Només hi ha una companyia que, després de dotze anys, arribi a estrenar al Teatre Nacional i anunciï que plega. Els VVAA són una rara avis en l'escena catalana; tant, que solen especificar que no són una companyia sinó "un col·lectiu multidisciplinari que crea des de l'horitzontalitat", segons puntualitza Elena Martín. També són una de les companyies més trencadores en el dispositiu escènic, immersiu i ple de referents culturals. I encara hi ha els temes que toquen: contemporanis, generacionals (són nascuts pels volts dels Jocs Olímpics) i amb una mirada política. La seva singularitat ha fet que s'hi fixin els principals teatres de Barcelona i Madrid, i després de mitja dotzena d'espectacles i alguns premis (Arcas 2020, This is real love, Pool (no water), Wohnwagen), el Teatre Nacional els produeix Baby no more, un títol que roben de la seva principal icona pop, Britney Spears. Si la Brit deia Baby one more time, els VVAA diuen que ja n'hi ha prou.

1. Despertar. Em deia Elena Martín, la directora i protagonista de Creatura, en conversa a la Ser, sota l’empara de l’Anna Puigboltas, que fer de director i actor a la vegada, com fa ella, no és fàcil de manejar, però que ella s’hi troba bé perquè pot estar “absolutament present” a l’escena, viure el rodatge a la bombolla.

“Està bé parlar les coses… És molt propi de la teva generació”, diu evasivament i sense gaire convicció el pare de la Mila, la protagonista de Creatura, quan aquesta li pregunta si la seva proximitat física l'incomoda. És un moment que defineix a la perfecció el repte (que no la provocació) que ens llança la pel·lícula d’Elena Martín Gimeno, una exploració del despertar i la frustració sexual d’una dona als trenta, quinze i cinc anys. Hi ha certa afinitat entre aquest personatge, interpretat per l’actriu i directora, i el que va encarnar al curtmetratge d’Irene Moray Suc de síndria, una jove que intentava desbloquejar el seu cos després d’una violació.

És la primera nit que la Mila i el Marcel passen sols a la caseta de la Costa Brava on s’acaben d’instal·lar. Al llit, ella se li acosta amb un desig inesperat i comencen a besar-se, però la cosa no va bé i, un cop més, el sexe acaba entre retrets i llàgrimes de frustració. Així arrenca Creatura, el segon llargmetratge com a directora d’Elena Martín, que es presenta aquest dissabte a la Quinzena de Realitzadors de Canes. Martín interpreta la Mila, que cerca explicacions al seu bloqueig sexual –que es manifesta pel seu cos en forma d'urticària– en el passat: en els primers contactes amb la sexualitat de la Mila adolescent (Clàudia Malagelada) i en la descoberta del propi cos de la Mila de 5 anys (Mila Borràs). Oriol Pla, Àlex Brendemühl i Clara Segura completen el repartiment d’una pel·lícula audaç que s’endinsa en un territori poc explorat al cinema: la sexualitat i els seus trastorns. "Parlar de sexe és fàcil. El que és difícil és parlar de la intimitat", diu Elena Martín.

Ja han passat set anys des que Girona es va convertir en el gran plató d’una gran producció que la va projectar a escala internacional. “Joc de trons va suposar un abans i un després”, coincideixen diferents veus consultades per l’ARA de la indústria audiovisual catalana. Des de llavors que les gravacions de pel·lícules, sèries i també publicitat a les comarques gironines no han parat de créixer. Però la pandèmia va suposar un parèntesi important. No en va, aquest curs ha començat amb força amb el rodatge gairebé simultani de sobretot sèries i pel·lícules tant a Girona ciutat com en diferents punts de la Costa Brava i l’Alt Empordà, així com l’anunci del rodatge de la producció de Warner Bros i Peacock Mrs. Davis. El creador de Lost, The leftovers i Watchmen, Damon Lindelof, gravarà una nova sèrie a la capital gironina coincidint amb les Fires de Girona, pels volts de Tots Sants.

L'acció es roda en un xalet de Sant Vicenç de Montalt rodejat d'arbres i torres, amb un menjador de mobles rústics i una cuina de rajoles setanteres. Una munió de tècnics formiguegen al voltant de l'equip actoral que lidera Elena Martín (Barcelona, 1992). Amb només 30 anys, protagonitza i dirigeix el seu segon llargmetratge, coescrit amb la guionista Clara Roquet (Libertad, Els dies que vindran). Creatura aprofundeix en un tema poc explorat des de la ficció com és l'educació sexual i el desig femení. "Sempre que hi ha una pel·lícula del despertar sexual d'una dona o d'identitats dissidents, sempre s'enfoca com a perillós. És veritat que ens passen coses, totes hem patit agressions sexuals, siguin verbals, mirades, violència física, falta de respecte. Però no pot ser l'únic relat, el sexe no només és perillós: l'energia sexual és una energia vital, de fet sortim d'allà", reflexiona Martín.