Hi poses les expectatives altíssimes, perquè ja has vist el pa que s'hi dona, en els concerts de Remei de Ca la Fresca. I sempre les superen, com va passar dijous a la Sala Apolo en una actuació rabiosa i divertida, amb un carisma desbordant a l'escenari i un entusiasme encomanadís entre el públic. A finals de l'any passat, la banda d'Arbúcies va publicar L'ham de la pregunta (Bankrobber), un dels millors discos del 2024 segons l'ARA. Des d'aleshores han fet més de seixanta concerts defensant amb el ganivet entre les dents un rock que neix en les esquerdes del temps, lliure de cotilles estilístiques, i alhora connectat amb el present més angoixant, el de les depredacions diverses que afecten el país: l'espoli dels aqüífers, la salinització dels camps, l'especulació urbanística, la contaminació provocada pels purins, les mentides de la ultradreta... Remei de Ca la Fresca són d'Arbúcies i estan emprenyats, però en comptes de fotre la tabarra canalitzen la insurrecció amb ironia, poesia i una concepció de l'espectacle que ens recorda el poder de la música en directe.

La tradicional cerimònia de lliurament dels Premis Altaveu inaugurarà una nova edició del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, la 36a. La gala se celebrarà el vespre del 10 de setembre a Can Massallera, i els concerts i les diferents activitats s'escamparan de l'11 al 14 pel teatre Cal Ninyo, la plaça de l'Ajuntament, els jardins de l'Ateneu, la rambla Rafael Casanova i els cinemes Can Castellet. "La programació posa l'èmfasi en la música que té veu pròpia, perquè la veu pròpia és un motor de transformació social", diu Víctor Partido, programador artístic del festival. Efectivament, la singularitat, la veu pròpia, és el tret característic d'artistes i grups que actuen a l'Altaveu com Pau Vallvé, Remei de Ca la Fresca, Roserona i Derby Motoreta’s Burrito Kachimba.

Xantal Rodríguez i Irene Solà comparteixen generació i paisatge. La primera és d'Arbúcies i és la cantant de Remei de Ca la Fresca, que té cançons com Mal de muntanya, inclosa al disc L'ham de la pregunta (BankRobber), un dels millors àlbums del 2024 segons l'ARA. La segona, l'escriptora, és de Malla, i ha fet de la muntanya un personatge omnipresent en les novel·les Canto jo i la muntanya balla (2019) i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023), totes dues publicades per Anagrama. Aquest segon llibre és el que recomana Xantal Rodríguez, que viu de ben a prop els colors, les olors i la rauxa de la natura inherents a la literatura d'Irene Solà.

Han seguit el concert hipnotitzats i sense adonar-se que el cos anava cedint a les cançons de Dipotria, el doble disc de Pau Riba que s’ha homenatjat al Teatre Grec aquest dimarts amb totes les entrades venudes. Primer han estat els ulls que, coordinats, s’han anat obrint com una flor. Després, els petits i descontrolats moviments d’aprovació del cap, que han passat a les espatlles i han contagiat els braços. La parella expulsava l’energia per les mans i passava a surar per l’aire. Primer s’ha aixecat ella i, mig segon després, ho ha fet ell. Ha estat a la part final del concert. A l’escenari ja feia estona que ballaven, però al públic li ha costat arrencar.

Remei de Ca la Fresca neix com una història d’amor en temps de covid en una modesta masia encimbellada en un indret solitari i privilegiat del massís del Montseny. A baix, ensotat, Arbúcies. El confinament de Xantal Rodríguez i Artur Piera, llavors parella recent, va donar fruits musicals feréstecs i rabiüts. És la casa on l’Artur va passar una infància creativa de fill únic, amb jocs solitaris i mons propis, sense amics a l’abast si no l’acostaven en cotxe a Arbúcies. Aquest espai on l’Artur gravava pel·lícules i respirava natura s’ha acabat convertint en estudi d’assaig i gravació del grup musical i en el plató dels videoclips que realitzen ells mateixos.

