El curs comença amb una novetat llargament reivindicada en els últims anys per gran part de les famílies:: la prohibició total dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents en totes les etapes de l’educació obligatòria, fins i tot quan es vulguin utilitzar amb finalitats pedagògiques. Així ho va anunciar la consellera d’Educació, Esther Niubó, a finals del curs passat. A més, també es preveu limitar progressivament l’ús de les tauletes digitals en l’etapa d’educació infantil (de tres a cinc anys), tot i que es garantirà una “disponibilitat suficient” d’aquests dispositius per a usos puntuals en les altres etapes educatives. Niubó també va anunciar una “restricció progressiva” de l’ús de les pissarres digitals a les aules d’infantil, mentre que aquestes es mantindrien en les etapes superiors. Un setge que, això sí, no s’aplicaria als ordinadors portàtils que es donen als alumnes de l’ESO. Però com ho veu la comunitat educativa?

Comença un nou curs escolar: aquest 9 de setembre més d'un milió i mig d'alumnes tornen a les aules catalanes després de les vacances. A l'ARA reunim les millors fotografies de la tornada a l'escola i posem el focus en els canvis d'aquest nou curs: la nova consellera d'Educació, Esther Niubó, i els processos d'estabilització de docents. També és el primer any que els mòbils seran regulats a les aules, i el català, un tema que genera controvèrsia cada any, continua pendent dels tribunals per cinquè curs consecutiu.

Comença un nou curs i, en teoria, professors i alumnes tornen frescos (mentalment, no pas per la temperatura) després d’una pausa raonable però imprescindible. Els anys em permeten afirmar que segons l’institut, i depèn del càrrec que ostentis, en quinze dies ja pots estar cremat. Confesso que he vist ritmes molt diferents i defenso que el professorat sigui alliberat de burocràcia innecessària perquè així es pugui concentrar en les classes i els alumnes. De feina no ens en falta pas, perquè encara couen els resultats PISA. Ara mateix el sistema educatiu català està en entredit en la seva totalitat.

Aquest curs que ara comença, l’escola cerdanyolenca Turó de Guiera incorpora cinc novetats al seu ventall d’extraescolars. Es tracta d’Idees en Joc, un programa de jocs de taula amb el qual es potencien les habilitats intel·lectuals i socials; la iniciació a l’esport, a l’abast de l’alumnat d’I3 i I4; les classes de cant; el pàdel, i l'handbol. Al marge, els alumnes del centre disposen d’opcions més clàssiques, com són les esportives: patinatge, judo, gimnàstica rítmica, poliesportiu –on es practiquen futbol, handbol i bàsquet de manera rotativa–, futbol i bàsquet benjamí i aleví, hoquei patins, vòlei o piscina. Entre les de tota la vida, també trobem l’anglès i l’Espai Deures, o les de caràcter artístic, com el ball i el teatre. L'oferta també n'inclou d’altres més originals, com els escacs, el dibuix manga o la batuescola, així com opcions per endinsar-se en l’àmbit tecnològic.

El curs 2024-2025 començarà amb una novetat dirigida a abordar un problema que s'arrossega des de fa temps als centres educatius: un pla de "desburocratització". Els docents, però sobretot les direccions d'escoles i instituts, han denunciat reiteradament que es perd una gran quantitat de temps fent papers i tràmits en lloc de dedicar-lo a l'ensenyament. De fet, segons un estudi de l'OCDE, els directors d'escola a Espanya han d'invertir la meitat del seu temps només a fer papers i tràmits.

Hi ha famílies que fa dies que tenen marcada al calendari la data del 8 de setembre. I també hi ha infants que ja estan desitjant tornar a l'escola per veure els amics i reprendre rutines. No obstant això, hi pot haver algú a qui aquesta tornada se li faci feixuga, a qui li costi tornar-se a llevar d'hora o a qui un canvi d'escola o institut se li faci una muntanya. És per això que us donem alguns consells fàcils de seguir per fer més plaent la tornada a la rutina.

