Tornem d’un cap de setmana llarg, a les portes de les obligacions socials i les compres de Nadal, i avui sentiran a dir que hi ha enquestes que diuen que els votants del PP donen més valor a la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, que no pas al president del partit, Núñez Feijóo. Però mentre el dia a dia marca l’agenda immediata, el corrent de fons és molt fort, tan fort que ja està condicionant l’agenda immediata. I és que estem assistint a un canvi d’època. Només cal llegir la notícia que obre la nostra portada d’avui:

Durant els últims set mesos, els líders del món occidental han estat inscrits en un curs intensiu de trumpologia. Un darrere l'altre, els presidents i primers ministres dels països europeus han viatjat a Washington per aprendre tota mena de lliçons sobre la millor manera de lidiar amb el complicat home que s'asseu darrere del gran escriptori a la sala daurada amb forma ovalada.

Andrea Rizzi (Roma, 1975) és periodista, corresponsal d'assumptes globals d'El Pais i autor de La era de la revancha (Anagrama), un assaig que aconsegueix, en poc més de 150 pàgines, fer una anàlisi exhaustiva de les transformacions geopolítiques, els problemes estructurals de les nostres societats i els escenaris de futur que poden comportar.

El Parlament italià ha convertit en llei un decret impulsat pel govern de Giorgia Meloni que modifica el procés de reconeixement de la ciutadania italiana. El decret Tajani –anomenat així pel ministre d’Assumptes Exteriors, Antonio Tajani– limita el ius sanguinis (dret de sang) a dues generacions d’estrangers amb ascendència italiana; és a dir, d’ara endavant només qui tingui pares o avis nascuts a Itàlia podrà rebre el passaport. Fins a la setmana passada, el principi legal de ius sanguinis incloïa els descendents de qualsevol persona nascuda a Itàlia després del 1861, data del procés d’unificació. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda a l’Argentina, on uns 25 milions de persones –més de la meitat de la població– tenen cognoms italians, i on s’estima que entre 40.000 i 60.000 sol·licituds per tramitar la ciutadania quedaran ara descartades o, almenys, en pausa.

Donald Trump ha guanyat les últimes eleccions dels Estats Units amb una promesa estrella: la deportació massiva d’immigrants indocumentats. Segons dades oficials del departament de Seguretat Nacional i estimacions del think thank nord-americà Pew Research Center, es calcula que hi ha prop d’11 milions de persones sense documentació al país. Per fer efectiva la seva promesa electoral, Trump haurà de tenir en compte tres qüestions importants: el marc legal existent, l’operativa necessària per portar a terme aquest ingent volum de deportacions i els costos econòmics i polítics que es poden derivar de l’aplicació d’una mesura com aquesta. 

“Sou meravellosos, sou increïbles. Molta gent ens enveja per això. Hi ha joves que encara creuen en la política i lluiten per les seves idees. Estic orgullosa de vosaltres”. Era el mes de desembre passat quan Giorgia Meloni, que gaudia de la seva màxima popularitat un any després d'haver guanyat a les urnes, agraïa als militants de la Joventut Nacional, la secció juvenil de Germans d'Itàlia, la seva col·laboració en l'organització de l'Atreju, la festa que cada any celebra el seu partit a Roma.

Prop d'un centenar de persones han perdut la vida a la Mediterrània des de l'inici del 2024, més del doble que el mateix període de l'any anterior, que va ser el més mortífer des del 2016, segons l'Organització Internacional per a les Migracions. El 31 de gener l'ONG SOS Humanity va rescatar 64 persones que viatjaven a bord d'una embarcació precària de fusta, però les autoritats italianes van assignar-li el vaixell humanitari al port de Marina di Carrara, a 1.200 quilòmetres de distància. Aquesta és la penúltima estratègia del govern ultradretà de Giorgia Meloni per desincentivar el treball de les organitzacions humanitàries que operen a la Mediterrània central. Una mesura, però, que no ha permès reduir les arribades dels migrants.

El govern italià, liderat per la ultradreta de Giorgia Meloni, ha anunciat per sorpresa la introducció d'un impost a la banca que grava fins a un 40% els beneficis extraordinaris que comptabilitzin les entitats transalpines durant els exercicis 2022 i 2023. L'executiu de Roma ha aprovat la mesura aquest dilluns a la nit i espera recaptar al voltant d'uns 2.000 milions d'euros, que es destinaran a finançar una rebaixa fiscal i a ajudar els ciutadans a pagar les despeses de les hipoteques, que s'han incrementat per la pujada dels tipus d'interès.

La cap del govern italià, Giorgia Meloni, ha defensat el compromís del país transalpí amb l'Aliança Atlàntica durant la seva primera trobada amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que ha viatjat aquest dijous a Roma per participar en un fòrum de ciberseguretat.

La Giorgia Meloni candidata del partit postfeixista Germans d'Itàlia en plena campanya i la primera ministra italiana que aquest dijous s'ha reunit amb els tres principals dirigents comunitaris tenen poc a veure. Després de criticar durament les polítiques de la Unió Europea durant els dies anteriors als comicis, ha volgut fer el primer viatge oficial fora de les fronteres transalpines a Brussel·les només deu dies després de ser nomenada —tota una declaració d'intencions—, i ha escenificat l'acostament amb la Unió Europea. "He volgut donar el senyal que Itàlia, òbviament, vol participar i col·laborar, i defensar els interessos nacionals, en la dimensió europea", ha subratllat Meloni en declaracions als mitjans després de trobar-se amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

El president d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha encarregat formar govern a Giorgia Meloni, que es convertirà en la primera dona a la història del país transalpí a encapçalar un executiu. També en la primera líder neofeixista a agafar les regnes del poder de Roma. La líder del partit ultradretà Germans d'Itàlia i guanyadora de les eleccions celebrades al setembre ha acceptat “sense reserves” l'encàrrec i, en una breu compareixença, ha anunciat els ministres del seu gabinet, del qual també formaran part la Lliga de Matteo Salvini i diversos exponents de Força Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi.