Pot ser que primer et cridin l'atenció per una cançó, però l'encanteri es consuma en directe. Com passa amb La Ludwig Band, un concert de Remei de Ca la Fresca és una de les experiències que paga la pena viure repetidament perquè sempre et sorprendrà. Ara, tres anys després de debutar amb un àlbum homònim publicat per Indian Runners, el grup d'Arbúcies ha acabat el 2024 llançant L'ham de la pregunta (BankRobber), un dels millors discos de l'any segons l'ARA. Què fa que Remei de Ca la Fresca sigui el grup revelació del 2024? Cançons com Mal de muntanya, Mort el pare, De cara / Esmolada, Lisèrgica espardenya i Fusta d'artista, amb lletres que empelten poesia en la indignació i el somni. També hi ha l'instint, que els porta a llaurar el misteri i la ràbia amb l'arada d'un rock tan lliure com el de Triana, Pau Riba i Smash i amb la insolència de qui viu aquí i ara sense Déu ni amo. Remei de Ca la Fresca són la psicodèlia insurrecta que toca de peus a terra i la poètica abrandada que et mira de cara. Parents llunyans dels Surfing Sirles, cosins segons de La Ludwig Band i cosins germans de Mar Pujol, Carpa Negra, Power Burkas i Minibús Intergalàctic. És el rock de la Selva per a una rave al Montseny. De tot plegat en parlen Artur Piera i Xantal Rodríguez en representació del grup que completen Víctor Inskipp i Iago Rueda.

"Sota aquesta terra mullada hui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... Tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa. El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia! Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer", així comença el manifest de la iniciativa Som València escrit per l'artista valenciana Sandra Monfort. L'ha llegit una de les seves companyes al trio Marala, la santcugatenca Selma Bruna aquest dilluns a La [2] de l'Apolo durant un dels molts concerts organitzats arreu per ajudar els afectats per la DANA. Ha sigut el moment més emocionant de la nit, sobretot quan la indignació ha amarat les paraules de Monfort recitades per Bruna: "Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia! Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat". Monfort no era a Barcelona. "Necessita descansar", ha dit Bruna, i tothom a la sala ha entès l'extenuació de la gent que està entomant la catàstrofe natural i política a l'Horta Sud. Com havia dit una estona abans la mallorquina Júlia Colom, sempre impecable: "Volem dimissions, no només una".

El grup Fetus continua lligant punk i folk, cada vegada més en sintonia amb l'esperit de The Pogues, la banda irlandesa que va liderar Shane MacGowan. Ho certifica el disc Càntir nou fa aigua fresca (BankRobber, 2024), novament produït per Joan Colomo, que reforça el camí que van engegar arran de Sota, cavall i rei (2021) i que inclou col·laboracions de les Testarudes i una adaptació del poema Ahir de Josep Carner i un recitat d'arxiu de Joan Vinyoli (Domini màgic). En parla el bisbalenc Adrià Cortadellas, cantant i compositor principal de Fetus.

Hi ha poques coses més excitants a la música catalana que el rock de la Selva, concretament el d'Arbúcies i específicament el del quartet Remei de Ca la Fresca. És una proposta única que a la tardor publicarà un disc amb Bankrobber i que el divendres 5 de juliol compartirà escenari a Teià amb la poeta Núria Martínez-Vernis, en una actuació inclosa en el Festival Poesia i +. La confiança del segell Bankrobber és absoluta. "Publicaran un disc nostre i encara no han escoltat gairebé res… Ens agafen amb fe cega", diu Xantal Rodríguez, cantant del grup que completen Artur Piera, Iago Rueda i Víctor Álvarez.

La pluja va respectar prou la programació musical de les Festes de la Mercè de dissabte. Divendres, en canvi, la tempesta va obligar a suspendre concerts com el de Santa Salut a l’escenari Mediterràniament de la platja del Bogatell, on abans havia dominat el trap de 31 Fam i el pop d’Alizzz, que hi va estrenar la seva primera cançó en català, Que pasa nen, que va presentar dient “Visca Barcelona, visca el Baix Llobregat i visca la cultura catalana, que és de tots”. Dissabte, tot i una pluja intermitent, la platja va aplegar una gentada per seguir els concerts d’Els Catarres i Marcel i Júlia, però també es va suspendre el que tancava la nit, el de Delafé y las Flores Azules, per problemes tècnics relacionats amb la taula de so dels monitors d’escenari que no es van poder resoldre.