Falten pocs dies per estrenar un nou curs escolar, un nou cicle que arriba carregat de reptes. Al dossier de l'ARA d'aquest diumenge hem seleccionat els principals i els expliquem, aportant un bri d'optimisme amb alguns casos d'èxit dels molts que existeixen en l'ecosistema educatiu del país. Centres que se'n surten, com l'institut de Berga que ha capgirat els mals resultats en matemàtiques aplicant un mètode innovador, el centre de formació professional que ha aconseguit oferir un programa de formació a l'exterior als seus alumnes i l'escola d'alta complexitat que presumeix de bons resultats acadèmics fent de la seva biblioteca el centre de gravetat. 

Esther Niubó (Barcelona, 1980) ha assumit el càrrec de consellera d'Educació i Formació Professional després de fiscalitzar des de l'oposició la feina de sis consellers que l'han precedit. Concedeix al diari ARA la primera entrevista des que va ser nomenada, fa menys d'un mes.

La davallada de naixements continua marcant l'oferta educativa a Catalunya. El curs 2024-2025 hi haurà 1.800 infants menys d’infantil 3 (I3) a les escoles catalanes, un fet que es traduirà en una evident baixada de ràtios. La menor proporció d'alumnes també farà que aquest curs s'ofereixin una trentena de grups menys que ara. En el cas dels instituts, Educació preveu que també hi hagi 1.100 alumnes menys, però les ràtios no baixaran. D'altra banda, el curs vinent hi haurà tres centres nous i fins a set instituts escola que sorgiran de la fusió de centres que ja existien, ha informat aquest dilluns la consellera d'Educació, Anna Simó.

L'últim curs escolar hi havia més de 2.000 docents exercint de directors a les escoles i instituts de Catalunya. Entre ells, hi ha directors i directores que fa més de 30 anys que ho són, però segons les dades del departament d'Educació, la figura del director que es manté en el càrrec durant molts anys és cada cop menys habitual. De fet, el 44% dels directors d'escoles i instituts públics no repeteixen mandat o estan en el seu primer mandat. Dit d'una altra manera, hi ha un miler de docents que fa menys de quatre anys que han accedit a aquest càrrec, segons les últimes dades del curs 2022-2023.

L'inici de curs més prematur en dècades a Catalunya ha començat amb alegria a les aules i amb incertesa als despatxos. Moltes escoles han avisat que tenien problemes per trobar monitors que cobreixin l'hora de lleure educatiu a la tarda que la Generalitat pagarà durant tot el mes de setembre a les escoles públiques per compensar l'avançament de curs (les classes s'acaben a les 13 i hi haurà menjador i oci educatiu fins a les 16.30). Malgrat que el departament d'Educació va explicar la setmana passada que el 100% de les escoles ja tenien el contracte signat per garantir el servei –en total, 1.730 contractes–, les empreses de lleure s'han trobat amb dificultats per trobar monitors disponibles, sobretot en àrees rurals.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, atén l'ARA hores després d'anunciar un acord amb els sindicats, que ell mateix va qualificar "d'històric", i tres dies abans que comenci un nou curs escolar.

El desplegament de la LOMLOE, que es comença a aplicar aquest curs que és a punt de començar, implicarà –entre altres canvis– l’avaluació per competències. Sentim a parlar molt d’aquest concepte, però potser no se sap ben bé què són les competències ni quines es preveuen en els nous currículums educatius. Serveixi aquest article com a resum dels aspectes essencials.

S'acosta la tornada a l'escola. Els infants s’acomiaden de les vacances d’estiu després de més de dos mesos de desconnexió i poques rutines, i això fa que moltes famílies ens preguntem com podem ajudar els nostres fills a afrontar l'inici d'un nou curs de manera positiva. Vet aquí vuit idees que ens permetran transitar de les vacances a la rutina escolar amb serenitat.