Els títols de les cançons fan olor de bosc, amor i somni: La lluna a les mans, Fulles als ulls, Herbes d’esperar-te, Flors a la cara... “No sé ben bé per què vaig acabar agafant totes aquestes imatges de la natura, així com una mica oníriques. Potser és que tenia una inclinació per les coses essencials”, explica Ernest Crusats (Vic, 1986), excantant de La Iaia, sobre el caràcter del disc La font gelada (Fina Estampa, 2022). Un debut amb el seu nom amarat de l’alè d’altres somiadors d’ahir i d’avui com Pau Riba, Toti Soler i Sufjan Stevens, que connecta amb el misteri tel·lúric dels dos primers àlbums de Ferran Palau, L’aigua del rierol (2012) i Santa ferida (2015).

Bon dia per a les perifèries que creen al marge de la força centrípeta cultural de Barcelona. Per una banda, Alizzz, del Baix Llobregat, que ha estrenat la seva primera cançó en català. I per l'altra Ernest Crusats, d'Osona, que acaba de publicar Porta oberta, el primer tema de la seva carrera al marge del grup La Iaia. Justament deu anys després del memorable debut de La Iaia, Les ratlles del banyador (2012), Crusats està a punt d'estrenar-se en solitari amb La font gelada, el disc que publicarà el 7 d'octubre Fina Estampa, el segell de l'equip de management de Manel, Mishima, Maria Arnal & Marcel Bagés, Quimi Portet i Joan Garriga & el Mariatxi galàctic, entre d'altres.