El 6 de juny Europa celebrarà el 80è aniversari del Dia D, el desembarcament amb què el 1944 va començar l’alliberament de l’Europa occidental, però aquest estiu hi ha una altra data assenyalada que no se celebrarà perquè recorda un gran fracàs. El 30 d’agost del 1954 una votació a l’Assemblea Nacional francesa va liquidar el projecte d’una Comunitat Europea de Defensa (CED). En canvi, la integració europea va tirar endavant entorn de la comunitat econòmica, que continua sent el nucli de la UE, i la seguretat europea es va construir entorn d’una OTAN liderada pels EUA. Però ara que el president rus, Vladímir Putin, avança des de l’est i que el candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump amenaça amb retirar-se d’Occident, ha arribat l’hora de replantejar-se la idea d’una Europa que es defensi pel seu compte.

Isaac Newton estava desconcertat. Ja s’havia fet famós per descobrir com la gravetat manté unit l’Univers i per utilitzar aquests coneixements a l'hora de predir el moviment dels cossos celestes, com ara la trajectòria de la Lluna al voltant de la Terra. Després va intentar millorar les seves prediccions lunars tenint en compte també les estrebades gravitatòries del Sol, però no va fer sinó empitjorar-les.

El 24 de febrer, en el discurs amb què el president rus, Vladímir Putin, va anunciar al món la invasió d'Ucraïna, també va advertir contra qualsevol intent d'interposar-se en el seu camí per part de les potències occidentals: “La resposta de Rússia serà immediata i portarà conseqüències que mai heu vist en la vostra història”, va dir. En paraules de l'acadèmic Pavel Podvig, especialista en l'arsenal atòmic rus i investigador de la Chatham House, de Londres, l'advertiment "va ser una manera molt explícita d'aportar proteïna al conflicte, per assegurar-se que el missatge arribava a tothom".