El ventall d'oferta de pòdcasts en català és riquíssim, extens i no para de créixer. Centenars d'episodis s'enregistren periòdicament en format d'àudio o vídeo i es poden descarregar d'internet o escoltar en streaming, amb temàtiques, estils i categories per a tots els gustos i interessos. Des de propostes amateurs, que apleguen grups d'amics que xerren amb un parell de micros sobre les seves aficions per diversió, fins a projectes absolutament consolidats, amb audiències de rècord i molta tirada a les xarxes. És la nova forma de comunicació que enganxa sobretot les generacions joves, més acostumades a la itinerància de la pantalla del mòbil que a sintonitzar la ràdio o la televisió en directe.

Fins als 20 anys, Manel Vidal Boix (1989) va créixer i viure al barri vell de Salt amb la seva família, prop de la plaça de les Llúdrigues, a tocar de les hortes i la séquia Monar. Ara, l'humorista està completament establert a Barcelona, on ha consolidat la seva carrera professional, s'ha fet famós com a veu autoritzada de La Sotana, escriu guions a La Competència de RAC1 i fa monòlegs amb El Soterrani. Tanmateix, tot i la distància física i temporal amb el poble natal, el seu vincle amb Salt és honest i es manté consistent, com una mena de pòsit llunyà però latent, sense el qual no s'explica la seva trajectòria. Des del dia a dia de la capital catalana, Vidal recorda i defineix els punts més identificatius del seu particular món petit.

Mil dues-centes persones es van congregar dissabte al Teatre Victòria. En aquest cas, no era per veure el Mago Pop fer desaparèixer un helicòpter, sinó per veure els artífexs del pòdcast La Sotana invocar a l’escenari Joel Joan, ídol i nèmesi al mateix temps d’aquest espai sobre futbol (és a dir, sobre Barça, és a dir, sobre Messi, segons aclareix el seu lema). L’actor sabia que no es tractava de traçar una serena reflexió sobre el sector audiovisual o desgranar els secrets de les arts interpretatives i va sortir en mode rockstar autoparòdica, saludant el públic amb un penjoll de raïm en una mà i una birra a l’altra, arrencant un grapat de grans directament amb la boca com un Cèsar qualsevol i llançant-ne la resta a una platea enfervorida.

L'escriptor noruec Per Petterson (Oslo, 1952) és un dels grans noms actuals de les lletres escandinaves. Es va consagrar a escala internacional amb Sortir a robar cavalls, una novel·la que va aparèixer l'any 2003 i que Club Editor va publicar el 2016 en català. A través d'aquesta traducció és com va arribar-hi Manel Vidal. El còmic de La Sotana assegura que és "un dels llibres que més plaer m'ha causat llegir". Petterson té la capacitat de captura la bellesa, el pas del temps i la profunditat de l'existència des de la menudesa de les vides humanes.

La llista dels més venuts de Sant Jordi 2023 ha canviat respecte a la provisional que es va donar a conèixer el 23 d'abril, quan encara faltava més d'una hora perquè tanquessin les parades i les llibreries. Així ho constata la llista de vendes recollida per LibriRed, la plataforma estatal creada per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters, la Cambra del Llibre de Catalunya i el ministeri de Cultura. Segons les dades relatives a la setmana de Sant Jordi a Catalunya, el llibre més venut va ser la novel·la 32 de març, de Xavier Bosch, que desplaça del número 1 Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà. També canvia la llista de no-ficció en català, que ja no l'encapçala La Sotana amb la Gran Enciclopèdia del Barça, sinó Xavier Sala i Martín amb De la sabana a Mart.

Aquesta setmana es podria parlar del triomf del Barça contra l’Atlètic de Madrid que sentencia la Lliga. O seguir estirant el serial Negreira. O de la tremolor a les cames de l’Arsenal que conviden el City a tornar a guanyar la Premier. O del partit del Barça femení contra el Chelsea que pot suposar una nova final de Champions. Però deixeu-me anar als marges.

"Modgi, et vols casar amb mi?", li demana un noi a Magí Garcia, que se'l mira estupefacte. "Home, preferiria...", deixa anar mirant-li la xicota. S'han guanyat una dedicatòria especial: "La millor parella des de Kodro i la depressió". Els humoristes de La Sotana compleixen amb els seus fans sent La Sotana en cada firma. El següent de la cua s'enduu un afalac: "Per a l'Albert, el Messi de les polles". Un lector de Manacor celebra una altra perla: "Quan vagis a casa, mata Rafa Nadal".

La llibreria Ona de Gràcia va rebre la Gran Enciclopèdia del Barça (Blackie Books) a finals de març. Un totxo de 422 pàgines que l’encarregada, en ple boom de Sant Jordi, i amb la botiga plena de llibres, volia tornar. Doncs resulta que, en només 24 hores, en va vendre 10 exemplars. "Tu saps qui són, aquests?", pregunta a un dels clients. Avui aquesta obra hilarant escrit pels membres de La Sotana ocupa un lloc principal a moltes llibreries que es preparen per a l’onada de vendes de la diada.

Andreu Juanola (Girona, 1989) és el presentador i productor de La Sotana, un podcast satíric de futbol que, des de la perifèria dels mitjans de comunicació tradicionals, s’ha convertit en un actor clau de l’humor en català. Fins fa 6 anys, Juanola vivia i treballava a Girona, concretament al barri de l’Eixample Sud, prop de l’avinguda Lluís Pericot i del bloc d’edificis de Cent Llars, així que es desplaçava un cop a la setmana a Barcelona per gravar el programa d’humor, aleshores encara no tan conegut. Després de 27 anys instal·lat a la ciutat gironina, cansat de la monotonia del mercat laboral local i amb ganes de consolidar l’aposta de La Sotana, va decidir fer el pas de traslladar-se a Barcelona i ampliar horitzons.

Des que el youtuber Miquel Montoro –el nen pagès que parlava de "ses taronges" i "hòstia pilotes"– va canviar d'idioma en els seus vídeos "perquè hi ha més persones que parlen castellà que català", a principis del 2020, la presència del català a les xarxes ha millorat. Encara és indiscutible que els influenciadors i creadors de contingut catalans que tenen més èxit treballen en castellà (Laura Escanes, AuronPlay, Patry Jordan, Paula Alós, etcètera) però també és veritat que, en una escala molt menor, han començat a sorgir tiktokers, youtubers i streamers que creen en català. I fins i tot hi ha hagut casos com el de Berta Aroca, que va passar-se al català, o el de Pol Gise, que tot i tenir un gran èxit amb els seus canals de YouTube i TikTok parlant de mitologia i història en castellà (té prop d'un milió de seguidors), ha obert comptes paral·lels en català.