La meva imprescindible Imma Sust va publicar un vídeo a Instagram explicant que no s’ho estava passant bé per culpa d’alguns dels símptomes de la menopausa. El vídeo va tenir moltíssims comentaris i el que més ens va sorprendre és la quantitat de dones que feia anys i anys que patien determinats inconvenients de salut i la resignació amb la qual els vivien. Tant la Sust com jo hem buscat un bon assessorament mèdic per viure bé la menopausa i era xocant llegir tantes dones que normalitzaven estar malament. Però fa poc vaig adonar-me que per molt que faci i digui, tampoc soc immune a una certa normalització del dolor físic.

No estic bé, doctora. Crec que tinc una depressió o, el que és pitjor, una demència precoç –li vaig etzibar atemorida a la meva metge de família–. Sento una tristesa profunda, ganes de plorar, estic de molt mal humor i irritable, i crido a les meves filles per res. A la feina no soc capaç de concentrar-me. Fins i tot, començo a tenir lapsus importants de memòria”, vaig confessar-li feta un mar de llàgrimes.

Mireia Grossman apareix amb un coixí en forma de vulva i un model anatòmic dels que fa servir als seus tallers per ensenyar a milers de dones què tenen entre les cames. "Soc com El foraster en versió entrecuix", diu fent broma. Ella ho va descobrir a la quarantena, quan estudiava fisioteràpia i es va apuntar per casualitat a l'assignatura optativa de salut de la dona. "Optativa!", exclama. El que va descobrir va ser tan sorprenent que des de llavors s’ha dedicat a divulgar-ho com a fisioterapeuta, fisiosexòloga i osteòpata experta en sòl pelvià. I no només per ajudar a prevenir problemes tan comuns com el prolapse o les pèrdues d’orina, sinó per garantir i allargar la diversió.

La menopausa encara és un tema tabú a l'entorn laboral, encara que la majoria de les dones que passen per aquesta fase en pateixen els símptomes cada dia mentre continuen anant a treballar. Així ho ha remarcat aquest dimarts la investigadora i professora de l'escola de negocis Eada Aline Masuda, que ha analitzat aquest fenomen a l'estudi La menopausa a la feina. L'informe es basa en una enquesta a 575 dones treballadores d'entre 45 i 58 anys, de les quals un 93,5% presenten almenys un símptoma vinculat al climateri, mentre que un 60,4% n'han reportat set o més. Entre els més freqüents hi ha el cansament físic o psicològic (un 80% en pateixen), els problemes de son (75%) i les molèsties musculars (74%).

La cantant i actriu Nina (Barcelona, 1966) va entrar en la menopausa de forma sobtada, després d'una intervenció quirúrgica. Tenia 44 anys i, de cop i volta, el cos li va començar a enviar senyals que li indicaven que havia encetat una nova etapa vital. Aquella experiència va portar-la a reforçar encara més l'estil de vida que havia seguit fins aleshores, basat en una alimentació sana i en exercici físic recurrent. Al llibre Menopausa (Columna/Destino) l'artista i logopeda explica que prendre consciència del cos i saber donar resposta a allò que ens demana és fonamental per a una vida saludable, i dona pautes per aconseguir-ho sense desanimar-se.

La menopausa acostuma a aparèixer entre els 45 i els 55 anys, però també pot fer-ho abans o després d’aquesta franja d’edat, i provoca canvis físics i emocionals que afecten el benestar i la qualitat de vida. La menstruació desapareix i els ovaris deixen de fabricar hormones essencials, com els estrògens i la progesterona. Abans d'arribar a aquesta etapa de la vida, però, les dones ja experimenten alguns símptomes que indiquen que s'acosta el moment del canvi. Aquest moment s'anomena perimenopausa i és habitual que es manifesti tres o quatre anys abans de deixar de menstruar. Beatriu Roca, coordinadora del grup de Menopausa de la Societat Catalana de Ginecologia, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, explica quins són aquests símptomes i la millor manera de gestionar-los.

