El ministeri de Justícia ha anunciat aquest dilluns que crearà aquest any 500 places noves de jutge a l'Estat, de les quals 91 seran a Catalunya. Així, l'increment de places a tot Espanya serà d'un 8,5% de mitjana, i a Catalunya del 10,5%: de 870 jutges i magistrats es passarà a 960. El ministeri ha explicat que es tracta de "l'ampliació de la planta judicial més gran de la història". Pel que fa a l'impacte a Catalunya, el conseller de Justícia de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha celebrat que la mesura "posa fi al dèficit històric de mancança de places" i anivella la xifra catalana a la mitjana estatal de jutges per habitant. Per il·lustrar el que suposa aquest anunci, Espadaler ha recordat que en els últims 10 anys s'havien creat 65 places judicials a Catalunya.

Cinquanta quilòmetres per arribar a un judici a Manresa: és la distància que durant més de sis anys han hagut de fer acusats, víctimes, testimonis i advocats de la comarca d'Osona. No ha estat fins aquesta setmana que s'han tornat a fer judicis penals a Vic, amb una solució provisional en uns baixos de la ronda Camprodon, i que els implicats en els procediments ja no necessiten desplaçar-se fins als jutjats de Manresa, en què les connexions del transport públic no sempre posen fàcil arribar a temps al banc dels acusats. "Molts advocats han hagut de fer de taxistes dels seus clients", exemplifica el degà de l'advocacia de Vic, Rogeli Montoliu.

Els veïns d’Altafulla fa anys que veuen com la vida política del municipi es va embolicant cada cop més, fins al punt que ha obert diferents fronts judicials. Aquesta localitat del Tarragonès, amb menys de 6.000 habitants i més de 3.000 places per a turistes entre hotels i càmpings, ha presenciat una investigació judicial –ja arxivada– a regidors per, suposadament, assetjar l’alcalde a xarxes socials i les acusacions de l’oposició perquè el consistori hagi pagat amb fons públics els serveis jurídics de l'alcalde. Tot plegat en un ajuntament on Alternativa Altafulla –vinculada a Comuns– i Junts van tirar endavant en l'anterior mandat una moció de censura contra ERC, que el 2023 va recuperar a l’alcaldia en coalició amb Junts. Des de fa uns mesos, els republicans governen en solitari, però sí que s’ha quedat al govern un regidor expulsat del grup municipal de Junts i que ara s’enfronta a una denúncia per suborn dels seus antics companys.

Els jutjats de violència s'encarreguen des d'aquest divendres de tots els delictes d'agressió sexual. Fins ara, les seves competències se centraven en la violència dins la parella o de l'exparella, i les violacions en què no hi havia un vincle afectiu entre víctima i agressor quedaven al marge d'aquests jutjats especialitzats. El canvi farà que s'ocupin de tots els tipus de violència masclista, una cosa que ja preveia la llei del només sí és sí el 2022 i que encara no s'havia aplicat. A més, aquests jutjats també estrenen competències en causes per matrimoni forçós, tràfic d'éssers humans per a explotació sexual i assetjament per raó de sexe. Implicarà, per tant, que assumeixin més feina, i això ha despertat alarmes sobre si el canvi podria saturar aquests jutjats i allargar molt els temps d'espera. Aquesta setmana més d'un centenar de jutges han alertat en un comunicat que es veien abocats al "col·lapse", mentre que altres veus de la judicatura insten a esperar a veure els efectes del canvi i l'impacte dels reforços i noves places de jutge que ha anunciat el govern espanyol.

El periodista Saül Gordillo no entrarà a la presó. El jutjat penal número 20 de Barcelona ha validat el pacte de conformitat entre l'exdirector de Catalunya Ràdio, la Fiscalia i l'acusació particular, que van acordar una pena d'un any i mig de presó per l'agressió sexual que el llavors director del mitjà digital El Principal va perpetrar contra una treballadora l'1 de desembre del 2022, després d'un sopar d'empresa.

El jutjat mercantil 2 de Barcelona ha rebutjat la demanda interposada per Just Eat contra Glovo per competència deslleial. La demandant reclamava 295 milions d'indemnització. A la resolució, el tribunal entén que la plataforma va actuar sempre "dins la legalitat" i que els contractes des del 2019 garantien l'autonomia dels repartidor (riders), permetent aquest servei en règim d'autònom.

