"Nosaltres, els pobles de les nacions unides, determinats a salvar les generacions futures del flagell de la guerra". Així arrenca el text signat per 50 països l'estiu del 1945, encara enmig del fum de les bombes de la Segona Guerra Mundial. Quatre mesos després, el 24 d'octubre del 1945 entrava en vigor la Carta de les Nacions Unides. El text comprometia els governs del món a resoldre els conflictes sense l'ús de les armes, a promoure la pau i el respecte als drets humans, la cooperació entre nacions en termes d'igualtat i el desenvolupament econòmic i social arreu del planeta. A aquests principis –tant en entredit ara mateix– s'hi han adherit fins ara 193 estats, gairebé tots els que existeixen.

L'Organització de les Nacions Unides farà 80 anys el 24 d'octubre immersa en la seva pitjor crisi. No només per l'atac frontal que va escenificar dimarts el president dels Estats Units, Donald Trump, amb un discurs a l'Assemblea General on l'acusava de tots els mals i on va certificar el distanciament de la primera potència mundial del sistema multilateral creat després de la Segona Guerra Mundial. La crisi també és financera i de recursos, perquè les retallades dràstiques de Trump han forçat el secretari general, António Guterres, a plantejar una reducció del 20% en el pressupost de l'any vinent, que implicarà milers d'acomiadaments.

Almenys 18 persones han mort en un nou bombardeig de l'aviació israeliana contra una escola de l'ONU a Gaza. Entre els morts hi ha sis treballadors de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), en el que suposa el nombre més gran de víctimes de personal de l'ONU en un sol atac des de l'inici del conflicte.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reconegut que algunes institucions de l'ONU estan "desfasades". "Els actors polítics actuen amb total impunitat. És molt difícil fer complir les resolucions del Consell de Seguretat", ha declarat també. Sense anar més lluny, per exemple, Israel ha incomplert reiteradament les resolucions de l'alt òrgan de l'ONU. "Hem d'adonar-nos que algunes institucions han passat de moda", també ha dit el secretari general, que espera poder obrir un període de reforma en la Cimera pel Futur, que ha convocat per al setembre vinent. Així mateix, ha assegurat que el món "avança cap a un sistema multipolar" i que ens trobem en un període de transició "caòtic".

Ens calia. Molt. Per això vull donar les gràcies a la pagesia catalana. Sense la condescendència que se’ns pressuposa a vegades a la gent de ciutat. No és el cas. Hem nascut a la ciutat per atzar, però el camp no ens ha quedat mai tan lluny com altres insisteixen a marcar-ho. Sabem d’on surt el que mengem i sabem com costa que surti. Coneixem el paisatge i l’estimem. Per això, gràcies infinites. Per existir, per protestar, per resistir. I gràcies també a qui no ha pogut més. Perquè en aquesta cultura de l’esprémer hem de comptar que no tothom és igual i que el més normal fora desistir tota l’estona. Qui no pot més no llença cap tovallola. Amb la tovallola podem eixugar les llàgrimes. Les seves i les nostres. Perquè compartim la tristesa i la ràbia. Als treballadors del camp els ofeguen. El paisatge es buida i la política de despatxos no trepitja la terra. Només per fer-se la foto. 

