Diumenge a la matinada tornarà l’horari d’estiu. A les dues de la matinada, els rellotges s’hauran d’avançar una hora i passaran a ser les tres, un canvi que comporta perdre una hora de son però que allarga les tardes amb més llum solar.

La pandèmia va enterrar la modificació dels horaris entre les prioritats polítiques dels estats membres. Malgrat que el 2019 la Comissió Europea i el Parlament Europeu es van comprometre a establir zones horàries naturals al continent i posar fi als canvis d'hora a l'estiu i a l'hivern, tres anys després el projecte continua desat en un calaix. "Bloquejat, estancat", ha reconegut una representant de la Comissió Europea. Quan falten només uns dies per retardar una hora els rellotges i entrar a l'horari d'hivern, uns quants experts han tornat a plantejar la proposta d'ajustar els horaris a Europa.

D'aquí una setmana acabarà l'horari d'estiu i, com cada any, l'últim diumenge d'octubre caldrà endarrerir els rellotges una hora a les 3 de la matinada. El canvi d'horari cada cop està més qüestionat i, ara mateix, no és possible estimar quin estalvi energètic –i per tant també econòmic– representa per a una família.

Compartir amb els edificis de l'entorn l'energia addicional que es genera, és a dir, l'anomenat "excedent", o impulsar la instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum als sostres d'edificis agrícoles, industrials o empresarials. Són dues de les recomanacions al sector privat que el govern espanyol, sota la batuta del ministeri de Transició Ecològica, ha inclòs a l'esbós del pla de contingència al qual ha tingut accés l'ARA, i que té previst aprovar la setmana que ve, un cop celebrat el consell de ministres d'Energia europeus d'aquest divendres a Brussel·les.

Fre al preu de l’electricitat, ajudes per al transport públic, bonificacions energètiques concretes per a jubilats i estudiants i subvencions del cost de la calefacció per als beneficiaris de les ajudes a l’habitatge. El govern alemany ha aprovat aquest diumenge un tercer paquet massiu d’ajudes per alleujar l’efecte de la crisi energètica en les butxaques dels ciutadans i les empreses. Aquest cop el volum és de més de 65.000 milions d’euros, una quantitat que dobla la destinada conjuntament en els dos paquets anteriors (30.000 milions), sense necessitat de crear nous deutes. “Estan en joc molts diners, però la despesa és necessària”, ha remarcat el canceller alemany, Olaf Scholz. “Es tracta de conduir el nostre país amb seguretat a través d’aquesta crisi. Moltes persones estan preocupades en aquest moment i ens prenem totes aquestes preocupacions molt, molt seriosament”, ha indicat.