La mateixa setmana que el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d'amnistia al Procés i uns dies abans que oficialment es posi en marxa la transformació del sistema judicial, l'ARA entrevista el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

Aquest dimarts farà dos mesos que els jutjats de pau no poden celebrar casaments, i tampoc saben quan ho podran tornar a fer, malgrat que l'administració va dir des del primer moment que els faria recuperar aquesta competència al més aviat possible. "Està en mans de qui té les eines per poder-ho solucionar, la solució és voluntat política", diu la jutgessa de pau de Salt i presidenta de l'Associació Catalana en Pro de la Justícia.

La magistrada Francisca Verdejo, titular del jutjat 2 de Violència sobre la Dona de Barcelona, ha optat a una plaça per exercir a l'Audiència de Granada. Els concursos de places judicials com aquest prioritzen el candidat amb més experiència a la carrera, i de fet no és la primera vegada que Verdejo intenta anar a treballar a Granada, d'on és i on té família. Els canvis de lloc de treball dels jutges no solen ser notícia, però en aquest cas coincideix amb el fet que els últims mesos Verdejo ha rebut crítiques molt dures pel tracte a les víctimes al seu jutjat. Unes denúncies que, alhora, han trobat la resposta i el suport unànime dels jutges i fiscals especialistes en violència masclista a la ciutat.

A finals d'any, un acord a tres bandes entre la Generalitat, el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona posava sobre la taula un pla de xoc contra la multireincidència que plantejava diferents reforços als jutjats. El primer moviment, actiu des del 17 de març, va ser fer que a Barcelona hi hagués un jutjat més de guàrdia (es va passar de dos a tres) per fer judicis immediats, que es fan en casos de delictes lleus com els furts. Després de gairebé dos mesos de vigència d'aquesta mesura, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, explica en declaracions a l'ARA que aquest reforç ha aconseguit escurçar unes quatre setmanes el temps d'espera per a un judici d'aquest tipus a la ciutat: si fins ara eren vuit mesos de decalatge, ara són set. Amb tot, Espadaler és conscient que aquests tempos encara estan lluny del que per definició haurien d'envoltar els judicis immediats.

La jutgessa de pau de Salt, Francesca Terrón, sol fer uns vuit casaments cada mes, però només aquesta setmana ja en van sis. "Portem dues setmanes fent casaments a tort i a dret", diu en una conversa amb l'ARA el dia abans que entri en vigor la llei que els traurà la competència per registrar unions civils. Un error en la tramitació de la llei d'eficiència judicial ha deixat els jutges de pau sense potestat per inscriure matrimonis, i fonts del ministeri de Justícia afirmen que ja estan "buscant la millor fórmula per assegurar aquesta competència al més aviat possible".

Una crítica habitual al sistema judicial és que continua funcionant "com al segle XIX". Ara, però, s'hi podria començar a posar remei: al llarg del 2025 es desplegarà una llei que vol posar al dia la justícia i fer que sigui més àgil. La llei d'eficiència canviarà la forma com s'organitzen els jutjats –fins i tot com es diuen– i portarà novetats que busquen millorar la protecció dels infants i de les víctimes de delictes sexuals. El nou sistema s'aplicarà esglaonadament en tres fases –al juny, a l'octubre i al desembre–, i afectarà primer els municipis més petits i finalment les ciutats més grans.

Els reforços per agilitzar els judicis als multireincidents a Barcelona no seran tants com va prometre el Govern. Si fa dos mesos el ministeri i la conselleria de Justícia anunciaven cinc jutjats nous per agilitzar els judicis ràpids amb un pla de xoc acordat també amb l'Ajuntament, aquest dijous la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha aclarit que a la pràctica els reforços seran molts menys. Ferrando ha alertat que caldran encara més recursos per posar al dia els judicis ràpids als multireincidents: "Com més eficaç sigui la resposta policial al carrer, més jutges i jutjats necessitarem. Si no, la resposta policial existirà, però la judicial no podrà arribar".