Una transició pacífica. Aquest és el primer objectiu a l'agenda de Giorgia Meloni. Tres dies després de l'aclaparadora victòria a les urnes de la coalició de dretes, que tindrà la majoria al Parlament, la líder de Germans d'Itàlia ha optat per mantenir un perfil baix, institucional, allunyada dels micròfons i de les celebracions, mentre dissenya el full de ruta d'un govern que eviti l'enfrontament amb la UE sense decebre les seves bases. No ho tindrà fàcil. Malgrat que es manté en silenci, Meloni ja ha deixat clar quines seran les prioritats del seu mandat a través dels seus xerpes: respondre a l'emergència econòmica i una profunda reforma constitucional.

La coalició progressista, en particular el Partit Democràtic (PD), és el gran perdedor de les eleccions a Itàlia que han impulsat la ultradreta liderada per Giorgia Meloni. Els partits d'esquerres italians es van presentar dividits a les urnes i es van veure perjudicats per una complicada llei electoral, una barreja entre un sistema mixt i un de proporcional, que sobretot premia les grans coalicions. La renúncia del líder del PD i candidat a les eleccions a seguir al capdavant de la formació després de la desfeta del seu partit a les urnes ha obert la batalla per la seva successió.

Nàpols resisteix sota el temporal. Des de fa tres dies la ciutat del sol està sota un tel gris que no dona treva a les clavegueres que empassen aigua sense parar. El temporal –almenys el meteorològic– passarà a finals de setmana. L’altre, el polític, tot just acaba de començar. 

La contundent victòria de Giorgia Meloni, líder del partit postfeixista Germans d'Itàlia, a les eleccions italianes d'aquest diumenge, ha provocat reaccions dispars a Europa: ha desfermat l'eufòria entre les formacions afins a la ultradreta, mentre que les institucions europees han optat per la prudència a què obliga un resultat obtingut democràticament, però que posa en alerta els principals líders del continent.

Emocions. És evident que sense les particularitats històriques d’Itàlia, un país abonat a la hiperactivitat política i als enamoraments governamentals efímers, no es podria explicar la contundent victòria de l’extrema dreta de Giorgia Meloni, diumenge a la nit. Això no impedeix que l’auge de Germans d’Itàlia –un partit amb arrels neofeixistes, que criminalitza la immigració i ataca els drets del col·lectiu LGTBI– sigui també resultat d’un moment polític, social i sobretot emocional que fa anys que es gesta a la Unió Europea. El triomf de Meloni –i la coalició que formarà amb Matteo Salvini i Silvio Berlusconi– és un pas de gegant per a la perillosa normalització de l’extrema dreta a l’imaginari europeu del segle XXI. També és la consolidació d’una tendència que marcarà, segur, el futur polític del continent: les urnes són un canalitzador on expressar la ràbia contra l’statu quo, contra l’establishment i, d’alguna manera, contra les famílies polítiques –conservadors, socialdemòcrates i liberals– que s’han repartit el poder de gairebé tot Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. I aquí, ja ho saben, els populismes entren amb força, perquè coneixen a la perfecció com treure rèdit de la frustració d’aquells que s’han cansat de quedar-se sempre al marge.

El Moviment 5 Estrelles (M5E), liderat per Giuseppe Conte, s’havia posicionat els últims dies de campanya com l’única barrera per frenar el bloc de dretes en la cursa al govern italià. El vot meridional s’havia convertit en l’última batalla de la campanya i el Moviment 5 Estrelles l’ha sabut jugar, tot i que finalment no ha estat suficient per condicionar la victòria contundent de Giorgia Meloni a les urnes. Segons els resultats pràcticament definitius, els grillini han obtingut un 15,3% dels vots.

Itàlia obre una nova era i acaba de cop amb dos tabús històrics: Giorgia Meloni, líder de l’ultradretà Germans d’Itàlia, serà, presumiblement, la primera dona i la primera neofeixista a convertir-se en cap del govern. Amb l'escrutini pràcticament finalitzat, per primer cop la ultradreta s’haurà imposat a la tercera economia de la Unió Europea. "Governarem aquesta nació per a tots els italians" per "exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho", ha dit en les primeres declaracions una Meloni somrient, que ara ha de rebre l'encàrrec del cap de l'Estat, Sergio Matterella, de formar govern.

Plou i això dona un aspecte més gris, més descolorit, al barri de la Garbatella, no gaire lluny del centre de Roma, però on no arriben els turistes. Aquí, en aquests carrers plens d’edificis residencials que han sabut conservar els seus orígens i encants obrers, va créixer la que probablement serà la nova primera ministra d’Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni. El barri el va impulsar Benito Mussolini –a qui Meloni havia admirat quan era jove–, pensat com un districte on anessin a viure, sobretot, treballadors ferroviaris i de les zones industrials que envoltaven la capital italiana. Meloni hi va arribar de petita: després que amb la seva germana incendiessin la casa on va néixer, al benestant barri Della Camilluccia. Jugaven a fer una festa de nines –de Barbies, concretament– que no va acabar bé. La seva mare no va tenir més remei que comprar un pis a la Garbatella, on vivien els avis.