El sector primari català afronta una situació paradoxal. Cada cop hi ha més consciència de la importància estratègica que té per al país poder comptar amb aliments de proximitat, i la tecnificació ha provocat que Catalunya sigui una potència exportadora en alguns àmbits, com el del porcí. Tot i així, cada cop hi ha menys pagesos, i els que hi ha són més grans. Gairebé un 50% de la terra està en mans de persones de més de 64 anys. I en un procés de concentració de propietats certament preocupant, el nombre d'explotacions ha caigut a la meitat (115.000 a 54.000) en els últims 40 anys. Tot i així hi ha brots verds que conviden a l'optimisme. Les històries que expliquem avui a l'ARA són de joves que o bé han agafat el relleu dels seus pares o bé provenen de l'àmbit urbà i aposten per les noves formes d'agricultura regenerativa i orgànica, que cada cop tenen més èxit i clients. Projectes com el de Can Font Orgànic o el Mas de les Vinyes demostren que és possible viure de l'agricultura amb un plantejament respectuós amb el medi ambient, una branca del sector que cada cop creix amb més rapidesa.

La història de Can Font, una finca de 40 hectàrees entre l’Albera i el cap de Creus, s’ha escrit durant nou generacions. Francesc Font té 43 anys, des de ben petit que ja pujava al tractor familiar i de seguida va agafar les regnes del negoci. Però fa una dècada va adonar-se que tenia un problema greu: perdia cada any 20 tones de sòl. “Estaven empobrits i erosionats. M’estava carregant la finca i també m’estava guanyant pitjor la vida. Havia entrat en un cercle viciós”, assenyala. És quan va començar a buscar alternatives a l’agricultura industrial per regenerar la terra. I va topar amb l’agricultura regenerativa. Ha deixat de llaurar i ja no utilitza adobs de síntesi. Els seus camps estan carregats de flors i envoltats d’ocells. “I en alguns casos, com la vinya, ja ha començat a augmentar la productivitat”, diu.

Tot i el progressiu envelliment de la població pagesa, hi ha una nova generació que pica a la porta i demana ser escoltada. Molts són joves, criats a ciutat però que fugen de l'etiqueta de neorural. D'altres són fills i filles de pagesos que estan girant com un mitjó l'explotació familiar. Majoritàriament, dones. Veuen la terra des d'una altra perspectiva: busquen arrelar-se al territori, no competir amb la naturalesa, disminuir la dependència dels productes fòssils i, alhora, donen molta importància a la sobirania alimentària en un context de crisi energètica i climàtica. Parlen un nou llenguatge, abracen noves tècniques, però alhora miren cap a la tradició. I ho fan servint-se de les xarxes socials, on teixeixen vincles des d'una nova mirada rural, i comercialitzant directament els seus productes. Són la nova pagesia.

Hi ha vegades que els astres s’alineen. Ho explica la Marta en cotxe cap a la llibreria La Lluerna, a la plaça Gran del barri Vell de Ripoll. És l’única botiga que només ven llibres de tota la comarca, va néixer fa només vuit mesos i escalfa motors per a una tardor farcida de presentacions de llibres, concerts i l’estrena del club de lectura. Un nou espai de trobada per revitalitzar la vida cultural de Ripoll. “No sabia ni que tenia vocació de llibretera, però col·lectivament hi vam veure una oportunitat”, reflexiona. La Lluerna és una de les set empreses amb què està diversificada la cooperativa d’habitatge i producció Mas La Sala. És el projecte vital de sis joves que fa set anys van decidir entrellaçar les seves vides lluny de la ciutat, on s’havien criat, i ja en fa quatre que van aconseguir materialitzar-ho en una finca de 60 hectàrees a Sant Pau de Segúries, a 900 metres d’altitud.