Més d'un centenar de jutges i jutgesses especialitzats en violència masclista i que treballen en jutjats d'arreu d'Espanya han tancat files amb la magistrada de Granada Aurora Angulo, encarregada del cas de Juana Rivas. Més de set anys després d'escapar-se amb els seus fills per evitar que estiguessin amb el seu marit, a qui va denunciar per maltractaments, la custòdia del fill petit —el gran ja és adult— continua als tribunals. L'últim moviment judicial ha generat una resposta molt aspra de l'advocat de la dona, que ha assenyalat la jutgessa i l'ha acusat de no comprendre què és la violència vicària. El comunicat ha despertat la resposta dels seus companys, que ho consideren un "atac personalitzat" que pot suposar un desprestigi per als jutjats de violència masclista.

Aquest dijous tècnics de l'Ajuntament de Barcelona han demanat les claus de les parades que els antics ocellaires tenen a la Rambla de Barcelona. El consistori vol fer fora aquests comerciants que durant els últims anys han anat canviant la seva activitat fins a convertir-se en venedors de gelats, torrons o souvenirs, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Els paradistes s'hi han negat perquè el procediment judicial està obert, tot i que el desnonament sembla imminent i pot arribar durant les pròximes setmanes. Aquest és l'últim capítol d'un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Des d’aquest dimarts els antics ocellaires de la Rambla de Barcelona podien ser expulsats de les seves parades, que durant els últims anys han anat canviant fins a convertir-se en llocs de venda de molts altres productes, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Des del 1855 ocupaven un espai a la mítica Rambla barcelonina. Aquest dijous, l'Ajuntament de Barcelona els ha demanat les claus per fer-los fora, els paradistes s’hi han negat perquè consideren que el procediment judicial encara està obert i el desnonament arribarà durant les pròximes setmanes: és l’últim capítol d’un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i al Tribunal Europeu de Drets Humans.

La saturació als jutjats de Barcelona allarga l'espera per a un judici ràpid, que per llei s'hauria de celebrar en un marge de quinze dies, a més de dos anys i mig. Ara mateix els judicis ràpids per causes penals a la ciutat s'estan programant per al 2026. Per a la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, la situació és alarmant i preocupant en tots els jutjats penals, però especialment en les vistes ràpides, atès el coll d'ampolla de causes que entren i les que els jutjats poden assumir.

Eugen Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, va rebre l’eutanàsia el 23 d’agost del 2022. La seva mort digna va implicar tancar la causa penal contra ell, que uns vuit mesos abans va entrar armat a l’empresa on havia treballat com a vigilant de seguretat i va deixar ferits greus tres excompanys. En la fugida va ferir a trets un mosso d’esquadra i després es va atrinxerar en una masia de Riudoms. Durant el dispositiu policial per atrapar-lo va patir una lesió medul·lar que el va deixar tetraplègic. Sabau va demanar l’eutanàsia davant les crítiques de les víctimes, que volien que el cas arribés a judici per garantir el seu dret a rebre una compensació per les ferides patides. La jutgessa instructora, l’Audiència de Tarragona i el Tribunal Constitucional (TC) van rebutjar aturar l’eutanàsia per esperar que se celebrés el judici, i aquest dijous el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també ha avalat les tres resolucions.

L'any passat a Barcelona 526 persones van cometre fins a 6.169 delictes. D'aquests, els cinc més actius de tots acumulen 228 antecedents. Dit d'una altra manera, durant la seva vida han comès gairebé 50 delictes cadascun, la gran majoria furts i robatoris violents. Ells són l'exemple personificat de la multireincidència, un fenomen que ha posat en alerta les principals ciutats de Catalunya i ha pujat un 30% en un any a la capital. Però com es combat? Aquest dimarts el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i els jutjats de Barcelona han proposat diverses mesures.

La periodista s'ha ratificat en la seva denúncia: el que era el seu cap, Saül Gordillo, la va agredir sexualment l'1 de desembre del 2022 a la matinada, després del sopar d'empresa i la posterior festa a la Sala Apolo de Barcelona. Els fets haurien passat al cotxe de l'exdirector del Principal, de 50 anys, i es tracta de la segona denúncia per agressió sexual contra el periodista pel que va passar aquella nit. Segons fonts de l'acusació, Gordillo ha admès davant la jutgessa d'instrucció número 5 de Badalona que al cotxe es van produir "actes íntims consentits". L'exdirector de Catalunya Ràdio ha reiterat que no va cometre cap delicte.