Com ha dit a les xarxes l'escriptor Joan-Lluís Lluís, que la Maternitat d'Elna estigui sota el control dels feixistes de Reagrupament Nacional és un fet repugnant. També dolorós, pel seu fort contingut simbòlic. Per a qui no n'estigui al cas, la Maternitat d'Elna va ser una institució sanitària que va ser fundada l'any 1939 per la pedagoga i filantropa suïssa (també se la coneix com a Maternitat Suïssa) Elisabeth Eidenbenz al terme de la població d'Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, a pocs quilòmetres del camp de refugiats d'Argelers. La seva finalitat era acollir i ajudar les dones embarassades que es veien obligades a fugir exiliades a causa de la Guerra Civil Espanyola. Va estar en funcionament fins al 1944, quan la van tancar els nazis durant l'ocupació de França, i fins a començaments dels anys dos mil no se'n va recuperar la memòria. Aleshores l'Ajuntament d'Elna va adquirir l'edifici per convertir-lo en un memorial. Per conèixer-ne la història, són recomanables els llibres de la historiadora Assumpta Montellà sobre Eidenbenz i la Maternitat d'Elna, i també el documental –coproduït per TV3– La llum d'Elna, dirigit per Sílvia Quer.

L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

La líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, torna a seure a partir d'aquest dimarts al banc dels acusats en un judici que marcarà el seu futur polític. Le Pen va ser condemnada el març del 2025 a quatre anys de presó –només dos en ferm–, a cinc d'inhabilitació i a una multa de 100.000 euros per malversació de fons del Parlament Europeu en el cas del frau en els contractes dels assistents parlamentaris. A diferència de la pena de presó, el tribunal de primera instància va dictaminar l'aplicació immediata de la inhabilitació, encara que la sentència no fos ferma. De facto, la líder de Reagrupament Nacional (RN) quedava apartada de la carrera presidencial de les eleccions del 2027. Le Pen va recórrer contra la sentència i aquest dimarts comença el judici d'apel·lació, que s'allargarà un mes i que suposa la seva última oportunitat per poder optar a les presidencials.

L’arribada de Reagrupament Nacional (RN) al poder a l’Ajuntament de Perpinyà l’any 2020 va despertar expectació per veure com el partit d’extrema dreta governaria una ciutat de més de 100.000 habitants i, a més, capital de departament, dues característiques que fan que Perpinyà sigui única a l’Estat francès. Una ciutat test, com la va definir algun mitjà francès, tot i que ja hi havia l’exemple de Besiers –d’uns 80.000 habitants–, on RN va arribar al govern de la ciutat el 2014 i hi segueix després d'imposar-se també a les eleccions municipals del 2020.

La sentència que condemna Marine Le Pen a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació –que difícilment li permetran presentar-se a les eleccions presidencials del 2027– ho ha canviat tot. Des que un tribunal de París va condemnar dilluns la líder d'extrema dreta per malversació de fons públics, Le Pen ha deixat enrere el seu discurs moderat i s'ha dedicat a atacar les institucions de l'Estat amb una vehemència i una còlera inèdites. La líder de Reagrupament Nacional (RN) acusava aquesta setmana "el sistema" d'haver fet ús de la "bomba nuclear" per evitar que pogués estar a la carrera presidencial i la formació feia una crida a la mobilització al carrer. "Si ells utilitzen una arma tan potent contra nosaltres, és que estem a punt de guanyar les eleccions", assegurava fent referència a la bomba nuclear.

L’extrema dreta global ja té una nova víctima del sistema. “Jo soc Marine!”, declarava el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, després de saber-se la condemna per corrupció de la líder de Reagrupament Nacional i musa de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Elon Musk deia a X que "quan l'esquerra radical no pot guanyar mitjançant el vot democràtic, abusa del sistema legal per empresonar els seus oponents"; i Matteo Salvini relacionava, des de Roma, la condemna per corrupció de la líder ultra francesa amb la prohibició a l’ultranacionalista Calin Georgescu de presentar-se a les eleccions presidencials que s’han de repetir a Romania. Fins i tot el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, condemnava la sentència com "una violació de les normes democràtiques".

El cop per a l'extrema dreta és brutal. Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional (RN), ha estat condemnada aquest dilluns per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó (només dos en ferm) i cinc d'inhabilitació per al càrrec públic. El tribunal correccional de París ha decidit aplicar la inhabilitació de forma immediata, una decisió que probablement impedirà a Le Pen presentar-se a les eleccions presidencials del 2027. La sentència pot provocar un terratrèmol polític i canviar la història de França. 

La setmana passada PP i Vox s'aliaven, sense èxit, amb Aliança Catalana al Parlament per intentar tancar les mesquites a Catalunya. El partit de Sílvia Orriols acceptava fins i tot algunes esmenes de Vox, com la incorporació dels cossos de seguretat espanyols en el protocol de prevenció del terrorisme.  No era el primer cop que Vox i Aliança coincidien en una votació. Tot i les divergències en l'àmbit nacional, ambdues formacions van de bracet amb les propostes relacionades amb el control de la immigració a la cambra catalana. També ho podrien fer a Europa.

