Detecten gent infectada de VIH a les llistes d'espera per a la píndola preventiva
El Govern desconeix quantes persones estan pendents de rebre el tractament
Barcelona"És un greuge per a totes les persones que estem en espera des de fa anys. Només volem cuidar la nostra salut. Sento que podria viure la meva sexualitat d'una manera molt més tranquil·la", explica amb resignació l'Alexis, una de les persones pendents de començar a prendre la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP). Té 27 anys i fa més d'un any i mig que és a la llista d'espera del BCN Checkpoint. Aquest centre de referència del control de la infecció a Catalunya té unes 4.000 persones pendents de començar el tractament, però el temps d'espera ja és de dos anys. Els professionals es queixen perquè no tenen prou recursos per atendre tothom i lamenten que el procés es dilata tant que ja estan detectant els primers infectats entre els usuaris en espera.
"Aquí hi ha un risc agreujat. No només es tracta de tenir paciència; és qüestió de no infectar-se del VIH, perquè després ja no hi ha marxa enrere", avisa el director del BCN Checkpoint, Ferran Pujol. Ara, des del centre, estan trucant a les persones que es van apuntar fa 24 mesos i estan identificant nous infectats mentre esperen iniciar la PrEP. Per això aquesta setmana han començat un estudi per determinar amb exactitud de quanta gent es tracta. Des del Govern afirmen que el temps d'espera per accedir-hi és "variable", amb "més retards" a Barcelona, però la realitat és que no se sap quantes persones hi ha a la llista d'espera.
Segons el departament Salut, el nombre de persones pendents d'accedir a la PrEP a Catalunya "podria oscil·lar entre els 3.000 i els 5.000", però només al BCN Checkpoint ja n'hi ha 4.000 i el seu director posa en dubte les dades de l'executiu. "No pot saber quanta gent hi ha en espera perquè som els únics que tenim una llista; la resta de centres no tenen persones registrades", afirma. Per exemple, a la Unitat ITS Vall d'Hebron-Drassanes, on també s'ofereix la PrEP, la gent entra "amb comptagotes" perquè no tenen "capacitat per assumir nous usuaris" i fa un any que les primeres visites "pràcticament no existeixen", asseguren fonts sindicals.
Un altre argument que utilitza el Govern per justificar el fet de no saber el nombre de persones que volen iniciar el, tractament és que "una mateixa persona pot estar inscrita en més d'un centre de manera simultània i, fins i tot, haver-lo iniciat ja". Ara bé, molts d'aquests centres no tenen llista d'espera, i els que en tenen, com el BCN Checkpoint, s'han assegurat d'evitar aquestes situacions. "Nosaltres hem comparat les dades amb les d'altres centres per netejar duplicitats i podem assegurar que només al nostre centre hi ha 4.000 persones esperant", assegura Pujol, que avisa que si no es destinen més recursos el temps per aconseguir la PrEP no deixarà de créixer.
"Evitar discursos triomfalistes"
Salut calcula que a Catalunya hi viuen 33.479 persones amb el VIH i destaca que, entre el 2020 i el 2024, el nombre de persones que estan en tractament s'ha multiplicat per quatre, passant de 2.500 a 10.500 persones en quatre anys. Així i tot, Pujol creu que s'han "d'evitar discursos triomfalistes" pel fet que hagi crescut el nombre de persones en tractament, ja que creu que la xifra seria encara més alta si s'eliminés la "barrera d'accessibilitat" que hi ha ara mateix per accedir-hi. De fet, el director del BCN Checkpoint critica que no hi ha hagut una campanya pública per visibilitzar la PrEP i explica que avui dia moltes persones que encara desconeixen l'existència d'aquest tractament.
D'altra banda, les persones infectades suposen una despesa sanitària més alta que les persones que estan en tractament. Segons un estudi sobre el cost-efectivitat del tractament preventiu del VIH publicat a la revista PLOS One, la despesa anual de la PrEP per persona a Catalunya és de 1.433 euros, mentre que el cost anual d'una persona infectada és de 8.534 euros durant el primer any i de 7.451 euros els anys posteriors al diagnòstic. "Però no ho vull mirar només des del punt de vista economicista; la PrEP s'hauria de proporcionar a tothom qui la demana. S'estan vulnerant els seus drets", afirma Pujol.
Amenaça per a la salut global
Fora de Catalunya el control del VIH està en perill en molts països. Les retallades del fons de cooperació nord-americà USAID que ha fet l'administració de Donald Trump amenaça amb revertir els avenços assolits fins ara en l'erradicació de la sida dels últims 25 anys i ha posat en alerta els organismes que vetllen per la salut global. Les Nacions Unides van quantificar, a finals de març, les afectacions en la prevenció i el tractament del VIH i va arribar a la conclusió que això pot provocar fins a 2.000 infeccions diàries.
Segons l'ONUSIDA, la falta de finançament també provocarà 6,3 milions de morts per sida els pròxims quatre anys. Aquestes estimacions suposen un gran retrocés en la lluita per l'erradicació de la sida, que afecta 40 milions de persones arreu del món. A Catalunya, les polítiques de Trump també poden tenir impacte i alguns experts preveuen que en els pròxims anys arribi un important nombre de persones d'altres països, sobretot de l'Àfrica, per aconseguir el tractament preventiu del VIH, ja que, amb les retallades, molts deixaran de rebre'l al seu lloc d'origen.
