El president de l'Aragó, Jorge Azcón, va avançar les eleccions perquè no va arribar a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos. "Hem d'escoltar la veu dels aragonesos", va dir al desembre quan les va anunciar. Ara bé, la jugada no li ha sortit bé: tot i que el seu partit ha guanyat els comicis, ha retrocedit dos escons (de 28 passa a 26) i l'extrema dreta de Vox s'ha disparat de 7 a 14, duplicant els resultats. D'aquesta manera, lluny de reduir la dependència dels ultres, Azcón queda a les seves mans: si vol ser investit, haurà d'entendre's amb la formació de Santiago Abascal, que s'ha bolcat en aquesta campanya electoral, com ja va fer a Extremadura. En la seva valoració aquesta nit electoral, Azcón ha volgut esquivar les negociacions que li esperen si vol mantenir la presidència: "La veritat d'aquesta nit és que nosaltres hem guanyat [...]. És cert que hem perdut dos escons, però no hi ha cap altre partit que hagi tingut el resultat del PP". "Només nosaltres podem formar govern per als pròxims quatre anys", ha afegit.

L'Aragó va aquest diumenge a les urnes per primera vegada de manera anticipada i sense coincidir amb altres comicis, però hi ha molt pocs dubtes sobre quin serà el resultat electoral. Previsiblement, la majoria conservadora (PP+Vox+PAR), que ara és de 36 escons de 67, s'enfilarà per sobre dels 40, en consonància amb l'onada conservadora que es viu a Espanya, però que, com ja va quedar palès a Extremadura, beneficia bàsicament a l'extrema dreta. Tampoc hi ha cap dubte que el PP serà primera força i que, per tant, Jorge Azcón té totes les paperetes per ser investit president de nou. Tot i això, els darrers dies de campanya s'ha vist un Azcón tens, crispat, aixecant el to especialment contra Vox. Per què? Doncs perquè, igual que li va passar a María Guardiola, va decidir avançar les eleccions per superar el bloqueig de Vox als pressupostos, i ara tot apunta que quedarà encara més lligat de peus i mans al partit de Santiago Abascal. En resum, una jugada pensada per reforçar el PP pot acabar reforçant Vox i complicant-li la vida al president aragonès.

La defensa que va fer el president espanyol, Pedro Sánchez, diumenge a El País, de la "innocència" del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha enervat la dreta, que considera que és una forma de "pressionar" el Tribunal Suprem. Res més lluny de la realitat, segons la Moncloa. Aquest dimarts la portaveu del govern espanyol i titular d'Educació, Pilar Alegría, s'ha reafirmat en el fet que "no hi ha proves" per condemnar el fiscal general de l'Estat, i ho ha dit sobre la base dels diferents testimonis que han desfilat pel judici al Suprem. Si la setmana passada un periodista d'Eldiario.es ja el va exculpar, assegurant categòricament que García Ortiz era "innocent" i que no era la font que li va facilitar el correu filtrat, dos periodistes més han apuntalat aquesta versió en la quarta jornada de judici. El periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos, que va publicar la nit de la filtració el contingut del missatge del 2 de febrer de 2024 amb informació confidencial del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, també ha desvinculat el màxim responsable del ministeri públic.

Hi ha ministres més explícits com el de Transports, Óscar Puente, que a través de X acusa el Tribunal Suprem de ser "l'oposició real" al govern espanyol. I n'hi ha uns altres potser més subtils, però que en el fons creuen el mateix. "És evident que alguns jutges fan coses difícils d’entendre", ha afirmat la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, tot i expressar la "màxima confiança en la justícia i en la gran majoria de jutges i fiscals del país". Així ha posat la portaveu del govern espanyol en la diana Ángel Hurtado, el jutge instructor del Tribunal Suprem que ha processat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets.

Els Jocs Olímpics d'Hivern es van convertir en una patata calenta per al govern de Pere Aragonès que ara l'executiu de Salvador Illa està disposat a rescatar. El president de la Generalitat es va mostrar "completament d'acord" amb la proposta que li va fer aquest passat cap de setmana la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports i també líder del PSOE a l'Aragó, Pilar Alegría, de recuperar la candidatura conjunta per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern. La predisposició d'Illa de revifar el projecte, que l'anterior executiu va acabar desestimant, ja ha reactivat l'oposició de la plataforma Stop JJOO, que ha avisat que no es quedarà de braços plegats si aquest compromís es materialitza.

El fenomen Emiliano García-Page té una explicació bastant senzilla en realitat: el manteniment del PSOE al poder a Castella-la Manxa depèn de 100.000 votants del PP que, quan es tracta de les autonòmiques, opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu. En efecte, el 28 de maig de l’any passat García-Page va obtenir 483.500 vots, el 45,06%, un resultat que li va servir per mantenir la majoria absoluta per un sol escó. I dos mesos després Sánchez només en va obtenir 391.503, el 34,1%.