Sorpresa a França: l’aliança d’esquerres guanya i frena l’extrema dreta de Le Pen

La mobilització contra l'extrema dreta dona la victòria al Nou Front Popular, per davant dels macronistes

4 min
French people react after the legislative elections results

ParísL'extrema dreta no governarà a França. El Nou Front Popular (NFP), l'aliança de les esquerres, ha donat la sorpresa a les eleccions legislatives i ha aconseguit convertir-se en la primera força de l'Assemblea Nacional. És una victòria que ningú s'esperava, sobretot perquè totes les enquestes abans de les eleccions d'aquest diumenge apuntaven a una victòria prou clara de l'extrema dreta de Marine Le Pen.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

França s'ha mobilitzat i ha enviat un missatge clar a Le Pen: no vol que governi l'extrema dreta. Tot i el creixement espectacular que ha fet el Reagrupament Nacional (RN) en els últims anys, aquesta vegada tampoc ha aconseguit el seu objectiu de dominar l'Assemblea Nacional. El resultat demostra que el cordó sanitari –la crida a un front republicà feta pels macronistes i les esquerres– ha funcionat. De fet, la participació ha estat la més elevada dels últims 40 anys (al voltant del 67%), tot i que la xifra definitiva no es coneixerà fins dilluns.

Jean-Luc Mélenchon reaccionant als primers sondejos

L'aliança de les esquerres, un cop finalitzat l'escrutini, obté un resultat prou contundent: aconsegueix 182 diputats, tot i que es queda lluny de la majoria absoluta. La coalició del president Emmanuel Macron, Ensemble, queda en segona posició amb 168 diputats. D'aquesta manera, Macron aconsegueix frenar l'extrema dreta, però queda debilitat –perd entre 82 escons– i s'enfronta a una Assemblea on per primera vegada no disposa de la majoria.

Els resultats de les legislatives franceses

Reagrupament

Nacional (RN) i aliats

143

Junts per la

República (ENS)

168

Nou Front

Popular (NFP)

182

Els Republicans

(LR)

46

289

majoria

absoluta

289

majoria

absoluta

Assemblea

Nacional

577 escons

Assemblea

Nacional

577 escons

Dreta diversa 14

Dreta diversa 15

Esquerra diversa 13

Esquerra diversa 13

Centre 6

Centre 6

Regionalistes 4

Regionalistes 4

Altres 1

Altres 1

289

Assemblea Nacional

577 escons

Nou Front Popular (NFP) 182

Junts per la República (ENS) 168

Reagrupament Nacional (RN) i aliats 143

Els Republicans (LR) i dreta diversa 46

Dreta diversa 14

Esquerra diversa 13

Centre 6

Regionalistes 4

Altres 1

289

Assemblea Nacional

577 escons

Nou Front Popular (NFP) 182

Junts per la República (ENS) 168

Reagrupament Nacional (RN) i aliats 143

Els Republicans (LR) i dreta diversa 46

Dreta diversa 14

Esquerra diversa 13

Centre 6

Regionalistes 4

Altres 1

Tercera posició per a Le Pen

El Reagrupament Nacional s'enfonsa fins a la tercera posició, amb 143 diputats. Són molts més que els que Le Pen tenia fins ara (89), però el resultat és decebedor per al partit. El seu objectiu, proclamat durant la campanya, era aconseguir la majoria absoluta i governar per primera vegada. "Hem aconseguit els millors resultats de la nostra història", ha destacat el número dos de Le Pen i candidat a primer ministre, Jordan Bardella, que ha assegurat que "preparen la victòria de demà". També ha acusat el president Macron d'haver deixat el país "en mans de l'extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon".

Marine Le Pen ha evitat sortir a valorar els resultats i s'ha limitat a fer unes breus declaracions davant la premsa en què ha denunciat un cordó sanitari "antinatural". "Ens ha tret la majoria absoluta", ha dit una líder d'extrema dreta molt menys somrient que al final de la primera volta. Els Republicans, la dreta tradicional, aconsegueixen 45 escons. El resultat dels conservadors descarta una aliança entre la dreta i l'extrema dreta perquè sumant els seus escons també es queden lluny de la majoria absoluta, que se situa en els 289 diputats.

