Havia de ser una gran solució per descongestionar Barcelona de cotxes, però de moment no funciona. El macropàrquing dissuasiu, o park and ride, de Martorell, que es va estrenar al juny entre grans titulars, té cinc plantes i més de 300 places disponibles. Però dilluns passat, quatre mesos després de l'estrena, només hi havia cinc cotxes aparcats en hora punta. Dimarts, tres. Dimecres, cinc. I dijous, un altre cop tres. Divendres, que era festiu, tres cotxes. Una situació que es repeteix des que es va inaugurar.

La Unitat Militar d'Emergències (UME) ha confirmat aquest dimecres que no hi ha cap víctima mortal al pàrquing del centre comercial Bonaire d'Aldaia, una de les localitats més afectades pels aiguats. Ho ha anunciat el govern espanyol a les xarxes després que els cossos d'emergència hagin sostret tota l'aigua que hi havia acumulada i hagin completat una primera inspecció. De fet, la policia ha informat que a l'interior de l'aparcament hi ha una cinquantena de cotxes, com ja va explicar un treballador del centre, desmentint que hi hagués centenars de persones comprant el dia de la catàstrofe. Ell, com molts altres, havien pogut treure el cotxe sense problemes quan els va arribar l'avís, explica. Amb tot, la manca d'informació sobre el nombre de desapareguts al País Valencià durant gairebé una setmana ha fet que s'escampessin tota mena de rumors. Una de les fake news que més ha circulat per les xarxes socials ha estat, precisament, l'acumulació de cadàvers en aquest pàrquing.

La casa més cara de Catalunya

Hola, em dic Xavier i estic enganxat a mirar cases en venda per internet. Així que tinc vint minuts per badar, obro l’ordinador i em poso a navegar pel vast món de les immobiliàries. Cases, pisos, masies, parcel·les... Tot m’interessa. Res no se’m resisteix. No hi ha poble de Catalunya que no hagi rastrejat. Ensenya’m una foto d’un xalet i te’n diré què en demanen. Anomena’m una població i te’n cantaré el preu del metre quadrat. D’entrada, tres conclusions. Primera. No hi ha gangues, de duros a quatre pessetes ja no en donen enlloc. Segona. Hi ha moltes cases i pisos que, per més que rebaixin el preu, no es vendran mai i ja no els ocuparà ningú. Mai més. I tercer. Cada vegada es veuen menys llibres als habitatges de la gent. S’hi veuen fotos de la família –majoritàriament pixelades–, pòsters d’equips de futbol i una pila d’aparells per fer tota mena de gimnàstiques. La pandèmia, en aquest sentit, va convertir qualsevol balcó esquifit en un parc temàtic del fitness. Últimament, però, m’he entretingut a mirar les cases més cares del país. Una torre dels anys seixanta a Tamariu, per 7 milions d’euros, no entra ni al podi. D'un casalot a Sant Feliu de Guíxols te’n demanen 9 milions i mig i potser només aprofitaries la cuina. En canvi, a Foixà, per 10.750.000, et donen el castell i fins i tot la muralla medieval, la capella, una cadira de barber i unes banyeres que semblen la tomba de Napoleó als Invàlids. És la síntesi justa del bon gust entre l’antigor i la sensibilitat. Res a veure amb la modernitat radical de la casa rècord, a Tossa de Mar. A la zona de la Martossa, per 10 habitacions i 12 banys, te’n demanen 12.500.000. Cada vàter surt per un milió. L’arquitectura i les vistes –tu diràs– són immillorables. Tant tocaries el piano de cua com t’asseuries a fer un toc al celler. El curiós és que l’agència mostra 90 fotos perfectes de la casa i en cap d’elles no hi surt ni un sol llibre. 

]]>