El nom d'Aleksandr Dugin, fins a l'atemptat que va matar dissabte la seva filla, només sonava als especialistes, als que segueixen a fons l'actualitat internacional i a extremistes de dretes. Ideòleg de l'anomenada quarta teoria política –a la pràctica, una actualització més del feixisme–, fundador amb Eduard Limónov del Partit Nacional Bolxevic i admirador confés del tradicionalista i esoterista antisemita Julius Evola, Dugin ha estat un dels inspiradors de la política expansionista de Vladímir Putin. És un d'aquests pensadors amb els quals el Kremlin actual se sent còmode i, per tant, una demostració més que el govern rus és capaç d'assimilar i acollir l'extrema dreta i fins i tot teòrics del neofeixisme sense cap mena de problema. Encara que és difícil determinar el grau d'influència de Dugin a l'entorn de Putin, el seu llibre Fonaments de geopolítica és el tractat més influent en l'exèrcit, la policia i les elits estatals russes des de l'enfonsament de l'URSS.

La mort en atemptat, aquest dissabte, de la filla d’Aleksandr Dugin en el context de la guerra d’Ucraïna ha posat el focus sobre aquest pensador i politòleg neofeixista rus, conegut entre cercles il·liberals de la cada cop més àmplia comunitat de l'extrema dreta europea, que combaten amb fermesa tot el que representa la Unió Europea. La superposició de les xarxes europees de Dugin, algunes de les quals construïdes des de fa més de vint anys, amb les elaborades pel Kremlin des de mitjans dels anys 2000 "és motiu de gran preocupació", en paraules d'una de les millors coneixedores de l'activitat de l'ultradretà, la professora de la universitat George Washington Marlène Laruelle.