A la seu de la nit electoral de l'RN, les cares eren llargues i no hi ha hagut cap festa, tot i que estava preparada. La imatge de desolació contrastava amb la de la plaça de la República de París, on s'han reunit milers de seguidors d'esquerres per celebrar la victòria. És la cara i la creu de les eleccions legislatives.

De fet, aquestes eleccions i el mal resultat de l'extrema dreta són mèrit sobretot dels partits d'esquerres –França Insubmisa, els socialistes, els ecologistes i els comunistes–, que van ser capaços d'unir-se i fer front comú contra Le Pen en un moment de grans divisions entre aquestes formacions. Dos dies després de l'anunci d'eleccions legislatives, els quatre partits van anunciar un acord que semblava impossible. L'esperit del Front Popular del 1936 es va imposar. Ara caldrà veure com les formacions gestionen la seva victòria a l'Assemblea Nacional.

Manifestants francesos després de les eleccions legislatives d'aquest diumenge

Mélenchon reclama el govern

En aquest sentit, Jean-Luc Mélenchon, líder de França Insubmisa, el principal component del Nou Front Popular, ja ha reclamat al president Macron que deixi governar les esquerres. "El president ha de cridar el Nou Front Popular a governar", ha demanat. I ha advertit que "la voluntat del poble ha de ser respectada estrictament: no hi pot haver subterfugis. S'ha confirmat la desfeta del president de la República: el president ha d'inclinar-s'hi i el primer ministre ha de marxar".

Mélenchon reclama a Macron que ofereixi el govern al Nou Front Popular

La Constitució francesa no és prou clara a l'hora d'assenyalar qui ha de governar després d'unes eleccions legislatives. La carta magna assigna al president la potestat de nomenar un primer ministre que surti de la majoria de l'Assemblea, però no queda clar què passa si cap partit aconsegueix una majoria prou sòlida. L'inquilí de l'Elisi té marge per decidir. I, de fet, l'entorn de Macron ja ha sortit al pas i ha dit als mitjans que aquests resultats encara no mostren qui ha de governar.

Attal, dimiteix com a primer ministre: "Aquesta nit comença una nova era a França"

Una Assemblea ingovernable

Aquests resultats dibuixen ara una França ingovernable. Cap bloc ha obtingut una majoria clara a l'Assemblea Nacional i, per tant, el president Macron ho tindrà complicat per nomenar un primer ministre i un nou govern. La situació és inèdita. De fet, el sistema polític de la V República, creada el 1958, està dissenyat per fomentar majories àmplies a l'Assemblea i governs estables. El que passi a partir d'aquest dilluns és un terreny inexplorat.

Aquest diumenge a la nit el primer ministre, Gabriel Attal, ha anunciat que dilluns presentarà la dimissió al president, tot i que Macron li ha demanat que es mantingui al càrrec fins que hi hagi nou govern i nou primer ministre. La tasca del president de la República no serà fàcil. Macron té tres alternatives: buscar una gran coalició –el president va dir que no s'aliaria amb els insubmisos de Mélenchon, però es podria aliar amb els socialistes i ecologistes–, deixar que governi l'esquerra en minoria o nomenar un govern tecnòcrata, sense polítics. Cap de les tres opcions és senzilla ni garanteix que no hi hagi bloqueig.

Bardella (Reagrupament Nacional): "L'aliança del deshonor deixa França a mans de l'extrema esquerra"

El que sembla descartat és que governi l'extrema dreta, almenys a curt termini. Els de Le Pen ho continuaran intentant: "Avui comença tot", ha reiterat Bardella. Tot i el revés d'aquest diumenge, Le Pen no renunciarà a seguir el seu camí cap a l'Elisi, que intentarà assaltar el 2027. El dubte que s'imposa ara és si l'RN ha tocat sostre o si, per contra, té encara marge per créixer i aconseguir governar o guanyar les eleccions presidencials. L'amenaça de l'extrema dreta continua viva.

stats