les accions concretes que caldrà dur a terme en àmbits com l'escola, la creació literària, les biblioteques i la promoció. En parlem amb la seva responsable, Montse Ayats (Ciuret, 1968), que ha estat editora a Eumo, ha dirigit la Setmana del Llibre en Català i ha presidit l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.