Vint-i-quatre hores després que tropes russes entressin a la ciutat de Vuhledar, a l'oblast de Donetsk, les forces ucraïneses se n'han acabat retirant, segons ha anunciat l'exèrcit ucraïnès. "El comandament superior ha autoritzat una maniobra per retirar unitats de Vuhledar per protegir personal i equipament militar i prendre noves posicions per a noves operacions", ha informat en un comunicat. Dilluns, el governador de la província, Vadim Filaixkin, ja va denunciar que la situació era "extremadament difícil", un cop l'enemic gairebé havia "arribat al centre de la ciutat". El Kremlin ha mostrat imatges dels seus soldats onejant banderes russes al centre d'una població ara reduïda a runa.

Després de setmanes d'avançar tímidament en terrenys minats, les forces ucraïneses han trencat la primera línia de les defenses russes, cosa de vital importància per a la contraofensiva del sud del país, i s'encaminen a una segona línia defensiva que hauria de ser més assequible. Ho va anunciar divendres la ministra de Defensa d'Ucraïna, Hanna Maliar, i ho ha corroborat el general Brig Gen Oleksandr Tarnavski, que lidera les operacions d'atac a la zona de Zaporíjia, en una entrevista que ha publicat avui el diari britànic The Guardian. El general calcula que Rússia havia dedicat un 60% dels esforços (temps i recursos) a construir la primera línia defensiva i només el 20% per a la segona i la tercera, perquè no esperava que les tropes de Kíiv aconseguissin superar la primera. Ara, per tant, hauria de ser més fàcil continuar avançant.

Ningú diria, observant la Nina, la Valentina i la Lubov, que som en una de les zones d'Ucraïna on la caiguda de projectils russos és més freqüent. O que, en aquesta mateixa regió, hi ha la planta nuclear més gran d'Europa, ara sota control rus i amenaçada constantment per l'impacte, potencialment devastador, dels projectils. Fa setmanes que la intel·ligència ucraïnesa apunta que el Kremlin té pensat fer esclatar la central de Zaporíjia, simulant un atac de les tropes de Kíiv.

"Tenim informació de la nostra intel·ligència del fet que l'exèrcit rus ha col·locat objectes semblants a explosius al sostre de diverses unitats elèctriques de la central nuclear de Zaporíjia". Aquesta acusació directa és l'última que ha fet el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que fa dies que insisteix en el risc d'un potencial sabotatge en aquesta planta nuclear, la més gran d'Europa. I, com és habitual, el Kremlin fa acusacions semblants en l'altra direcció. En les últimes hores, la retòrica de totes dues bandes s'ha intensificat, així com les pors que un atac intencionat o un accident puguin arribar a provocar una catàstrofe.

Els talls de llum a Ucraïna podrien durar mesos, segons ha alertat el director de DTEK Yasno, una de les principals companyies elèctriques privades del país, que ha instat la població a acumular mantes i roba que escalfi per poder passar l'hivern. "Tot i que ara hi ha menys apagades, vull que tothom ho entengui: el més probable és que els ucraïnesos hagin de viure amb talls almenys fins a finals de març", ha afirmat Serguei Kavalenko a través de Facebook.

Els míssils russos han matat en els últims nou dies almenys 65 civils a Zaporíjia, la capital de la província amb el mateix nom que Vladímir Putin ha convertit en una nova regió russa. El 30 de setembre el president rus anunciava amb un discurs solemne l'annexió d'aquesta província ucraïnesa i també de Kherson, Donetsk i Lugansk, i proclamava que els seus ciutadans passaven a ser ciutadans russos "per sempre". L'endemà, un atac amb tres míssils contra un comboi humanitari que esperava per sortir de Zaporíjia deixava 32 morts i 80 ferits. Des d'aquell dia, les forces russes s'han acarnissat amb la població d'aquesta ciutat, amb dos atacs més, un dijous passat i l'últim aquest diumenge a la matinada. En total, almenys 33 civils morts més.

La planta nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, ha apagat aquest diumenge l'últim reactor que quedava en funcionament per evitar un desastre nuclear. Així ho ha anunciat Energoatom, l'empresa ucraïnesa que opera la central, ocupada per les forces russes des de l'inici de la invasió. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), que fa una setmana que té dos experts inspeccionant les instal·lacions ucraïneses, ha confirmat que el personal de la central ha apagat el reactor després que dissabte a la nit es restablís el subministrament elèctric exterior amb la planta.