“Les dones arribem a la menopausa com si anéssim a l’escorxador. És molt ofensiu, sobretot si tenim en compte que arribar-hi és un triomf de vida”. L'afirmació, contundent, la diu Mireia Grossmann, fisiosexòloga, fisioterapeuta, divulgadora de la salut del sòl pelvià, i autora del llibre Menopausa. No hi ha regles. Recursos per viure amb plenitud el climateri (Ara Llibres, 2024) publicat recentment. Aquesta especialista explica que la menopausa està passant actualment per un efecte pèndol, ja que venim del silenci més absolut amb què s'abordava aquesta etapa i en canvi des de fa pocs anys trobem que està sorgint molta informació i consciència, possiblement perquè la generació de dones que arriben a la menopausa tenen veu pròpia, saben de la importància de compartir experiències i són conscients que cal cuidar-se per viure aquest període amb la màxima plenitud possible. Grossmann té claríssim que “no som culpables de venir d’on venim, però sí que som responsables d’on anem”. Queda clar que en una societat on es premia la joventut i la bellesa, la menopausa sempre ha tendit a ser un tabú perquè s'havia vist com tot el contrari, vellesa i decadència. Però no és així. La desinformació és una constant en la vida de les dones i aquesta etapa no ha estat una excepció. Resulta difícil afirmar categòricament que és fase bona o dolenta perquè no hi ha dues menopauses iguals. Però en qualsevol cas no és una patologia ni una condemna i es poden fer moltes coses per transitar-la el millor possible.

A la porta del lavabo d’homes de l’empresa pública hi apareix un cartell d’un color rosat clar, amb unes lletres, en rosat fosc, que diuen: “Què et passa? Que tens la regla?” A baix, en lletres més petites, també de rosat fosc, hi llegim: “Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones”. A dalt, a mà esquerra, hi ha el símbol de gènere femení, però amb un puny tancat a dins de la rodona (és una mà dreta, veiem), com a senyal de lluita. Els símbols de gènere, el de la rodona amb la creu (que simbolitza el planeta Venus), per a les dones, i el de la rodona amb la fletxa (que simbolitza el planeta Mart), per als homes, es fan servir des de fa segles, i actualment n’hi ha d’altres que simbolitzen intersexe o transgènere. El cartell –en veig d’altres amb altres frases– fa referència al comentari, menyspreador, que una dona pot rebre després de segons quina reacció. En trobaria, d’equivalents masculins? Potser sí. “Vas mal follat”?

Ja fa un any i escaig que visc l’etapa de la menopausa i sovint em toquen els nassos algunes visions que no m’acaben d’encaixar. Per començar, m’agradaria dir que igual que amb les malalties mentals no s’identifica la persona amb la malaltia (ningú no és depressiu sinó que es parla de persones que tenen depressió, per exemple), les dones no som menopàusiques, sinó que estem en aquesta etapa. No és cap prejudici, senzillament em resisteixo a definir la meva vida pel sol fet de no tenir la menstruació.

La menopausa és una etapa de la vida de totes les dones. La menstruació desapareix i els ovaris deixen de fabricar hormones essencials, com els estrògens i la progesterona. Acostuma a aparèixer entre els 45 i els 55 anys, però també pot fer-ho abans o després d’aquesta franja d’edat, i provoca canvis físics i emocionals que afecten el benestar i la qualitat de vida. Alguns dels símptomes, com els fogots, són àmpliament coneguts, però n'hi ha d'altres que no es relacionen habitualment amb la menopausa i que també experimenten moltes dones. Quan es té la menopausa, la directora del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, Elisa Llurba, recomana fer canvis en l'estil de vida, com l'exercici físic i una bona alimentació, i valorar amb experts si cal incorporar tractaments hormonals substitutius per fer front a aquesta nova etapa amb bona salut. Això sí, remarca la importància de treballar-ho conjuntament amb els professionals de ginecologia.

