Portugal i Espanya aspiren a ser el bressol europeu de l'hidrogen renovable, pel que fa al consum, però sobretot a la producció. No són els únics estats membres que en un context marcat per l'imperatiu de diversificació de les fonts energètiques, així com de descarbonització de les economies, tenen la mirada posada en aquest vector energètic. A la llista s'hi sumen països com França i Alemanya. De fet, la primera potència europea ha fet un pas més per importar més de la meitat de l'hidrogen que preveu consumir a partir de l'any 2030. En un acte celebrat a Berlín, OGE, l'operador gasista alemany, s'ha afegit formalment a la llista de promotors de l'hidroducte H2Med.

La transició energètica i alguna de les seves derivades, com l'hidroducte Barcelona-Marsella (el BarMar o H2Med), les interconnexions energètiques o la descarbonització, han entrat en el Tractat de Barcelona, signat aquest dijous pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el de la República Francesa, Emmanuel Macron. Després de dècades de reticències entre tots dos estats, a Barcelona s'ha segellat l'acord que vol mostrar que el govern francès i l'espanyol han aconseguit alinear, almenys en part, les seves polítiques energètiques.

Espanya i França aspiren a funcionar com un tàndem a nivell europeu i a concertar al màxim la seva política davant la resta de socis. Aquesta és la principal conclusió del nou Tractat d’Amistat que tots dos presidents, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, van signar aquest dijous al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El conegut com a Tractat de Barcelona transmet de forma ben nítida una idea: màxima coordinació. “Les dues parts es consultaran regulament davant les grans decisions europees amb l’objectiu d’establir posicions comunes en el si de les institucions europees”, es pot llegir. La idea és que el nou eix París-Madrid serveixi per equilibrar el pes dels països del Nord i de l’Est.

Teresa Ribera (Madrid, 1969) rep l'ARA a la seu del ministeri per a la Transició Ecològica quan falta només un dia perquè Espanya, França i Portugal segellin l'acord de l'H2Med (també conegut com a BarMar), l'hidroducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella. En aquesta legislatura, la seva cartera tenia per davant gestionar el desplegament de les renovables, però també polítiques per fer front el canvi climàtic. Els seus plans, però, s'han vist trastocats per una guerra i una crisi de preus i energètica sense precedents.

La futura connexió marítima entre Barcelona i Marsella, anomenada H2Med, ha de servir per distribuir hidrogen renovable entre el sud i el nord d'Europa. És un projecte a llarg termini que, si bé busca reforçar la sobirania energètica del Vell Continent, no soluciona la crisi energètica actual. Es preveu que la infraestructura entri en funcionament al 2030, any en què la península Ibèrica confia poder exportar hidrogen renovable als socis europeus. Però abans d'arribar a aquella data hi ha alguns obstacles que caldrà superar perquè el projecte vegi la llum i no s'esfumi.

De l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.

Els governs espanyol i alemany han convençut el president francès, Emmanuel Macron, perquè es construeixi un hidroducte submarí entre Barcelona i Marsella com a alternativa a la interconnexió fronterera del gasoducte MidCat, que arriba fins a Hostalric. La infraestructura, anomenada BarMar, està encara a les beceroles, però d'entrada representa una oportunitat per a la capital catalana per constituir-se en un hub de distribució d'hidrogen verd, un dels combustibles nets del futur que servirà per substituir les energies d'origen fòssil actuals, com el petroli o el gas.

El Midcat, el gasoducte que havia d’unir Catalunya amb França travessant el Pirineu, ja és història. La reiterada resistència francesa a aquesta infraestructura l’ha mantingut l’actual president, Emmanuel Macron, malgrat les fortes pressions d’Espanya, Alemanya i Portugal en plena crisi energètica causada per la invasió russa d’Ucraïna.