L'assalt a l'USAID, el projecte pilot de la incursió de Musk a l'administració dels Estats Units

WashingtonAquest dimarts una treballadora federal de l'USAID, l'agència de cooperació internacional dels Estats Units, es va asseure a l'ordinador des d'on teletreballava i no va poder accedir al seu correu electrònic. L'havien fet fora del sistema informàtic intern sense ni tan sols notificar-li que era un dels milers d'empleats de l'agència que Trump ha decidit suspendre. Els seus companys no havien tingut més sort. Segons explicava a l'ARA, treballadors de l'agència destinats a països en guerra també han estat suspesos i han perdut accés a eines vitals per a la seva seguretat, com el botó del pànic o les notificacions sobre quins llocs cal evitar en temps real. També els han deixat fora de les comunicacions internes i no poden avisar el govern dels Estats Units en cas de necessitat. La incertesa és tal, que alguns ni tan sols tenen clar que encara comptin amb la protecció dels EUA, denuncia.

Com ella, les més de 10.000 persones que treballen per l'USAID arreu del món s'han trobat amb l'ofensiva d'Elon Musk i els seus col·laboradors per tancar l'agència. La incursió de Musk dins de les agències federals i departaments suposa l'inici d'una nova fase en la purga del funcionariat que Donald Trump vol dur a terme. Els empleats del Departament d'Eficiència Governamental (DOGE) s'han escampat els últims dies per les institucions de govern: el departament del Tresor, el d'Educació, les agències que supervisen els programes sanitaris Medicare i el Medicaid, i l'USAID. A Treball, que conté la informació sobre els sindicats, també volien entrar-hi dimecres, però els col·laboradors de Musk es van trobar amb una protesta de treballadors federals.

La setmana passada els treballadors de Musk ja van accedir a l'Oficina del Servei Fiscal del Tresor, que inclou informació crítica com el número de la Seguretat Social de milers d'estatunidencs. El número serveix per obrir comptes al banc, tenir un contracte de feina o rebre ajudes federals. Que el propietari de Tesla, SpaceX i X tingués accés a una dada tan sensible que afecta bona part dels contribuents va fer saltar les alarmes. Especialment perquè Musk és un assessor de l'executiu de Trump i no un càrrec electe. Teòricament, no té els poders ni l'autoritat per accedir a aquesta informació. Dijous una jutgessa de Washington ja li va parar els peus, limitant cautelarment l'accés del DOGE al sistema de pagaments del Tresor.

Un projecte pilot

L'USAID és la principal damnificada i s'ha convertit en una espècie de projecte pilot sobre com el DOGE pot assaltar la resta de departaments i agències. De fet, així ho suggeria el programa ultraconservador Project 2025 en l'apartat dedicat a prendre el control total de l'administració i purgar el funcionariat.

El document presentava la remodelació de l'USAID com un test per un redisseny a gran escala del govern federal per aprimar les agències i on els empleats federals tindrien unes condicions més laxes que facilitarien l'acomiadament. Això també inclouria els treballadors del departament de Justícia. "S'han de desradicalitzar els programes i estructures de l'USAID i basar-se en les reformes conservadores implementades per l'Administració Trump", exposa el text.

La versió oficial de Musk i Trump per anar contra l'agència de cooperació és que gran part de la despesa en programes a l'estranger és un malbaratament de fons. El propietari de Tesla vol tancar-la per retallar despeses, tot i que el pressupost federal per a l'ajuda exterior, dins del qual s'inclou USAID, només representa entre el 0,7% i l'1,4% del total. Segons el Pew Research Center, durant l'any fiscal 2023 l'agència va tenir un pressupost d'aproximadament 43.800 milions de dòlars.

Bona part dels empleats de l'USAID arreu del món fa setmanes que no saben què els passarà. Quan Trump va ordenar congelar l'ajuda exterior bona part dels treballadors van quedar suspesos temporalment. Un gruix important de l'agència estan externalitzats via contractistes. Es tracta de la baula més dèbil de la cadena i va ser la primera a patir la primera ronda de l'atac.

Una d'aquestes empleades, que treballava com a consultora per a l'USAID, explica sota condició d'anonimat a l'ARA com la suspensió de les ajudes exteriors ha posat fi als més de 22 anys de carrera que portava en el sector de l'ajuda humanitària. Des de fa dues setmanes que no sap si cobrarà la feina feta de l'últim mes: "Tinc factures pendents per uns 6.000 dòlars i no confio que me'ls paguin perquè ningú rep diners de l'USAID".

El missatge a la pàgina web de l'USAID, tancada des de fa dies, deia que la mitjanit d'aquest divendres s'acabaria d'informar quins funcionaris es consideren essencials i no serien posats en llicència administrativa. Però el nou autoproclamat director de l'agència, el secretari d'Estat, Marco Rubio, es va avançar a la data promesa i dijous a la nit el New York Times publicava que dels més de 10.000 empleats només en mantindrien uns 290. El 95% de la plantilla acabarà en llicència, inclosos els treballadors i contractistes que estan desplegats arreu del món.

Als funcionaris destinats a altres països se'ls dona trenta dies per tornar. Divendres, sindicats que representen els treballadors de l'USAID i els empleats d'assumptes exteriors dels Estats Units van presentar una demanda contra els intents de desmantellar l'agència i congelar l'ajuda exterior. El recurs judicial argumenta que només el Congrés pot dissoldre l'agència i qualifica les accions de l'administració Trump d’"inconstitucionals i il·legals". A última hora de divendres, un jutge federal bloquejava va decidir bloquejar la suspensió de 2000 treballadors com a resposta a una demanda presentada per dues associacions de treballadors federals.

Les dues persones amb les quals ha parlat l'ARA insistien en mantenir l'anonimat i no donar detalls sobre els seus companys per por de represàlies. També demanaven evitar les comunicacions a través de determinats canals, al·legant una "por tecnològica" en relació amb les aliances de Trump amb els multimilionaris tecnològics com Musk, propietari d'X, i Mark Zuckerberg, propietari de WhatsApp.