La popular sèrie Colombo, que va triomfar a la televisió dels anys setanta, es distingia per dues singularitats. Al contrari de la majoria de procedimentals, que arrenquen amb la troballa d'un cadàver per després seguir el procés a través del qual els detectius de torn descobreixen els responsables de l'assassinat, aquí ja veiem de bon principi qui havia comès el crim, de manera que la gràcia raïa en com els enxampava el protagonista. L'altre tret característic era, és clar, l'investigador que encarnava l'entranyable Peter Falk, amb la seva veu rogallosa, la imprescindible gavardina, aquell posat d'estar sempre mig reflexionant i la seva satisfacció quan posava en evidència un culpable que es creia més llest que ell.

Amb la primera entrega de Punyals per l'esquena, Rian Johnson triomfava allà on Kenneth Branagh no se n'ha sortit: en la reivindicació cinematogràfica del whodonit, el relat de misteri al voltant d'un assassinat a l'estil d'Agatha Christie, com a producte d'entreteniment d'alta gamma. Ara hi reincideix amb Punyals per l'esquena: El misteri de Glass Onion, la segona aventura de Benoit Blanc, aquesta reencarnació sudista d'Hercule Poirot i Sherlock Holmes que clava Daniel Craig. De la mansió de regust britànic del clan familiar del primer film passem a un altre escenari de poder: la residència de luxe extravagant i kitsch en una illa grega privada del magnat Miles Bron (enyoràvem Edward Norton), a on convida un grup de vells amics amb motius tots per assassinar-lo.