Marta Marcè té 39 anys, però la seva vida va fer un gir quan en tenia 26. Llavors treballava en producció de cinema i mai havia pensat que acabaria dedicant-se al món de la nutrició. Fins que li van diagnosticar un càncer. "Quan ets tan jove i et diuen: «Mira, tens un càncer d'ovaris molt avançat. Hauràs de passar per una operació molt forta i entraràs en menopausa de cop. I hauràs de fer quimioteràpia», et quedes en xoc. Penses: «Què ha passat?»", recorda. Va decidir que després de l'operació es prendria un any de recuperació, un any per reconstruir la seva vida i, sobretot, per entendre què era aquella menopausa precoç que ara formava part d'ella.

Al març, la primera dama dels Estats Units, Jill Biden, va anunciar una nova iniciativa de la Casa Blanca per a la salut de la dona que posava en relleu una qüestió de recerca aparentment poc coneguda: ¿i si es pogués retardar la menopausa i tots els riscos per a la salut que s'hi associen?

¿Hi ha alguna cosa bona en el fet de ser dona i anar sumant anys? Des de fa massa temps ens han fet creure que, amb l’arribada de la menopausa, les dones només fan que perdre: tenen menys joventut i bellesa, menys energia i agilitat física, fogots, insomni, incontinència urinària i sequedat vaginal. I la llista podria continuar.

En els éssers humans, la menopausa és un fenomen de sobres conegut. En la resta d’espècies, però, és extraordinàriament poc freqüent. L’any passat, un equip de científics va revelar que les femelles d’una sola població de ximpanzés viuen molt de temps un cop acabada la seva etapa fèrtil. Però, a banda dels ximpanzés i els éssers humans, els investigadors només han trobat proves clares de l’existència de la menopausa en cinc espècies, totes de l’ordre dels cetacis.

L’associació Hera ha donat a conèixer la llista amb els noms de les guanyadores de la tercera edició dels seus guardons anuals a les dones professionals que contribueixen a la visibilització de l’osteoporosi i la menopausa. Així doncs, el jurat dels Premis Hera ha reconegut Annabel Fernández, Raquel Barrachina, María Margalejo i Maria Lara en les quatre categories convocades: cultura; emprenedoria; investigació i recerca, i periodisme i comunicació, respectivament.

Per als biòlegs, la menopausa és desconcertant. Si la selecció natural afavoreix els gens que produeixen una descendència més nombrosa, per què no són fèrtils tota la vida, les dones? Quin benefici evolutiu comporta el fet de viure tants anys sense tenir més fills?

Suplements, llibres electrònics i assessorament. És la recepta per millorar el benestar i la salut hormonal de les dones que planteja FemmeUp, una start-up catalana que va irrompre l'any passat per omplir un buit històric: el que separa aquestes necessitats femenines i l'androcentrisme d'una medicina que sempre ha mirat el cos femení "des del prisma del cos masculí".

La menopausa també està sortint de l'armari després de segles atrapada en la intimitat per pudor propi i sobretot pel pes d'una cultura que considerava la fi del cicle reproductiu com "l'infern de les dones", en paraules del francès De Gardanne, que dos segles enrere va posar nom a aquesta etapa vital de grans canvis hormonals. 

Aquí teniu el rostre en gran format d'una dona aparentment jove exposada al món, com acostumen a exposar-se la maduresa i la vellesa: tèrboles i desenfocades. A punt de desaparèixer.

“Als 40 anys pot començar el millor de la vida si saps cuidar-te”. Ho diu Alberto García Bataller, doctor en ciències de l’activitat física i l’esport i autor del llibre Mujeres en forma, publicat per Plataforma Editorial. I és que cada cop hi ha més evidències científiques que demostren que fent canvis en l’estil de vida –sobretot cuidant l’alimentació i fent exercici físic– es poden aconseguir reduir molts dels símptomes que acompanyen els anys previs a la desaparició de la menstruació. Repassem amb diversos professionals tot el que podem fer per arribar a aquesta etapa en plena forma i viure-la sense patiment ni riscos.