Els arbres han començat a esgrogueir-se, cauen les fulles, l'estiuet de Sant Martí diu adeu i Girona ja fa olor de Fires. Les festes de Sant Narcís es reivindiquen enguany com una marca de referència que vol convertir-se en una de les grans festivitats de cultura popular del Principat, al nivell de la Patum de Berga, les Santes de Mataró, Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona. Per això les Fires estrenen logotip i també per primer cop marxandatge, amb la voluntat continuada que siguin molt més que passejar entre atraccions a la Devesa i fer un got als concerts de barraques a la Copa.

Acabades les festes de la Mercè i Santa Tecla, Girona ja engega motors per a les Fires de Sant Narcís, que enguany se celebraran del 24 d'octubre al 2 de novembre. La cultura popular ha agafat embranzida els darrers anys amb tot de cites obligades com la cercavila que precedeix el pregó o la pujada del pilar per les escales de la catedral. Però la música continua sent el fil conductor d'una festa major que enguany estrena marca pròpia i aspira a catapultar-se costat per costat d'altres grans cites populars com la Patum de Berga o les Santes de Mataró.

Quan es parla de la Patum, la Mercè, Les Santes o Santa Tecla, a Catalunya no cal que aquestes festes majors duguin el lloc de referència al darrere. Es fa més que implícit. Sabem ipso facto que són les festivitats de Berga, Barcelona, Mataró i Tarragona. Però si es parla de Fires, d'on es fa referència? Els gironins no en tenim cap dubte: de seguida ens remet a la fred (perquè en gironí ho diem en femení), a la Devesa i a l'olor de castanyes pel pont de Sant Narcís (29 d'octubre) i Tots Sants (1 de novembre). Quina ciutat catalana pot dir amb orgull que es retroba a l'impàs del canvi de temps, quan un cap de setmana vas encara amb màniga curta i el següent potser ja amb abric i guants les matinades de concerts aguantant un got de ratafia a la Copa?

Quan a Àngel Daban (Girona, 1957) li va trucar l’alcalde per anunciar-li que seria un dels pregoners de les Fires de Girona va creure que era una estafa, que li estaven colant un gol a partir d’una aplicació d’intel·ligència artificial. “Pensava, què he fet de dolent perquè em truqui l’alcalde? A mi com a molt em truquen des de la comissió de festes!”. A Jordi Tonietti (Barcelona, 1961) el va guanyar la il·lusió de la notícia i no va poder-se’n estar, per defecte professional, de fer-li una broma: “Hi haurà croquetes?”. A Daban i Tonietti els uneix des de fa cinquanta anys un propòsit més necessari que mai: l’animació infantil exclusivament en català. A partir de la senzillesa, només amb la guitarra, un micròfon i la seva veu són capaços de regalar una hora fantàstica d’entreteniment als més petits.

Més enllà del Temporada Alta, que és el gran festival de tardor de Girona, la ciutat viu a cavall d’octubre i novembre deu dies frenètics en l'àmbit musical i amb concerts gratuïts per a tots els públics. Són les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona, que amb el centre neuràlgic dels concerts de La Copa regats amb les barraques, arranquen a partir d’aquest divendres fins al 3 de novembre amb la millor banda sonora dels últims anys. Un cartell musical de luxe digne d’un gran festival en què, segons explica el segon tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats, s’ha buscat que “tothom hi trobi alguna cosa que li agradi”, que cada gironí trobi “la nit que és la seva”, a partir d’ajuntar estils.

I tu, ets sarriera o agullana? Des de la setmana passada, revivint una guerra a mort entre famílies que va sacsejar la ciutat fa mig miler d'anys, els gironins estan cridats a triar bàndol. Els Sarriera, abillats amb un mocador verd i vermell. Els Agullana, amb un de lila i taronja. Són els dos bàndols que van convulsionar Girona durant el segle XVI i que ara la Festa Major dels 4 Rius, una forma diferent i popular de celebrar les Fires de Sant Narcís, ha rescatat per donar un nou impuls a la festa major. A través d'aquesta efemèride, es busca repetir l'èxit de la rivalitat entre els Blancs i els Blaus a Granollers, un tipus festiu de competició que s'ha propagat en els darrers anys a altres festes d'arreu del país.

Octubre i novembre es fusionen a Girona. Tot i el canvi de temps i les tardes de foscor, es multipliquen les activitats a la ciutat i les agendes estan més que atapeïdes. Enguany, del 27 d'octubre al 5 de novembre és temps de festa major: les Fires de Sant Narcís. I això és sinònim de certs rituals: si vius fora, tornar per saludar tothom; trobar-se amb la colla que només veus un cop l'any; anar al circ; passar fred a barraques; menjar castanyes (encara que últimament sigui en màniga curta)... Velles i noves tradicions que alguns guarden en la memòria, d'altres intenten refrescar i actualitzar cada any, i pares i avis fer reviure a noves generacions.

Finals de 2012. Un grup d’amics puja a un escenari la nit del 25 de desembre, dia de Nadal, a cantar tota mena de versions fent conya. Es fan dir Bakalao Pelao i el cantant és un dels carnissers del poble, que s’ajuda d’una llibreta per no perdre’s amb la lletra de les cançons. Som a Sarrià de Ter, en un dels locals de culte de la música underground gironina i ningú dels presents s’ho hauria pogut arribar a imaginar, però acaba de néixer l’embrió d’un dels grups de versions que es rifaran les festes majors la pròxima dècada. Són vuit homes, de diferents generacions, oficis diversos, estan d’aniversari i tenen un nom que per a alguns podria evocar a passos dobles o txa-txa-txa. Parlem de l’Orquestra Maribel, que per aquestes Fires de Girona tanca la gira dels seus primers 10 anys als escenaris amb una actuació per Tots Sants, l’1 de novembre, a les 18 h, a l’esplanada de La Copa.

Comencem cavalcant la nit de Tots Sants a vol d’ocell des de la nòria monumental de la Devesa. Notem l’emoció i el vertigen de sentir-se “el rei del món” a l'alçar-nos per sobre de les dues voltes de la ciutat que són patrimoni mundial: la de la catedral –la més ampla del Gòtic– i la que formen les capçades dels plàtans de la Devesa, que per alçada i longitud tampoc no tenen qui els faci ombra. A sota, les atraccions del parc ofereixen emocions més fortes, però no permeten la contemplació extasiada de la ciutat, que encén els llums als teus peus. La idoneïtat del parc urbà com a recinte de les Fires és un debat tan etern com la conservació del parc i els seus usos, però la conscienciació ecològica ha aconseguit que, com a mínim, els firaires no acampin aquest any entre els arbres. Feia massa anys que incomplien mesures sanitàries i de seguretat i convertien el parc, de facto, en un càmping il·legal. Caldrà mirar d’aclarir, però, qui va serrar, amb nocturnitat i traïdoria, un dels arbres que sembla que feien nosa a una atracció, i també qui va abatre un dels grans fanals del parc, situat just a tocar de la Noria Monumental.