L’atleta Anna Comet va conèixer el seu marit ara fa vint anys, quan tots dos eren entrenadors d’esquí alpí. La seva història d’amor va començar amb una gran amistat. “Érem dues persones que ens vam entendre molt bé des del principi, ens explicàvem moltes coses i anàvem junts a tot arreu. És allò que sou molt bons amics fins que un dia t'adones que tens més ganes d’estar amb aquella persona que amb qualsevol dels altres amics. Quan això et passa repetidament, comences a pensar que potser allà hi ha alguna cosa més que amistat. Als dos ens va passar a l'hora i va ser molt bonic”, diu Comet. 

Anna Comet (Girona, 1983) saluda unes mares de l'escola del seu fill gran mentre li fem les fotografies per aquesta entrevista al centre de Vic. Ella viu ben a prop, a la Guixa. Fa anys que és una osonenca més. Formada com a esquiadora, ja fa anys que brilla com a atleta de trailrunning amb èxits a curses a l'Everest o el Sàhara. A més, s'ha tret dues carreres, ha escrit llibres i escriu articles com els que ha publicat a l'ARA. Ara fa unes setmanes va rebre una trucada: li comunicaven que la Unió de Federacions esportives de Catalunya (UFEC) la premiava pels seus objectius assolits tant en l'àmbit personal com en el professional, i queda demostrat, doncs, que es pot competir a primer nivell sent mare. De fet, fa poques setmanes va ser mare per segon cop.

Anna Comet (Girona, 1983) vol descansar una mica aquesta primavera, després d’esdevenir la segona catalana a guanyar la prestigiosa Marató des Sables al desert del Sàhara. Comet acaba de publicar el llibre Córrer per amor (Grup 62), on reivindica poder compaginar la maternitat amb l’esport d’alt nivell.

Si la situació evoluciona favorablement, dissabte ja es podrà sortir al carrer per fer esport. Tot i que encara no se’n coneixen els detalls, corredors i ciclistes celebren la decisió. “És una notícia esperada. Durant aquestes setmanes ens hem sentit apartats de les decisions”, diu Pau Capell, que fa uns dies va enviar una carta al Consell Superior d’Esports (CSD) demanant el desconfinament dels esportistes. “Haurem de llegir la lletra petita, si definiran alguna distància o temps, però ens permetrà fer una miqueta més del que estàvem fent a casa. És evident que ara la prioritat és la salut. Nosaltres en som plenament conscients i hem respectat el confinament, però els nostres rivals d’altres països s’estan entrenant. Es tracta de ser responsables i buscar fórmules que no posin en risc ningú”, argumenta la marxadora Raquel González. “Crec que hem anat molt tard i que la tardança demostra la poca cultura de l’esport que tenim perquè als països que sí que han permès l’activitat esportiva no els ha anat pitjor”, opina Anna Comet, atleta d’alt rendiment i columnista de l’ARA.

Si fa unes setmanes us parlava dels rècords del món, existeix un altre punt d’inflexió, que està a l’abast de més esportistes però que igualment queda restringit a un grup privilegiat: les mínimes olímpiques. Són les marques que els esportistes han de complir en certs esports per poder participar als Jocs Olímpics. Aquestes marques les exigeix el Comitè Olímpic Internacional juntament amb cada federació per assegurar que qui accedeix a una cita tan important estigui a l’altura i que el repte i l'espectable esportius siguin, verdaderament, del més alt nivell.

Què empeny els alpinistes a seguir conquerint cims sabent el risc que corren en cada un d’ells? Què empeny els practicants de salt base a seguir buscant la volada més vertiginosa sabent que no poden fallar? Què empeny els escaladors de solo a seguir explorant parets sabent que qualsevol petit error és fatal? Què empeny els pilots de motos del Dakar a repetir un any rere l’altre sabent que el preu d’una caiguda pot ser extremadament elevat?

El cap de setmana passat vaig viure una experiència extraordinària. Va tenir lloc la primera edició del WRun by Anna Comet, un training camp per a dones corredores. No em mal interpreteu amb el format de només dirigir-ho a dones, tinc grans companys i amics homes d’entrenament, sempre m’hi he trobat a gust, valoro molt la seva feina i les seves capacitats i aprenc diàriament al seu costat. Però durant l’embaràs em vaig adonar que els homes i les dones som molt diferents i que, per tant, tenim necessitats molt diferents a nivell metabòlic, fisiològic, hormonal, estructural, biomecànic, emocional, de posició social... Durant el període de l’embaràs em vaig adonar que se m’havia entrenat i tractat sempre com un nen, primer, després com un noi i, posteriorment, com un home i és un greu error. No en culpo a ningú, senzillament abans no es tenia en compte aquesta diferència perquè no hi havia la informació que tenim ara.

Els campus d’esportistes d’elit han consolidat el seu espai en el catàleg d’ofertes d’oci. Són una tendència a l’alça durant gran part de l’any natural -no només l’aturada d’estiu- i promocionen el joc pel joc. També corren el risc de respondre a l’egocentrisme del cap de cartell, en la línia dels estàndards materialistes actuals per amortitzar una etapa d’èxit relativament fugaç. Cal ser molt honest amb els criteris. Les tecnificacions intenten allunyar-se del pes del cromo. Realcen la disciplina i un paquet d’activitats pensades des de la pista, no des d’una botiga de marxandatge a preu de saldo.

