(Aquesta entrevista es va publicar el 10 de novembre de 2025, abans de l'última amenaça de Donald Trump de conquerir Groenlàndia)

Les delegacions comercials xinesa i estatunidenca s'han reunit aquest dilluns a Londres per abordar un seguit de nous conflictes que han sacsejat les relacions bilaterals, i que amenacen la fràgil treva aranzelària que van acordar el 13 de maig, a Ginebra, després d'una escalada d'augment d'aranzels que s’havien imposat mútuament en una guerra comercial creixent, a partir de l'anomenat dia de l'alliberament de Donald Trump, quan va començar la seva guerra comercial i la imposició de taxes a les importacions.

La Xina ha reaccionat amb cautela i perfil baix a la hiperactiva arribada de Trump a la presidència nord-americana. Totes dues potències sembla que han optat per donar-se un temps per a la negociació. La portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Mao Ning, va fixar la posició oficial assegurant que Pequín busca una “coexistència pacífica i cooperació de benefici mutu” amb els Estats Units. El gegant asiàtic hi ha contribuït amb gestos diplomàtics com enviar el vicepresident, Han Zheng, a la presa de possessió de Donald Trump. Els dos líders de les principals economies del món ja han parlat per videoconferència.

Nova York. Una dona amb un vestit negre puja a l’escenari. Polítics, empresaris i les elits de la política exterior de Washington aplaudeixen. Amb un gran somriure, el magnat Elon Musk li dona un trofeu. És el Global Citizen Award del think tank Atlantic Council. El premi s'entrega a figures internacionals que representen els valors transatlàntics, de defensa de l’OTAN i de l’ordre mundial liderat per Washington. També, en principi, els promotors del model de democràcia liberal. La dona del vestit negre, la “ciutadana global” i promotora de l’atlantisme d’aquest any, és la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.

L’any 2004, els missatges SMS (Passa-ho) van desnonar el PP de la Moncloa posant en evidència la resposta indigna del gobierno als atemptats de l’11-M. Ara, exactament dues dècades després, és TikTok qui mobilitza la generació Z per pressionar els legisladors en favor d’una xarxa social que pot ser decisiva en els nombrosos processos electorals que tindran lloc aquest 2024, quan la meitat de la població mundial en edat de votar està convocada a les urnes.

La relació de Robert Daly amb la Xina és llarga i diversa. Va fer d'intèrpret de xinès del president Jimmy Carter i del secretari d'Estat Henry Kissinger, i va tenir càrrec diplomàtic a Pequín en els 80 i 90. Des de diverses posicions acadèmiques, Daly és un dels experts més reconeguts en les relacions entre els Estats Units i la Xina, i fins i tot ha testificat al Congrés sobre aquest tema. Però també és productor de les versions xineses del Barri Sèsam. Avui és el director del Kissinger Institute on China and the United States, dins del Wilson Center.

Cada vegada més legisladors als Estats Units, Europa i el Canadà intensifiquen esforços per restringir l'accés a TikTok, la famosa xarxa social de l'empresa xinesa ByteDance, al·legant amenaces a la seguretat. Segons explica el New York Times, el febrer del 2023 la Casa Blanca va comunicar als organismes federals que disposaven de trenta dies per eliminar l'aplicació dels dispositius governamentals i diverses ciutats han prohibit als seus treballadors descarregar l'aplicació. 

Escric aquest article des de Medellín, una ciutat ben interessant amb punts en comú amb Barcelona: població similar; segona ciutat d’un país, Colòmbia, de dimensió similar a la d’Espanya; un entorn físic atractiu però d’orografia difícil per a una gran ciutat, la qual cosa ha portat a una notable trajectòria d’innovació urbanística, etc.