Desenvolupar noves estratègies contra la gonorrea és una prioritat de salut pública, ja que els bacteris que causen aquesta infecció de transmissió sexual són cada cop més resistents als antibiòtics que s'utilitzen per combatre'ls. Sense un tractament eficaç, hi ha el risc d'expansió d'una malaltia multiresistent. Per això són tan prometedors els resultats d'una investigació internacional en què han demostrat l'eficàcia d'un tractament que té el potencial d'ajudar a frenar la propagació de bacteris resistents als antibiòtics i de fer que el tractament de la gonorrea sigui més accessible arreu del món. S'anomena zoliflodacina, només cal una dosi –en format píndola– i l'Agència d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) ja està estudiant la seva aprovació.

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un problema de salut pública arreu d'Europa. A casa nostra, són cada cop més nombroses: des del 2010 augmenten un 32,4% de mitjana cada any, i només el 2023 se'n van diagnosticar 37.571 casos. Ara hi ha una llarga llista d'espera per aconseguir la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP). Al BCN Checkpoint, que és el centre de referència en la lluita contra el VIH i les ITS a la capital catalana, hi ha 4.000 persones pendents de començar el tractament, però el temps d'espera ja és de dos anys. Els professionals es queixen que no tenen prou recursos per atendre tothom i lamenten que el procés es dilata tant que ja estan detectant els primers infectats entre els usuaris en espera. Segons ha pogut saber l'ARA, el centre ja ha començat les obres per mudar-se a un edifici més gran a partir del febrer de l'any que ve per revertir aquestes llistes d'espera.

És el primer antibiòtic creat en tres dècades i podria ajudar a combatre l'augment global d'una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en auge al món. La gepotidacina, un antimicrobià aprovat per fer-se servir per a les infeccions del tracte urinari, ha demostrat tenir capacitat per controlar el Neisseria gonorrhoeae, el bacteri causant de la gonorrea. L'any passat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va destacar que l'origen de la gonocòccia és un patogen prioritari per a la comunitat científica tant per la seva ràpida expansió com perquè és capaç d'esquivar els efectes antibiòtics del tractament de primera línia amb cefalosporines, macròlids (com la famosa azitromicina) i fluoroquinolones. Només l'any passat, la gonorrea va provocar 82 milions de casos nous en persones d'entre 15 i 49 anys al món.

Les infeccions de transmissió sexual són un problema de salut pública arreu d'Europa. A casa nostra, aquestes malalties són cada cop més nombroses: des del 2010 augmenten un 32,4% de mitjana cada any, i el 2023 se'n van diagnosticar 37.571 casos. De fet, Catalunya supera la mitjana europea i espanyola de totes les infeccions sexuals. Darrere d'aquest increment de casos, però, hi ha molts factors. D'una banda, es fan moltes proves diagnòstiques, amplis cribatges en què es detecten persones que no mostren símptomes de malaltia, i hi ha una xarxa de vigilància que permet diagnosticar més persones que als països veïns. De l'altra, hi ha un augment de les conductes sexuals de risc, una caiguda de l'ús del preservatiu i un increment del nombre de parelles sexuals que té una persona. Tot plegat ha generat un caldo de cultiu perquè aquestes infeccions pugin sense aturador els darrers anys.

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) avancen a Catalunya sense aturador. Cada any els casos creixen, de mitjana, un 32,4%, i, amb aquest ritme accelerat de nous diagnòstics, el nostre país s'ha convertit, de lluny, en el territori de l'Estat més afectat per dos dels contagis sexuals més comuns, la clamídia i la gonorrea. En aquest segon cas, a escala europea no hi ha cap estat amb una taxa de positius tan elevada. Segons l'últim informe de Vigilància epidemiològica de les ITS a Catalunya, a què ha tingut accés l’ARA, l'any 2022 es va registrar una taxa de gonocòccia superior als 140 diagnòstics per cada 100.000 habitants. Segons el cap del grup de recerca d'ITS de la Fundació Lluita contra les Infeccions i metge de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Oriol Mitjà, els països europeus amb més gonorrea tenen una taxa de 40 casos. "[La dada catalana] és una cosa mai vista", afirma l'infectòleg.

Màxim històric d’infeccions de transmissió sexual (ITS) a Europa, amb una expansió més ràpida i més clara de la gonorrea i la sífilis. Fa una dècada que les notificacions creixen “significativament” arreu de la regió, segons una sèrie de quatre estudis liderats pels centres de recerca sobre el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i ITS del campus Can Ruti i publicats a The Lancet. Un augment que es dona de manera heterogènia. Els territoris del nord (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i el Regne Unit) i l’oest (Bèlgica, Suïssa i Holanda) tenen unes taxes de diagnòstic més elevades; per sobre dels 300 casos per cada 100.000 habitants en el cas de la clamídia, per sobre dels 40 en el de la gonorrea i dels 15 en el de la sífilis. Espanya forma part del grup de països del sud i és el segon de la zona, per darrere de Malta, que registraria els valors més elevats: 38 casos per cada 100.000 habitants de clamídia; 22 de gonorrea i 10 de sífilis.

"Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l'única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)", resa l'última campanya del ministeri de Sanitat per conscienciar sobre l'embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l'Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s'encomanen sexualment no fan més que créixer i Catalunya és, amb diferència, el territori que més en diagnostica: només l'any passat en va notificar 19.866 (vegeu gràfic). L'ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevenen el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s'utilitza malament –sovint s'associa a l'ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals–, o està absent durant el sexe oral.

Quaranta anys després de les primeres infeccions pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), la ciència ha proporcionat antiretrovirals que fan indetectable i intransmissible el patogen i, per tant, que permeten cronificar la malaltia i que l'afectat faci vida completament normal. També s'han dissenyat fàrmacs que es prenen diàriament per prevenir el risc d'infecció, la profilaxi preexposició (PrEP), o que es poden administrar en les primeres 72 hores des de l'exposició al virus per evitar que es produeixi la infecció (en aquest cas, profilaxi postexposició). Totes aquestes estratègies de prevenció i tractament han fet caure en general la xifra de casos de VIH, i Catalunya no és una excepció: el 2021 es van detectar 344 diagnòstics, un 20% menys que en el mateix període del 2020, segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i SIDA de Catalunya (CEEISCAT).

En diuen l’epidèmia fantasma. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) com la clamídia, la sífilis o la gonorrea causen més d’un milió de contagis al dia al món, però acostumen a passar desapercebudes. Perquè no donen símptomes, perquè no es busquen de forma rutinària i perquè, culturalment, patir-les encara s’associa a la promiscuïtat, de manera que fomenta l’estigma i reforça el sentiment de culpa. Però silenciar-les no les fa desaparèixer. I ni tan sols el covid, que va enfonsar la detecció de pràcticament totes les malalties i va paralitzar la vida de mig món amb restriccions a la mobilitat i la interacció social, ha aconseguit aturar la seva propagació. Tampoc a Catalunya. El febrer del 2020 l’atenció primària detectava 537 contagis per cada 100.000 habitants i el juny del mateix any, passat el confinament, la taxa només va caure un 20%. Tot i que les visites mèdiques se'n van ressentir, el descens queda lluny del que van experimentar la resta de malalties que es diagnostiquen al primer nivell assistencial, que va ser d’entre el 35% i el 50%.