La central nuclear de Zaporíjia ha tornat a quedar desconnectada aquest dissabte de la xarxa elèctrica principal i s'han hagut d'engegar els generadors d'emergència per mantenir la planta en funcionament amb seguretat, segons ha informat l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), que des de dijous hi té desplegada una missió. És la tercera vegada en pocs dies que es produeix una situació com aquesta, en un moment en què s'han intensificat els combats al voltant de la planta, amb acusacions creuades entre Rússia i Ucraïna.

Dos dels 14 experts de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) que van arribar dijous a Zaporíjia s'hi quedaran de manera permanent després de certificar que la central nuclear més gran d'Europa –ocupada ara per les tropes russes i a primera línia de front a causa dels combats propers– ha patit estralls per la guerra. Després de visitar i inspeccionar personalment diverses parts de la central, el director de l'AIEA i cap de la missió, l'argentí Rafael Grossi, confirmava dijous el que ell mateix alertava ara fa un mes: la central de Zaporíjia i la seva integritat física han estat violades en diverses ocasions. Com a conseqüència, el risc d'un desastre natural és cada cop més real.

Fa un mes, el director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, llançava un missatge d'alerta carregat d'urgència: la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Ucraïna i d'Europa, estava "totalment fora de control" i calia fer tot el possible per evitar un accident nuclear. Aquest dijous, finalment, un equip d'experts encapçalat per ell mateix han pogut entrar a la planta, ocupada des del març per les forces russes, però operada per enginyers ucraïnesos.

Ucraïna ha anunciat aquest dilluns el que, si es confirma, suposaria obrir un nou capítol de la guerra que fa mig any que dura. Les forces armades ucraïneses han informat de l'inici d'una contraofensiva "en moltes direccions al sud d'Ucraïna" per recuperar territoris ocupats per Rússia a l'inici de la invasió, segons ha avançat la portaveu del comandament militar del sud del país, Natalia Humeniuk. Es tracta d'una operació anunciada fa setmanes per Ucraïna, que s'ha vist reforçada militarment gràcies a l'ajuda dels Estats Units i altres aliats occidentals, i que té com a objectiu principal la represa del control de la regió de Kherson, capturada per les tropes russes pocs dies després de l'inici de la guerra.

Rússia ha bloquejat un acord a les Nacions Unides que pretenia reforçar el Tractat de No Proliferació (TPN) Nuclear perquè feia referència a la "greu preocupació" que té la comunitat internacional per les activitats militars al voltant de les plantes nuclears d'Ucraïna, i particularment a Zaporíjia. La desena conferència de revisió del tractat que pretén evitar que es multipliquin les armes atòmiques es va tancar divendres sense un acord de mínims. Per publicar-lo es necessitaven les firmes dels 191 països que formen part del tractat, en vigor des del 1970, que es revisa cada cinc anys. Cinc estats que posseeixen armes nuclears formen part del tractat: els Estats Units, Rússia, França, el Regne Unit i la Xina. En la darrera revisió, el 2015, tampoc van arribar a tancar l'acord.  

Que el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, afirmi que la presència dels seus soldats a la central nuclear de Zaporíjia és una garantia contra "l'escenari de Txernòbil" sembla una broma de mal gust, si es recorda la gestió de la crisi que va fer l'URSS ara fa 36 anys. I més encara si es té en compte que ho diu un representant del govern rus que ha optat per emular els pitjors anhels expansionistes soviètics. L'amenaça del perill atòmic, destapada pels EUA amb els bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki i que es va convertir en un problema d'escala mundial durant la Guerra Freda, va tornar a deixar de ser hipotètica amb la tragèdia de Txernòbil. Però no ha desaparegut mai des de llavors, i va quedar latent. El desastre de Fukushima, fa només onze anys, en va ser un cru recordatori, i des que va començar la guerra d'Ucraïna el nom de Zaporíjia l'ha tornat a fer present.

Les crides fetes aquest dijous pels presidents turc i ucraïnès, Recep Tayyip Erdogan i Volodímir Zelenski, respectivament, i pel secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, per desmilitaritzar la zona al voltant de planta nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, han caigut en sac trencat. Enmig d'acusacions mútues de Moscou i Kíiv sobre un potencial desastre, comparable al que va tenir lloc a la central de Txernòbil el 1986, encara aleshores sota administració soviètica, el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, ha assenyalat avui divendres que la presència militar de Rússia a la instal·lació, pràcticament ara a la primera línia del front de la guerra, és una garantia contra el que ha anomenat l'"escenari de Txernòbil", en referència a l'esmentada catàstrofe.