El document amb l'acord de la COP28, presentat com sempre in extremis i amb tota mena de dubtes i ombres projectant-s'hi al damunt, serveix indirectament per recordar-nos la importància del llenguatge, i concretament de les paraules, en la nostra vida col·lectiva. En el cas de la cimera del canvi climàtic, es veu que els negociadors van estar fins a altes hores de la matinada discutint sobre si el document de conclusions havia de recollir, en referència als combustibles fòssils, la paraula abandonar (traducció de phase out, que és l'expressió que igualment segueix utilitzant el president de les Nacions Unides, António Guterres) o bé l'expressió deixar enrere (equivalent de transition away o move away). Al final es va acabar imposant la segona opció, la menys contundent, i les lectures del document es divideixen entre els que veuen el tassó mig buit o mig ple. És a dir, d'una banda els que lamenten que els avenços que surten d'aquestes cimeres són sempre massa petits i lents (en comparació sobretot amb la velocitat que han adquirit els fenòmens que ens adverteixen de l'emergència climàtica). I d'altra banda, els que celebren aquests avenços: mai fins en aquesta vint-i-vuitena edició les conclusions de la COP havien gosat recollir la necessitat de desfer-se de les energies fòssils. De deixar-les enrere, vaja. I mantenint l'horitzó de la supressió de les emissions per a l'any 2050. Apuntem que segur que la inclusió d'aquest compromís constitueix un progrés, però això no lleva que el ritme de resposta de la comunitat internacional segueix sent desesperadament lent i vacil·lant. I no ha d'estranyar que agafin força les visions més negatives, que aposten que no hi haurà una vertadera voluntat política sobre el canvi climàtic fins que no es produeixi algun gran desastre, un que comporti enormes pèrdues econòmiques. En qualsevol cas, mentre se celebrin aquestes cimeres en països que són grans productors de petroli i la presidència de la trobada recaigui en magnats dels combustibles fòssils, la seva credibilitat serà la que serà.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha portat aquest dimarts per primera vegada la seva característica vestimenta verd militar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que s'ha inaugurat aquest dimarts a Nova York i s'allargarà una setmana. Després de comparèixer l'any passat amb un vídeo pregravat, on demanava als líders del món sancions contra Rússia, el mandatari ucraïnès ha renovat la crida i ha aprofitat l'atenció mediàtica per demanar el suport de la comunitat internacional.

Cada cop hi ha més governs, institucions i empreses que es vanten d'avançar cap a la neutralitat de carboni, és a dir, cap al punt en què el diòxid de carboni alliberat quedi compensat amb altres accions, com l'ús d'energies renovables. Però aquestes promeses són, sovint, només accions de blanqueig ecològic (en anglès, greenwashing), segons un informe presentat aquest dimarts per un grup d'experts de les Nacions Unides creat a principis d'aquest any justament per lluitar contra aquestes pràctiques enganyoses.

L'amenaça nuclear ha planat des de l'inici damunt la guerra d'Ucraïna. D'aquí ve, per exemple, la cura que ha tingut l'OTAN a fer veure que no s'hi involucrava directament sobre el terreny. El pas que ha fet ara el president rus Vladímir Putin, que se sent acorralat sobre el terreny, és una amenaça més directa. En un discurs gravat en què ha anunciat la mobilització de les tropes –tot i que ell ha insistit que és parcial, el decret deixa la porta oberta a afectar gairebé tothom–, ha dit que si veu amenaçada "la integritat territorial" de Rússia farà servir "tots" els mitjans. I ho ha reblat afegint: "No és un farol".

“No ens fem il·lusions. El mar està agitat i hi ha un hivern de descontentament global a l'horitzó”. Amb aquesta advertència, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha inaugurat la 77a Assemblea General de les Nacions Unides, que ha arrencat aquest dimarts a Nova York i que té la guerra d'Ucraïna, la crisi alimentària i l'emergència climàtica com a temes clau. El portuguès s'ha adreçat als líders mundials lamentant que les nacions no estan preparades ni disposades a fer front als grans reptes humanitaris i climàtics: "El món està en perill i paralitzat". Ha alertat que la guerra a Ucraïna està intensificant la fractura internacional i ha lamentat que hi ha "immensos perills per a la pau i la seguretat globals". A més, ha subratllat que el "soroll de sabres nuclears" agreuja la inestabilitat global.

Acabar amb la guerra. Aquesta ha estat la frase més repetida pels líders reunits aquests dijous Lviv, ciutat ucraïnesa situada prop de la frontera amb Polònia, que ha acollit la trobada entre el president turc, Recep Tayyip Erdogan, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. I aquest últim, que ha rebut per primera vegada al seu territori els dos líders –i mediadors, que han permès l'exportació de gra des del port d'Odessa–, ha qualificat la presència del president turc de “molt poderosa”. Tot i així Zelenski ha reiterat la seva postura de les últimes setmanes i ha advertit que Ucraïna no iniciarà negociacions de pau amb Rússia fins que l'últim soldat rus no hagi sortit del seu territori, inclosa l'annexionada Crimea. “La guerra acabarà amb l’alliberament de Crimea”, clamava Zelenski fa uns dies. Doncs això. Amb aquestes paraules, el líder ucraïnès allunya, una mica més, les poques esperances que ja hi havia d’una pau propera que pugui aturar un conflicte que, dia a dia, continua destruint i matant. Aviat, es compliran sis mesos de l’inici de la invasió llançada per Vladímir Putin.