Trump menysprea l'ONU i l'acusa de "finançar" la immigració cap a Occident

WashingtonEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha pujat al faristol de l'Assemblea General de les Nacions Unides per qüestionar des del si de la institució el sentit mateix de la seva existència. Trump, que ha contribuït al descrèdit de l'organisme i que l'ha situat en un dels punts més crítics de la seva història amb la massiva retirada de fons, l'ha criticat sense pudor en una estocada més al multilateralisme que va néixer després de la Segona Guerra Mundial i que el mandatari amenaça amb acabar de trencar. "Les paraules buides no posen fi a les guerres. L'única cosa que soluciona les guerres és l'acció", ha dit el president en referència a les resolucions i directrius de la institució.

Ho ha dit el mateix president que ha contribuït al descrèdit de l'autoritat internacional; líder d'un país que segueix sense acollir-se a l'Estatut de Roma i que ha pressionat el Tribunal Penal Internacional per l'ordre de captura emesa contra el seu soci Netanyahu per crims contra la humanitat. També ha pres accions que molt probablement violen el dret internacional, com els recents atacs militars contra embarcacions al mar Carib sota l'acusació no provada judicialment que els seus tripulants són narcotraficants.

Des de la seu de l'ONU, Trump ha qüestionat els principis dels drets humans i els valors humanitaris i ha dit que són el mal que assola Occident. "Les Nacions Unides estan finançant l'assalt als països occidentals i les seves fronteres", ha afirmat. "L'ONU està ajudant gent que està venint il·legalment als Estats Units, i llavors nosaltres els hem de fer fora. L'ONU també dona menjar, refugi, transport i targetes de dèbit als immigrants il·legals. Us ho podeu creure? I, per cert, ho fan perquè s'infiltrin per la frontera sud", ha dit el mandatari, que considera criticable la tasca humanitària. A més, ha repetit la mentida que la institució dona "targetes de dèbit" als immigrants.

L'"experiment fallit" de les suposades fronteres obertes

Així mateix, ha acusat els països europeus –amb menció especial al Regne Unit– de "suïcidar-se" amb les seves polítiques migratòries i d'energia: "Les dues coses, la immigració i les seves idees suïcides sobre energia, seran la mort de l'Europa Occidental". I ha afegit: "És hora de posar fi a aquest experiment fallit de fronteres obertes. Mireu, jo soc molt bo amb aquests temes. Els vostres països se n'estan anant a l'infern".

L'afirmació del mandatari sobre aquestes suposades fronteres obertes torna a ser una fal·làcia: en la darrera dècada a escala global s'ha viscut un augment de la militarització de les fronteres. No només als Estats Units, on sota l'administració de Joe Biden ja es van expulsar a més migrants que durant el primer mandat de Trump, sinó també a Europa. Des de la crisi dels refugiats del 2015 que la Unió Europea ha accelerat la fortificació de les seves fronteres a través de la companyia Frontex en els límits exteriors i amb el reforç de determinades infraestructures, com és el cas d'Espanya amb l'ús de concertines a les tanques de Ceuta i Melilla.

Trump també s'ha dedicat a llançar falses afirmacions sobre la crisi climàtica i ha negat l'escalfament global, que ha descrit com "l'estafa més gran mai perpetrada", malgrat el consens científic que el carbó, el petroli i el gas han contribuït a augmentar la temperatura mitjana global en més d'un grau des de l'era preindustrial.

Trump no ha fet ni una menció a quin hauria de ser el futur de l'ONU en el seu 80è aniversari. Un silenci que reflecteix perfectament quin és l'horitzó que imagina per a un dels principals símbols del multilateralisme. El discurs d'avui, que ha estat en gran part una reedició dels seus mítings electorals, denota la nova realitat d'uns EUA que, sota el seu lideratge, es repleguen sobre si mateixos i s'aïllen del seu rol hegemònic dins de la comunitat internacional.

