Guillaume Musso (Antíbol, 1974) fa més d'una dècada que regna a les llistes dels llibres més venuts a França. Una popularitat que li ha generat alguna crítica ferotge, però que no ha afectat gens ni mica ni la seva manera d'escriure ni l'èxit de les seves novel·les, que s'han traduït a 44 idiomes i de les quals se n'han venut més de 32 milions d'exemplars. Ara s'acaba de publicar en castellà, amb traducció d'Amaya García Gallego, la vintena novel·la de Musso, Angélique (ADN), que combina els ingredients que l'han fet tan exitós: intriga, suspens, relacions sentimentals, insatisfaccions i personatges amb motivacions força fosques que es van desvelant al llarg de la novel·la.

Amb la primera entrega de Punyals per l'esquena, Rian Johnson triomfava allà on Kenneth Branagh no se n'ha sortit: en la reivindicació cinematogràfica del whodonit, el relat de misteri al voltant d'un assassinat a l'estil d'Agatha Christie, com a producte d'entreteniment d'alta gamma. Ara hi reincideix amb Punyals per l'esquena: El misteri de Glass Onion, la segona aventura de Benoit Blanc, aquesta reencarnació sudista d'Hercule Poirot i Sherlock Holmes que clava Daniel Craig. De la mansió de regust britànic del clan familiar del primer film passem a un altre escenari de poder: la residència de luxe extravagant i kitsch en una illa grega privada del magnat Miles Bron (enyoràvem Edward Norton), a on convida un grup de vells amics amb motius tots per assassinar-lo.