Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

El politòleg Jean-Yves Camus és investigador a l'Institut Francès d'Estudis Internacionals i Estratègic (IRIS) i un dels principals experts europeus en moviments d'extrema dreta. En conversa telefònica explica a l'ARA les claus del resultat de les eleccions legislatives a França i l'escenari que s'obre ara.

Sentenciat. Emmanuel Macron ja ha perdut. Passi el que passi a la segona volta de les eleccions legislatives, diumenge que ve, el president francès és avui un líder derrotat. El Macron que va arribar a l’Elisi, l’any 2017, com a antídot contra la crisi existencial que afeblia la Unió Europea i contra l’extrema dreta d’una Marine Le Pen en plena reconversió política que s’acostava perillosament al poder, és avui l’ombra cansada i histriònica d’aquella grandeur presidencial. L’hiperlideratge de Macron s’ha menjat el personatge.

El 2017, Emmanuel Macron va esclafar Marine Le Pen a la segona volta de les eleccions presidencials franceses: va obtenir el 66% dels vots. El 2022 la va derrotar per un marge més estret, però encara amb comoditat, amb un 59%. Ara bé, després de la dissolució de l’Assemblea Nacional, el parlament francès, es preveu que el seu partit centrista i els seus aliats comptin ara amb el suport d’un 21% de l’electorat, davant del 29% de l’aliança d’esquerres coneguda com el Nou Front Popular (NFP) i el 37% de Reagrupament Nacional (RN), el partit d’extrema dreta de Le Pen.

L'escenografia no era de míting electoral ni de roda de premsa de partit. El número dos de l'extrema dreta de Le Pen, Jordan Bardella, possible nou primer ministre si Reagrupament Nacional (RN) guanya les eleccions legislatives, ha presentat davant la premsa aquest dilluns el seu programa electoral en un escenari que recordava inevitablement el de les rodes de premsa dels membres del govern. Faristol i paret del fons amb tons molt clars, bandera francesa darrere –no hi era l'europea, com és habitual– i sense logo de partit. El missatge era clar: Bardella ja es veu primer ministre. "Estem preparats per governar", ha proclamat.

Amb la inhabilitació durant cinc anys de la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, que la deixarà fora de la carrera presidencial del 2027, totes les mirades es giren ara cap a Jordan Bardella. Ell és el designat de Le Pen per ocupar el seu lloc. Fa anys que el prepara per a aquest moment. La líder d'extrema dreta era conscient que la seva inhabilitació podria arribar i en l'últim any ha cedit protagonisme a Bardella, eurodiputat i actual cap de files de la formació a Brussel·les. També és el president del partit. A França ja forma part del panorama polític i mediàtic, però fora del país encara és un gran desconegut. Qui és el successor de Le Pen?

Per primera vegada a la història, el principal partit d'extrema dreta de França, Reagrupament Nacional (RN) –l'antic Front Nacional–, no està presidit per un membre de la família Le Pen. Els afilats a la formació extremista impulsada per Jean-Marie Le Pen el 1972 han escollit aquest dissabte com a nou president Jordan Bardella, una figura molt propera a la líder del partit, Marine Le Pen. Bardella, també eurodiputat, n'era ja el president interí des que Le Pen va decidir al juny, després de les últimes eleccions presidencials i legislatives, deixar la presidència de la formació per dedicar-se plenament al grup parlamentari. "No tornaré a la presidència de l'RN. Em concentraré en la presidència d'aquest gran grup", va declarar després del resultat històric de les legislatives, que ha convertit el partit d'extrema dreta en el principal grup de l'oposició a l'Assemblea Nacional.