Des del seu retorn a la presidència, el mandatari pràcticament ha desmantellat molts dels elements del soft power dels Estats Units –com l'agència de cooperació internacional USAID– i ha retallat el finançament a organitzacions internacionals, inclosa la mateixa ONU, que afronta una sagnia de 500 milions de dòlars del pressupost de l'any vinent i preveu perdre el 20% del seu personal.

Durant el seu discurs, el president ha dedicat més temps a parlar sobre les xifres econòmiques assolides als EUA sota el seu mandat, la seva gestió de la frontera i els aranzels que no pas sobre la tasca de l'ONU. De fet, només ha remarcat el seu rol internacional quan s'ha posat la medalla per haver posat fi a "set guerres" per aconseguir el Nobel de la pau. Una reclamació que ha tornat a fer des del faristol de l'Assemblea sense cap mena de pudor: "Tothom diu que hauria de rebre un premi Nobel de la pau per cadascuna d'aquestes fites".

A més de menysprear la tasca humanitària de l'ONU, Trump ha tret pit del valor que creu que hauria de regir les relacions internacionals: la força. El president ha fet palesa la visió d'un sistema governat pels països més forts –entre els quals els Estats Units– recordant l'atac a les instal·lacions nuclears iranianes en què va encunyar el seu lema "Peace through strenght" [Pau a través de la força]. "Cap altre país al món podria haver fet el que vam fer. Cap altre país té l'equipament que tenim. Tenim les millors armes del planeta. Odiem haver-les d'emprar, però vam fer una cosa que, durant 22 anys, la gent havia volgut fer amb el programa nuclear iranià".

Sota aquest mateix principi de la força, en la seva geopolítica Trump ha demostrat només reconèixer els lideratges que considera forts: Rússia, la Xina, Corea del Nord i també Israel, aliat històric. Un altre element en comú en aquest reconeixement és que tots els països que admira són règims autoritaris. Per contra, Washington s'ha allunyat dels seus aliats tradicionals, com és el cas d'Europa.

Crítica al reconeixement de Palestina

Trump també ha criticat França i la resta de països que han reconegut l'estat palestí: "Com si volguessin animar el conflicte a continuar, alguns membres d'aquest cos cerquen reconèixer unilateralment Palestina com un estat". El mandatari ho ha titllat de "premi" a Hamàs per "les atrocitats" que ha comès.

El gruix dels països membres de l'ONU –156 de 193– ja han reconegut Palestina, cosa que evidencia encara més l'aïllament de Washington i el seu soci, Tel-Aviv. Sobre Israel, Trump no ha fet ni una sola crítica al genocidi ni a la crisi humanitària a Gaza, i ha tornat a exigir l'alliberament de tots els ostatges, i tots de cop.

Nova amenaça a Rússia

Sobre la guerra d'Ucraïna, Trump ha tornat a repetir per enèsima vegada que si ell hagués estat president dels EUA el 2022, la guerra no hauria començat. "Això és el que passa quan hi ha mals lideratges", ha dit, en referència a Joe Biden. També ha dit que esperava que la seva "bona relació" amb Vladímir Putin ajudaria a aturar la guerra ràpidament, però que no ha estat així: "Jo pensava que, de les guerres que he aturat, aquesta seria la més fàcil, per la meva bona relació amb Putin. Però en guerra mai saps què passarà. Sempre hi ha moltes sorpreses, tant bones com dolentes".

També s'ha burlat de Rússia dient que la durada de la guerra –que porta més de tres anys i mig en marxa– "fa quedar malament Rússia" perquè, segons ell, Putin pretenia que la guerra durés "menys d'una setmana". Mentre Trump parlava, les càmeres han captat com el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, es tapava la cara amb una mà i mirava cap als peus.

Després de la seva intervenció a l'Assemblea i de trobar-se amb Zelenski, el president estatunidenc ha publicat a Truth Social que "crec que Ucraïna, amb el suport de la Unió Europea, està en una posició per lluitar i recuperar tota Ucraïna amb la seva forma original". La declaració suposa un canvi de to significatiu en el discurs del president, que a la trobada del passat mes d'agost a la Casa Blanca amb el president ucraïnès i els líders europeus va tornar a posar sobre la taula la necessitat de cedir territori per posar fi al conflicte.