"Des de petita, em feia molta il·lusió que el meu cognom fos el primer cognom del meu fill o filla. Sempre m'ho havia imaginat, encara que llavors la llei no estava aprovada", explica Judit Arnalded, mare de la Noa i del Nico, que porten el cognom matern en primer lloc. Però el seu cas és una excepció. Tot i que des de la reforma del Registre Civil l'any 2017 el cognom patern deixa de tenir preferència i el de la mare es pot posar com a primer cognom al nadó, segons dades del ministeri de Justícia a què ha tingut accés el Criatures, un 11,1% dels infants nascuts a Espanya des del 2017 han trencat la tradició patrilineal. En aquesta xifra, obtinguda del DICIREG, la plataforma electrònica del Registre Civil a Espanya, estan exclosos els registres no digitalitzats.

Si bé enguany els Marcs han perdut la consideració del nom més posat en favor de Leo, als Antonios i les Maries no hi ha qui els destroni. Juntament amb José, repeteixen podi entre els noms més freqüents a Catalunya. Antonio, per als homes, i Maria/María, per a les dones, són els més habituals al Principat un any més. Segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 89.957 persones anomenades Antonio, 88.985 anomenades Maria o María i 84.830 que es diuen José.

La Iole Natoli, una jove siciliana, acabava de parir i va anar als tribunals de Palerm perquè volia que la seva filla portés el seu cognom, a més del cognom del pare. Però eren els anys 80 i, a Itàlia, els fills només podien portar un cognom i era el patern. De fet, ha estat així fins que una sentència de la Cort Constitucional de l’abril d’aquest any –fruit de 40 anys de lluita, des que la Iole va portar el cas davant dels jutges per primera vegada– anul·lava de cop totes les normes que obligaven a seguir la línia paterna a l’hora de posar els cognoms a les criatures, i imposava que s’atribueixi als fills els cognoms dels dos pares, en l’ordre que ells prefereixin; o només un, si el trien de mutu acord.