Eleccions municipals a França: l’extrema dreta punxa i l’esquerra resisteix a París, Lió i Marsella

ParísL'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

Segons els primers resultats, l'RN no ha obtingut la victòria ni a Nimes ni a Toló, dues ciutats que estaven al seu abast i que confiaven en guanyar. A les ciutats grans i mitjanes, l'extrema dreta s'emporta poques victòries. Ha revalidat l'alcaldia a Perpinyà (Louis Aliot ja va guanyar a la primera volta) i ha guanyat a Carcassona i a Niça, tot i que el candidat de Niça, Éric Ciotti, no és del partit de Marine Le Pen, només un aliat.

Històricament, l’RN ha tingut molt poca implantació local i això fa que el poder als ajuntaments sigui menor del que la formació té a l’Assemblea Nacional. A més a més, el partit de Marine Le Pen i Jordan Bardella havia allargat la mà a la dreta per teixir aliances i unir llistes per a la segona volta a les ciutats on tenien possibilitats de guanyar, però a la majoria de municipis els candidats conservadors han rebutjat l’aliança amb l’extrema dreta. Aquest fet ha jugat en contra de les seves aspiracions municipals.

Amb tot, són els millors resultats del partit a unes municipals i demostren un avenç del vot d’extrema dreta, que podria tenir un rècord de regidors als nous ajuntaments. El partit de Le Pen i Jordan Bardella confirma la seva popularitat especialment al sud-est de França i a algunes zones del nord del país. 

París, victòria de l'esquerra

Les tres grans ciutats franceses –París, Marsella i Lió– continuaran en mans de partits d'esquerra. A París, els socialistes conserven el poder amb Emmanuel Grégoire, que substitueix la també socialista Anne Hidalgo, alcaldessa de la capital durant els últims dotze anys.

Segons les primeres projeccions, la batalla a les urnes entre l’esquerra i la dreta ha estat menys ajustada del que preveien els sondejos previs. La victòria se l’ha emportat el candidat unitari de l’esquerra –Socialistes, Ecologistes i Comunistes– amb el 50% dels vots, davant la candidata de la dreta, l’exministra conservadora Rachida Dati, que només ha obtingut el 41% dels vots, sempre segons projeccions. La tercera candidata a la carrera per a l’alcaldia de París, Sophia Chikirou, de La França Insubmisa, hauria aconseguit menys d'un 9% dels vots. "París ha decidit mantenir-se fidel a la seva història", ha dit Grégoire.

Per a Dati, que va deixar el govern per poder convertir-se en alcaldessa de París, els resultats suposen un gran revés. La conservadora, que està pendent de diferents judicis per corrupció, comptava amb el suport de tot el centredreta –inclòs el del president Macron– i de la dreta. A més, la candidata d’extrema dreta Sarah Knafo (Reconquesta) va renunciar a presentar-se a la segona volta per facilitar la victòria de Rachida Dati.

Celebració en bicicleta

Grégoire, de 48 anys i mà dreta d'Hidalgo fins al 2017 a l'ajuntament parisenc, celebrava la victòria aquesta nit damunt d'una bicicleta. Escortat per la policia motoritzada, el nou alcalde de París s'ha desplaçat en bici des del local on els socialistes han seguit el recompte fins a l'ajuntament. Grégoire va ser durant una etapa regidor d'Urbanisme i va impulsar un pla per pacificar el trànsit a la ciutat.

L’esquerra ha sortit victoriosa també a les altres dues grans ciutats. A Lió, l'ecologista Grégory Doucet, alcalde de la ciutat des del 2020, ha estat revalidat amb prop d'un 51% dels vots davant del seu adversari de la dreta, Jean-Michel Aulas (48,9%), empresari i expresident del l'Olympique Lyonnais, segons resultats encara no definitius. A Marsella, on l'extrema dreta tenia esperances de guanyar, el socialista Benoît Payan, candidat unitari de l'esquerra, repetirà com a alcalde. Payan ha obtingut més del 54% dels vots, molt per sobre del candidat de Reagrupament Nacional, Franck Allisio, que només n'ha obtingut el 40%.

Divisió de l'esquerra

L'esquerra afrontava dividida les eleccions municipals: mentre Socialistes, Ecologistes i Comunistes havien presentat des de la primera volta un candidat unitari a la majoria de municipis, La França Insubmisa havia presentat els seus propis candidats. Per a la segona volta, en molts municipis –però no a tots– sí que hi ha hagut fusió de llista o retirada de candidats per evitar fragmentar el vot d’esquerra i això ha facilitat la victòria en un bon nombre d’ajuntaments de candidats de l'esquerra. Els insubmisos, per la seva banda, han tingut menys èxit en solitari, tot i que han aconseguit alcaldies com la de Roubaix o Saint-Denis.

Amb tot, 93 dels 288 principals municipis francesos queden en mans de la dreta i 50 són per a l'esquerra. Els macronistes –amb poca implantació local– han aconseguit la victòria a 28 dels ajuntaments i l'extrema dreta, només a 9 dels 288 més importants.