Sense relleu generacional

LleidaEl futur de la pagesia a Lleida penja d’un fil per la falta d’un relleu generacional. Les dificultats per accedir a la terra i les elevades inversions inicials que calen per engegar un projecte agrari són les principals traves amb què es troben els joves que volen treballar al camp. A més, en els últims anys grans empreses nacionals i estrangeres han adquirit grans extensions de terra, cosa que ha fet que augmenti el preu i ha provocat que encara sigui més difícil accedir-hi. Les dificultats encara són més importants si a tot plegat s’hi suma l’estat actual en què es troba el sector, amb uns preus de la fruita sovint per sota dels costos de producció. Fa unes setmanes a l’ARA explicàvem el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat, on la demanda per ser pagès supera l’oferta de sòl agrari, un cas oposat al de les terres de Ponent, tot i que amb moltes menys hectàrees.

“No hi ha relleu generacional perquè entra menys gent que els que es jubilen”, explica a l’ARA Josep Maria Companys, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a Lleida. Les dificultats per accedir a la terra són una de les pedres amb què es troben pel camí les noves generacions que es volen dedicar a l’agricultura. “L’accés a la terra és totalment impossible si no ets fill de pagesos”, afegeix. Companys atribueix aquest fet a l’arribada de grans empreses i de capital estranger que compren moltes terres i hi fan grans grans inversions. “Les multinacionals no ens donen sortida i han acabat d’estrangular la gent que vol entrar al camp”, diu Companys. Aquestes grans empreses poden arribar a arrendar entre 500 i 1.000 hectàrees a un preu molt elevat, gairebé inassumible per al pagès, que es considera que pot tenir molta terra quan té unes 35 o 40 hectàrees.

Tornar al poble

“L’accés a la terra és el cavall de batalla de les noves incorporacions i també per als que ja en tenen, perquè, si no, no poden créixer”, deia Neus Monllor, consultora en territori i doctora en geografia i medi ambient, durant el 18è Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, que va tenir lloc a la Universitat de Lleida els dies 22 i 23 d’octubre. Una de les altres traves per dedicar-se a l’agricultura és que per engegar un projecte cal fer unes grans inversions. “És inviable començar un projecte des de zero perquè es requereix un capital i unes inversions tan elevades que no es poden assumir”, diu Companys. Companys també apunta que les noves generacions que volen treballar al camp es troben “frens” a casa, ja que els pares no estan convençuts que els fills s’hi acabin quedant. Si bé en els últims anys molts joves han tornat a casa per dedicar-se a la pagesia a causa de la crisi, aquestes dades s’han d’analitzar amb prudència. “Això s’ha de valorar d’aquí cinc anys, que és quan diuen que l’economia pot repuntar. Aquí és quan veurem si els joves continuaran treballant com a pagesos, ja que ens hem trobat amb alguns casos de fills que han tornat a marxar”.

Dades preocupants

La falta d’un relleu generacional es constata amb unes dades que no conviden a l’optimisme. “Per cada 100 pagesos de més 55 anys, n’hi ha 7,7 de menys de 35. Necessitem que més persones s’incorporin al camp”, diu Monllor. A més, el nombre d’explotacions agràries s’ha reduït. Segons dades de l’Idescat, el 1993 hi havia 74.300 titulars d’explotacions agràries a Catalunya, mentre que el 2013 només n’hi havia 52.823. També ha baixat la tinença de terres en propietat. El 1993 hi havia 69.681 titulars que tenien explotacions en propietat, mentre que l’any 2013 n’hi havia 47.720.

“Si s’ha trencat la saga de la família, un ja no pot ser pagès. Per ser-ho cal tenir terra, maquinària i més coneixements perquè ara s’ha de produir més que abans”, explica Ramon Nabau, de 58 anys, que s’ha dedicat sempre a la pagesia. Té tres filles però no té el relleu garantit. “Les filles no crec que s’hi dediquin. Tinc dos néts i espero que un d’ells es quedi a la terra però si no les arrendaré”, diu. Tot i la falta d’un relleu generacional clar, descarta vendre’s qualsevol parcel·la. “Al contrari, si em surt un tros i el puc pagar, el compraria per ampliar patrimoni”, afegeix. “Un pagès s’estima molt la terra i el patrimoni. Som molt reticents a vendre”, explica Companys.

Tot i els mals auguris, s’espera que les mesures impulsades pels bancs i els nous plans de millora del desenvolupament rural obrin una escletxa que convidi a l’optimisme. Des de l’any passat, les entitats bancàries ofereixen crèdits a uns interessos més baixos i fins a 810 joves van sol·licitar els plans de millora de desenvolupament rural impulsats per Generalitat i la Unió Europea que preveuen atorgar ajudes de fins a uns 30.000 euros per iniciar un projecte al camp. El sindicat JARC-COAG, però, va denunciar dijous que Agricultura està endarrerint de manera “injustificable” la concessió de les ajudes per als joves. Lamenten que fa més de dos mesos que el conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta, anunciés que enguany s’aprovarien 775 sol·licituds i encara no se’n sàpiga res.