Jean-Marie Le Pen tenia vint-i-set anys quan un compatriota seu, el cineasta Alain Resnais, va filmar Nit i boira, una de les primeres pel·lícules, i encara avui una de les més importants, que s'han fet sobre l'Holocaust. Ja en tenia cinquanta-set quan un altre director de cinema francès, Claude Lanzmann, va estrenar Shoah, considerada un altre referent del cinema documental sobre l'antisemitisme, la persecució dels jueus d'arreu d'Europa pel Tercer Reich, les deportacions i l'assassinat en massa als camps nazis de concentració i extermini. Nit i boira dura trenta-tres minuts; Shoah, més de nou hores. Totes dues, però, tenen un mateix propòsit: donar testimoni de l'horror ocorregut a Europa amb el nazisme i la Segona Guerra Mundial. Són dues contundents alertes contra l'antisemitisme, el racisme i els discursos d'odi. “La sang ha coagulat, les boques han callat”, diu la veu narradora del poeta Jean Cayrol al començament de Nit i boira. El propòsit de Resnais, com després el de Lanzmann, era sortir al pas del negacionisme, deixar-lo sense arguments.

El futur polític de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen es juga a partir d'aquest dilluns al Tribunal Judicial de París. Le Pen i 24 càrrecs més de Reagrupament Nacional (RN) són jutjats per malversació de fons del Parlament Europeu. Estan acusats d'haver participat en un sistema il·legal per finançar despeses del partit, sobretot sous, amb diners de l'Eurocambra, en un moment en què la formació estava molt endeutada i no tenia el pes polític que té avui. Segons l'acusació, entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) hauria contractat com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit.

El Reagrupament Nacional (RN) podria guanyar per primera vegada a la història les eleccions legislatives aquest diumenge i convertir-se en la primera força a l'Assemblea Nacional francesa. Mai un partit d'extrema dreta havia tingut el poder tant a l'abast en la V República. Un partit que fa poques dècades era un partit marginal, integrat per diferents corrents feixistes, antisemites i nostàlgics del règim de Vichy, s'ha convertit en una formació que pot governar França i que atreu el vot de milions de francesos.

Les imatges d'una dona negra insultada pels seus veïns, un matrimoni blanc d'una seixantena d'anys i simpatitzants del Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta de Le Pen, han estat visualitzades per gairebé 12 milions de persones a X (ex-Twitter). "Marxa! Som a casa nostra! Això és França i a França fem el que volem. No m'interesses gens, així que ves-te'n a la caseta del gos", li etziba la dona. "Mira quines coses més repugnants porta als cabells", li diu al marit, en referència a les trenes que porta la víctima dels insults racistes, la Divine, que és auxiliar d'infermeria i fa trenta anys que viu a França.

Dominique Sistach és politòleg i membre de l'Observatori de les Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean Jaurès i professor de dret públic a la Universitat de Perpinyà. A preguntes de l'ARA analitza els resultats de la primera volta de les legislatives a França d'aquest diumenge.

L'escenografia no era de míting electoral ni de roda de premsa de partit. El número dos de l'extrema dreta de Le Pen, Jordan Bardella, possible nou primer ministre si Reagrupament Nacional (RN) guanya les eleccions legislatives, ha presentat davant la premsa aquest dilluns el seu programa electoral en un escenari que recordava inevitablement el de les rodes de premsa dels membres del govern. Faristol i paret del fons amb tons molt clars, bandera francesa darrere –no hi era l'europea, com és habitual– i sense logo de partit. El missatge era clar: Bardella ja es veu primer ministre. "Estem preparats per governar", ha proclamat.

Sophie Baby, historiadora, catedràtica a la Universitat de Borgonya, ha dedicat bona part de la seva recerca a l’Espanya contemporània. El mite de la transició pacífica (Akal) és el seu treball referencial. I justament ara acaba de publicar Juger Franco? Impunité, réconciliation, mémoire, que a la tardor s’editarà en castellà. Però aquí no és d’aquest tema que parlem amb ella, sinó de la crisi francesa que ha tornat a posar la República en el centre d’atenció, com a exemple del malestar de les democràcies europees, que ja porten temps donant senyals d’un canvi d’època en què es mouen moltes coses. Però encara no es veu cap a on es pot decantar tot plegat.

La líder de l'extrema dreta francesa Marine Le Pen promet que si guanya les eleccions legislatives del juny-juliol, Carles Puigdemont haurà de deixar d'operar des de França. Ho ha dit en una entrevista amb respostes per escrit concedida a El Periódico de España.

Amb la inhabilitació durant cinc anys de la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, que la deixarà fora de la carrera presidencial del 2027, totes les mirades es giren ara cap a Jordan Bardella. Ell és el designat de Le Pen per ocupar el seu lloc. Fa anys que el prepara per a aquest moment. La líder d'extrema dreta era conscient que la seva inhabilitació podria arribar i en l'últim any ha cedit protagonisme a Bardella, eurodiputat i actual cap de files de la formació a Brussel·les. També és el president del partit. A França ja forma part del panorama polític i mediàtic, però fora del país encara és un gran desconegut. Qui és el successor de Le Pen?

En plena ocupació alemanya de França, el 21 de febrer del 1944, vint-i-dos membres de la Resistència d'una xarxa formada per combatents estrangers comunistes, liderada per l'armeni Missak Manouchian, morien afusellats per oficials nazis. L'única dona del grup, la romanesa Olga Bancic, moriria setmanes després decapitada. Aquella unitat d'immigrants compromesos amb la llibertat de França esdevindrien herois al país pel qual van lluitar contra els nazis, sobretot gràcies a un cartell imprès pels alemanys, "l'affiche rouge", distribuït per tot París, en què el règim d'Adolf Hitler denunciava que els estrangers eren un perill per a França. La poesia que els hi va dedicar el poeta Louis Aragon i una cançó que va popularitzar Léo Ferré van fer dels joves comunistes executats un símbol.