Avui em prenc la concessió de dedicar aquestes línies als avis i les àvies dels esportistes que tenim fills.

L'atleta catalana Anna Comet ha quedat guanyadora de la 9a edició de la cursa de muntanya Everest Trail Race. Comet s'ha imposat en les sis etapes d'aquesta cursa a l'Himàlaia, amb un recorregut total de 170 quilòmetres i més de 26.000 metres de desnivell acumulat. La present edició de la cursa ha estat marcada per la duresa (una de les més complicades de les nou que s'han disputat fins ara), sobretot en les quatre primeres etapes. Després de guanyar la prova el 2014 i el 2015, l'atleta catalana s'ha endut la victòria per tercera vegada.

Cinquè triomf consecutiu d'Anna Comet a la categoria femenina de l'Everest Trail Race. La catalana podria aconseguir aquest dissabte el seu tercer triplet de victòries, després de guanyar les edicions 2014 i 2015 d'aquesta exigent prova.

El cap de setmana del 30 de novembre i l'1 de desembre se celebrarà la primera edició del WRun by Anna Comet a Caldes d'Estrac (Maresme), un 'training camp' per a dones corredores. Les participants podran compartir un cap de setmana complet i ple d'activitats tan formatives com pràctiques. El camp base d'aquesta iniciativa, que compta amb nou tallers especialitzats, s'ubicarà a l'hotel Dynamics. Professionals del prestigi d'Anna Grífols (alimentació), Anna Farrés (treball de força), Laura Màrquez (fisiologia) o Iris Parés (fisioteràpia) oferiran els seus coneixements.

Aquest estiu he competit molt i això comporta viatjar molt. El viatge als Estats Units m’ha marcat. Hi he anat a fer una cursa de sis etapes, la Transrockies Run. Per si mateixes, les curses per etapes són especials i diferents pel que impliquen de logística, de convivència, de cansament, d’èpica i de vivències personals i emocionals.

Pocs dies després de guanyar l’Under Armour Transrockies, Anna Comet ha completat l'OCC, la cursa 'curta' de l'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), en quarta posició. La catalana ha sigut superada per la neozelandesa Ruth Croft, la càntabra Azara García i la japonesa Yuri Yoshizumi en la prova de 55 quilòmetres i 3.500 metres de desnivell positiu. La igualadina Sheila Avilés ha abandonat al quilòmetre 37 quan anava en segona posició.

Anna Comet va completar ahir la sisena etapa de l’Under Armour Transrockies amb un temps de 3:51:35 i es va proclamar campiona en categoria femenina. La catalana de l’equip The Elements - Dynafit, que es va endur totes les etapes, va quedar en cinquena posició a la classificació general de la prova que es va celebrar a Colorado. Tan sols quatre homes (Joshua Ferenc, Matt Cavanaugh, Adam Zastrow i Julien Lachance) van millorar el seu temps global de 18:59:57. En categoria femenina, la nord-americana Elliot Singer i la britànica Joasia Zakrzewski van completar el podi.

L'Under Armour Transrockies afronta la sisena i darrera etapa amb la catalana Anna Comet domina la categoria femenina. Comet, que va imposar-se en les primeres quatre etapes femenines, és cinquena a la general quan només queden 36 quilòmetres per disputar-se. La catalana participa en una cursa clàssica en què se sumen un total de 120 milles a Colorado en sis etapes, creuant paisatges icònics del centre dels Estats Units. "Córrer als Estats Units és especial i molt diferent de les carreres europees", ha valorat l'atleta.

A partir de certa edat, les dones ens fem proves ginecològiques i els homes exàmens de pròstata per prevenir malalties que es poden detectar amb un diagnòstic precoç, per evitar mals majors o agafar-los a temps. Ho tenim completament integrat a nivell social i estipulat a nivell mèdic i les persones que no ho fan són les que van a contracorrent o els considerem uns imprudents.

La maternitat és un sotrac en la vida de moltes dones. Ho és, sens dubte, en el terreny personal (canvis físics d’anada i de tornada, dolor, xoc emocional, esgotament, estrès). Ho és, també, en el terreny professional. En el moment en què una treballadora comunica l’embaràs, el compte enrere per veure-la desaparèixer del mapa es posa en marxa. És una lectura ràpida i superficial de l’impacte que la maternitat té en les dones. Al darrere s’hi amaga un univers de temes que, com va quedar demostrat al debat Les mentides de la maternitat que el diari ARA va tenir l’encert d’organitzar a principis de maig, han sigut invisibilitzats i relegats a l’esfera més íntima, sota l’epígraf de coses de dones. Això ha sigut així fins ara. El canvi està arribant gràcies a un important gruix de dones que han passat pel procés d’embaràs, part i criança i que han topat amb la cara oculta de la maternitat, amb totes les veritats que cap campanya de publicitat explica ni cap supervendes d’autoajuda maternal desglossa. Dones preparades, potents, rebels, argumentadament inconformistes, amb projectes vitals i professionals sòlids, porten a l’esfera pública la maternitat en tots els seus vessants: els amables i els crus. Reclamen una relectura de la maternitat en clau social.